tag:blogger.com,1999:blog-76865412421384060462024-03-20T00:08:56.984+01:00."Faig exercici molt sovint. Mira, ahir precisament vaig esmorzar al llit". Oscar WildeYeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.comBlogger158125tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-91358872622507251182012-06-08T05:56:00.002+02:002012-06-08T05:57:04.104+02:00Fins els collons de miÉs millor dir la veritat. No val allò d'emmascarar la veritat amb eufemismes absurds i suaus per dir quelcom. Si hi ha coses que no agraden. No agraden, i punt. No agraden els "Amics de les Arts", em semblen una merda punxada en un pal. N'estic fart. I ja està, no passa res. A qui li agradin, que els escolti. No m'agrada "Game of Thrones", no m'agrada. És una merda. I no cal dir més. Ja està. La història és aquesta. I es repeteix. Portar la contrària, anar en contra de la majoria, mola. I és així. Si a tothom li ha encantat un llibre, una pel·lícula, una exposició, un disc..., dir que no agrada, que és dolentíssim, que repugna..., encara diré més, que és una reputíssima merda, mola. Inclús..., i això ja és de <i>Cum Laude</i>, sense haver-lo llegit (el llibre), vista (la pel·lícula) o escoltat (el disc). És necessari. Perquè hi ha molta tonteria. Massa. És intolerable que idolatrem algunes de les coses més repudiables de la història d'un país, d'una civilització o d'una espècie. La llista és llarga i no acabaria però necessito posar alguns exemples: Arturo Pérez Reverte, el Hormiguero, Coldplay, el Larsson dels collons, el Follonero (demagog), la Milà, els Amics de les Arts (ho havia dit?), el motociclisme (així, en general), el motociclisme (així, en particular), els NY Yankees, l'anunci de Casa Tarradelles, les pizzes de Casa Tarradelles, els bars on hi diu "De Tapas"... <br />
<br />
Com diria un bon amic: "que es mori". En general. No dic ningú dels que he dit abans. És en general. No passa res. Ni jo ni el MB, no el matarem... però "que es mori". Sense patir. Mort natural. Ràpida. Sense voler. <br />
<br />
Tot plegat, fa un temps, es resumia (i em sembla que ja n'havia fet un post) amb allò de "odi absolut". Sentir un "odi absolut" ve a ser quelcom francament proper al "que es mori" d'avui.<br />
<br />
I com diria Mishima (que m'agraden, i molt, per cert, gràcies a segons qui):<i> estic fins els collons de mi.</i><br />
<br />
<br />Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-45817566255017480952011-12-01T00:00:00.001+01:002011-12-01T00:07:54.690+01:00Tot sigui ditL'arxiu d'aquest Bròquil diu:<br /><a class="toggle"><span class="zippy"><br />► </span> </a> <a class="post-count-link" href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/search?updated-min=2011-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2012-01-01T00:00:00%2B01:00&max-results=6">2011</a> <span class="post-count" dir="ltr">(6)</span><br /><a class="toggle"><span class="zippy">► </span> </a> <a class="post-count-link" href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/search?updated-min=2010-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2011-01-01T00:00:00%2B01:00&max-results=5">2010</a> <span class="post-count" dir="ltr">(5)</span><br /><a class="toggle"><span class="zippy">► </span> </a> <a class="post-count-link" href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/search?updated-min=2009-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2010-01-01T00:00:00%2B01:00&max-results=18">2009</a> <span class="post-count" dir="ltr">(18)</span><br /><a class="toggle"><span class="zippy">► </span> </a> <a class="post-count-link" href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/search?updated-min=2008-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2009-01-01T00:00:00%2B01:00&max-results=50">2008</a> <span