

1.- Les alemanes són en un 85.6% roses (o tenyides de ros) i no a totes els hi agraden els Bratwursts (si algú vol pensar malament, és lliure de fer-ho, però que tingui clar que la meva ment és neta… i que si he de parlar de sexe ho faré amb totes les lletres).
2.- A menys sol, més volum tetil. Aquesta és una teoria que, si no recordo malament (que podria ser), ja va ser exposada al Bròquil temps enrera. Val la pena saber-ho. Les alemanes no guanyen prou per sostenidors de tal tamanyu. Suyuru.
3.- Si una alemana diu nein, és que no. Realment, a Catalunya i a Espanya, un no té molts matisos. Moltes vegades, si prové d’una noia, un “no” és un “sí”, diuen. I després passa el que passa… Ara bé, a Alemania us ben asseguro que no hi ha grisos: o blanc o negre. I el negre es porta més.
4.- (me n’he adonat que només estic anotant l’aprenentatge en el terreny de les dones… vaig a dissimular) Per aprendre alemany necessites tres coses: un culló, un altre culló, i poca vergonya. De lo primer en tinc, concretament dos, però sóc força vergonyós, tot i que els que em conegueu quan llegiu això poseu el crit al cel. És cert, fins que no sé pronunciar bé alguna cosa, i sé ben bé com dir quelcom, no em llanço a parlar un idioma que no és el meu. I així vaig sempre amb la frase “kann ich meinem kind hier die brust geben” per bandera. És bona: gràcies Lonliplanet.
5.- Els horaris rars molen però fan que et surtin més canes –
6.- A Italia es parla italià i l’idioma de la moda i els complements, a India hi ha 18 idiomes (com a mínim), els rusos no són tan freds com diuen i els turcs s’estan apoderant del món en base a crear puestus de Dönner.
7.- Si te la peles molt, no et quedes cec, però tampoc se’t cura la miopia. Ho sé perquè he vist molts bisbes i capellans, a Barcelona i aquí, i cap anava amb bastó i gos pigall.
8.- Si te la peles poc, no et quedes cec, però els somnis amb Scarlett Johanson, ex-novies, ex-empaitades, ex-convictes, i ex-traterrestres seran recurrents. I no és bo per l’artèria femoral i pots gafar lupus i el Dr. House no te’n salvarà perquè és un personatge de ficció.
9.- Déu no existeix, i si existeix, en porta unes quantes per setembre. (A veure, que ja ho sabia d’abans, però que ho he confirmat a Alemania: si existeix com és que no seia a la seva dreta algun dels àngels que he vist al Brauhaus els dilluns… ben ebris que anaven, i sense les ales!).
10.- El món dels blogs val la pena perquè pots conèixer o aprofundir en la ment (i el cos, si es dona la ocasió) de gent collonuda i ovàrica (perquè les noies de puta mare, són ovàriques, no collonudes, no?) com aquests: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13… (haurien de ser links, però ja sabeu quins són).
I res, això, que gràcies a tots per llegir-me, per comentar-me, per insultar-me a l’esquena, per tenir-me ràbia, per tenir-me admiració i apreci, per pensar que sóc un parameci (rimava amb apreci i la he colat, ho sento), per pensar que em mereixo el Nobel, per menysprear-me, per sobrevalorar-me, per niciós, per favor.
I per molts anys!! I s’ha acabat el Bròquil!!
P.D. Us preguntareu què hi fa aquesta rossa amb patints encapçalant aquest post de felicitació... Jo també m'ho pregunto. Ara bé, no em negareu que és una bona postal d'aniversari...
P.D.2: Atenent a la petició de la maria, he afegit per a totes les dones la foto del tio bo, que contraresta a la nena rossa amb patints, i fa d'aquest escrit un post en pro de la igualtat i la paritat... Diuen que el tamaño no importa, no?