class="post-count" dir="ltr">(66)</span><br /><a class="toggle"><span class="zippy">► </span> </a> <a class="post-count-link" href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/search?updated-min=2007-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2008-01-01T00:00:00%2B01:00&max-results=50">2007</a> <span class="post-count" dir="ltr">(62)</span><br /><br />Això va de baixa des del 2009. Com Europa. La puta crisi. Ara, tot sigui dit, aquest any, ja hi ha 6 posts respecte els només 5 de l'any passat. Per alguna cosa es comença, diuen.<br /><br />Demà (o demà passat no l'altre) més.Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-25953082053772934882011-10-25T23:50:00.003+02:002011-10-25T23:55:06.919+02:00Maria D.O. CallasNo hi ha res com gaudir de Maria Callas ("Orpheo et Euridice" de Glück) al cotxe, després del tast de vins de la D.O. La Mancha i d'un bar-restaurant Molí que "tira" les canyes com déu mana.<br /><br />Res més a dir.<br /><br />Si, au!Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-16222032658121334882011-06-21T01:15:00.003+02:002011-09-20T18:14:38.139+02:00La feblesa és la secretària escotada de la temptació<div style="text-align: justify;">A petició de'n Josep (petició de fa uns tres mesos -m'han semblat anys-, tot sigui dit), desenvoluparé (de mala manera i amb les limitacions que em caracteritzen) la premisa d'un anterior post (el que precedeix aquest, concretament) que deia:<span style="font-weight: bold;"> </span><br /><span style="font-weight: bold;"></span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;"></span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">"La temptació, en qualsevol de les seves formes, viu a cada cantonada"</span>.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />De temptacions n'hi ha moltes. Masses. Són a cada cantonada, ja us dic. Fóra absurd reduir la temptació a la temptació sexual (tot i ser-ne una de ben palpable i present a totes les contrades de Catalunya i diria que a part de l'estranger). D'atraccions n'hi ha infinites. Sexuals, místiques, musicals, banals, estomacals, estúpides, tel·lúriques, cianúriques, nitrobenzèniques, putrefactes, nicotíniques, descafeïnades, ciencia-ficciòniques, amfetamíniques, semicorxèriques i fúsiques. Repeteixo: n'hi ha moltes(guió)masses. Ara bé, totes vénen a confirmar allò què deia Oscar Wilde <span style="font-style: italic;">"la millor maneta de vèncer la temptació, és caure en ella". </span>I bé, pugui sonar pragmàtic, simple i banal, això és tan cert com la son metzinosa que provoca un àpat pesat (amb vi, postre, cafè, licor i cigar). Una temptació deixa de ser temptació només quan és convertida en àpat (en sentit metafòric, es clar). Menjar, podem menjar moltes coses, nosaltres els <span style="font-style: italic;">Australopithecus</span>.<br /><br />I un assumpte que em podria donar per un altre post i que potser ara seria feixuc d'explicar (però que explicaré, sigui com sigui) és si la frase de l'amic Oscar fóra millor amb el verb (potser incorrectament usat aquí) "deslliurar-se (de la temptació)", simplement amb el fútil "lliurar-se (de la temptació)" o ho és amb el "vèncer (la temptació)." Només el verb "vèncer" dóna idea de que la temptació cau abatuda en combat després d'una agònica lluita per una incerta conquesta. Si és que hi ha d'haver hagut algún combat i la temptació pot ser vençuda mai, i no camuflada i/o intercanviada com un servidor creu. La meva aposta és "al no-ser, a lo seguro" deia Fonollosa i recitaba el Robe. Caos de text? I és clar, això és el Bròquil. <span style="font-style: italic;">Ah!</span><br /><br />Caure en la temptació pot ser cosa seria. Però el que és millor és viure i veure el límit, tenir-la a tocar de les mans (sigui la temptació que sigui) i temptar-la tu a Ella... i que t'hagi de cercar. I ull com et trobi. Això però, pocs ho fan i el que és més important: pocs ho han sabut fer. No hi ha masses casos documentats. A <span style="font-style: italic;">Journal of Temptation</span>, només hi ha publicat un cas del 1999: a Holanda, un home amb una mandíbula més que prominent va temptar tant a la temptació que va acabar casat i amb fills de nacionalitat veneçolana. <span style="font-style: italic;">Nodigomás</span>.<br /><br />Caure en la temptació no vol dir, però, ser infidel a segons quines creences o a segons quins sentiments. Perquè moltes vegades caiem en la temptació, <span style="font-style: italic;">sense caure-hi</span>. Inocentment ens il·lusionem de ser temptats, de temptar. I acabem atemptant contra el bon gust, contra el <span style="font-style: italic;">savoir fair</span> i contra el sentit comú, més que res. De vegades, no és més que un banal fil de pescar sense ham, ni canya, ni pescador que la subjecti. Moltes vegades, ens creiem empesos per temptacions que no són tals. Potser són només dimonis escuats amb ales d'àngels asexuats. O un sugus. Potser només són un sugus de pinya.<br /><br /><span style="font-style: italic;">"La tentación vive arriba"</span>. Diran alguns. Doncs molt bé, Billy Wilders. Ara, deixin-me aclarir a tals cinèfils, que la Marilyn Monroe no era la temptació, era un <span style="font-style: italic;">pivonacu</span>. Era sexe <span style="font-style: italic;">fettish</span>... consentit, en principi.<br /><br />Exemples? Infinits, ja dic. Un de tonto. Jo sempre he sigut més de cervesa... però darrerament, empès per amics alcohòlics aficionats al vi -i a totes les seves variants-, he caigut en la temptació de fer un tast de vins que ha durat ben bé dos semestres i ara em trobo comprant i bevent (i gaudint!) molt més vi del que mai hagués imaginat. Amb mesura, tot sigui dit, amb mesura i màniga ampla. Avui, sense anar més lluny, he caigut en la temptació MAIUS. Un vi que me'l faig meu. Me l'atribueixo. Però que no m'atrevia a comprar perquè tenia en ment que l'amo del Celler Santa Maria i, el que és més important, co-creador (diguem-li líder espiritual) del vi MAIUS, era un paio més aviat antipatiquíssim. I no. Avui me l'ha clavada a la cara i m'ha demostrat que és un paio trempat (sense deixar de ser més rar que una sargantana en màniga curta i bermudes). M'ha convidat a una ampolla, per comprar una caixa de sis MAIUS. Uita què bé.<br /><br />Però tornem on érem... Que la capital de Yibouti és Yibouti ho sap tothom. Pf. Ara, que la capital de Birmania es Naypyidaw ho vaig aprendre l'altre dia. Ah, sí. La temptació, dèiem. Caure-hi. Sí. Hi caiem molt. Hi caic molt. Cada dia, un milió i mig de vegades (comptades, una a una):<br />Penso: no ho faràs, no compraràs un altre diari tenint aquest exemplar que et duen a casa. I el compro. I el 75% de les vegades només el fullejo (igual que has fet amb el primer), perquè no tinc temps per fer més. O apareix una altra temptació.<br />Penso: no faràs una altra canya. I patapám, ja l'estic demanant. I de vegades no ve sola, que porta unes amigues patates de bossa o olives farcides.<br />Penso: no li aniràs a dir res a aquella tia que et cau com el cul però amb qui has de quedar bé perquè és amiga-de-no-sé-qui-altre (i que a més, <span style="font-style: italic;">of note</span>, està boníssima), i pensant-ho ja estic saludant-la. Pf.<br />Penso: no t'adormiràs i arribaràs a quarts de deu al laboratori quan tothom ja ha fet el café i mira de posar-se a treballar (o fa una hora que treballa). I encara dormo.<br />Penso: no aniràs a un altra concert de la Sílvia Pérez Cruz. I hi vaig.<br />Penso: no provaràs avui el formatge blau que vas comprar l'altre dia amb l'estòmag a Can Pistraus com el téns. I ja l'estic encetant.<br />Penso: no et fotràs a escriure al blog avui que estàs destrossat de son per haver dormit -3 hores la nit anterior. I aquí em teniu, fent el <span style="font-style: italic;">panoli</span> i escrivint <span style="font-style: italic;">xorrades com a pianos</span>. I ja és la una.<br /><br />I el més important, sempre, sem-pre, S-E-M-P-R-E, una temptació se m'endú cap a una banda, mentre una altra ja saluda des de l'altre cantó flirtejant amb mi, amb un posat de "coquette" que fa ràbia. I que la temptació <span style="font-style: italic;">et posi ullets</span>, no hauria de ser legal. Com els antiavalots, que haurien d'estar prohibits, i ser reprimits a cops, per ells mateixos, quan se'ls hi acudís sortir al carrer. Però bé aquest, com tants d'altres, és un altre tema.<br /><br />I res d'això té a veure amb <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Temptations">aquests</a>, que jo sàpiga.<br /><br />Perquè un pot ser imbècilment feble però ho és convençut de que ho és i de com ho és. La feblesa pot fer-nos forts també, <span style="font-style: italic;">a voltes.</span>.. Després de donar-hi moltes voltes, vull dir quelcom: <span style="font-style: italic;">La feblesa és la secretària escotada de la temptació. </span><br /><br />És la temptació i l'emoció per fer coses, moltes coses, masses coses... el que em perd. I és voler conèixer a tanta gent i gaudir-ne al 125%, el què m'allunya de tu, avui. I hi sóc més lluny sense cap por, però, amb la certesa penetrant de saber què demà tornaré a ser aquí, Bròquil, tan estúpido-festiu com sempre, tan intencionadament transgressor, que <span style="font-style: italic;">se'm veu el plumero</span>. No hi fa res, no és greu. És una febre passatgera, tant passatgera i tan poc febre, que fa riure. És temptació <span style="font-style: italic;">canela fina</span>, temptació absurda, ingenua. És temptació estúpida. És tupida, la temptació. I te n'havia de parlar. Feia massa temps que no sabies de mi i ja et trobava a faltar, bandarra. I alguna cosa t'havia d'explicar, no? </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I, l'anterior edició d'aquest post, havia oblidat el més important: Tom Waits cantant<i> Temptation</i>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/o72GDj7svq4" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot plegat, un post de pà sucat amb oli, d'acord... però pa de la millor farina i oli 100% d'oliva verge, al cap i a la fi.<br /><br />Nanit, Edurnen<span style="font-style: italic;">tz</span>. Aquest post acabava en <span style="font-style: italic;">tz</span>. D'això n'estic segur.<br /></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-85070101941767903642011-03-01T22:42:00.008+01:002011-03-01T23:22:57.528+01:00L'oïda de DéuDéu no existeix, d'acord. Ara bé, sigui com sigui, de vegades m'escolta. "Vejam":<br /><br />1) Avui he assistit al programa 3.000 del Versió RAC1 i no han actuat els meus estimats Amics de les Arts (tot i que sí ho han fet els pesadets de "Facto Delafé y los Penes Azules").<br /><br />2) Em comenten a casa que "Infidels" cau de la cartellera de TV3. Apa, bon vent. (Tot i que en realitat em sap greu, era la única sèrie feta <span style="font-style: italic;">ex professo</span> per dones. Es rumoreja que cau de la cartellera perquè als d'Unió no els hi agrada que apareguin lesbianes en antena i visquin el sexe i la vida en parella lliurement...).<br /><br />3) Vaig a dinar un menú (cutrillo) de 10 euros i de primer "tatxán": arròs negre. Error: "no el demanis". Però inevitablement hi caus. Com en el "orujo" blanc per tirar avall.<br /><br />4) Manel molt aviat treurà un disc i deixarem d'escoltar per mil-millonèsima vegada "Ai, Dolors".<br /><br />5) A la cata de vins hem fet la varietat "Verdejo".<br /><br />I ja està. Fins aquí bé. Ara que, per altra banda, potser a vegades es fa el sord:<br /><br />6) Desastre de resultats al laboratori (ni les cèl·lules que havien de transportar transporten, ni els clons d'estables que havien de crèixer creixen...).<br /><br />7) Encara no he trobat "Breaking Bad" en DVD. I mira que s'ho val.<br /><br />8) La temptació, en qualsevol de les seves formes, viu a cada cantonada.<br /><br />9) L'Sporting va empatar i no em van tocar els 65 euros que em pertocaven per haver fet una Quiniela (la única fins ara) amb cara i ulls.<br /><br />10) <span style="font-style: italic;">The Wire</span> (among others -llegeixi's <span style="font-style: italic;">Breaking Bad</span>, per exemple-) m'impedeixen de llegir un llibre en un temps prudencial, fa molt de temps. Shit.<br /><br />I això. Que per no existir, dunidó. I demà, o quan tingui una mica de temps escriuré sobre la magnífica Contra d'avui de <span style="font-style: italic;">La Vanguardia</span> (Avantguarda, en català). Potser obvia, però educativament i fascinant narrada... una mica difícil de seguir, però potser per això, <span style="font-style: italic;">millorencara</span>.<br /><br />He de tornar a llegir coses illegibles. Són les millors. És bonic no entendre res. És bonic que costi no entendre res. És bonic no entendre res i que a sobre, et costi. És bonic, costi el que costi, no entendre res i que costi. Potser un dia ho provaré amb Joyce. Segurament no.Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-714494449543016912011-02-23T23:10:00.003+01:002011-02-23T23:16:38.797+01:00El 23-F se siente coñoAvui és (o ha estat, millor dit) 23-F:<br /><br />"Quieto todo. El mundo... Se sienten coño".<br /><br />Com pot fer canviar el sentit d'una frase la puntuació, eh? Sembla poesia (bé, poesia <span style="font-style: italic;">X hardcore</span>).<br /><br />Doncs imagineu-vos els accents.<br /><br />P.D. Post dedicat al meu jefe, que ahir em va dir "jo a partir d'ara no escriuré accents al mails, és un embolic... entre l'anglès, el castellà i el català". #etfelicitofill. Encara flipo. Jo a partir d'ara li parlaré sense accents, ni comes.Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-76782504267362956542011-02-15T00:32:00.007+01:002011-02-15T01:23:36.765+01:00Esternudo i m'apareix Tania Llasera rodejada d'ampolles de cervesa<div style="text-align: justify;">És tard. Ha plogut ja fa estona. <span style="font-weight: bold;">Esternudo</span>. L'Otto, el gos nostre mastí mascle que ronda pel pati, està nerviós o cagat i borda, borda massa. Esternudo una altre cop, em cau un moc al·lèrgic, dels innocents, sense consistència ni essència greixosa i verda, "aigueta" que dic jo. És tard. I no dormo encara. Perquè m'emociono pensant en un futur professional diferent. Estic estancat, una mica avorrit i tot. Però m'il·lusiono de seguida per coses, per noves coses o per coses velles. Tan és. Però sobretot, m'il·lusiono per coses belles. I no només parlo de ciència ara. Parlo de coses. De cinema, de calçots, de vermuts, de tasts d'això i d'allò altre, de viatges, concerts, d'un nou disc de Radiohead que avui he sabut que ve. M'il·lusiono i penso en reanimar, en il·lusionar-me també, altre cop per aquest tros de Bròquil, pansit i moribund. I aquí estic. Escrivint palla rere palla, lletra rera lletra, quan hauria d'estar dormint sota l'excessiu cobrellit de plomes. No dic que sigui una reanimació permanent o durable, però al menys és un intent de què els que em seguieu pogueu tornar a fer-ho, que em llegiu i penseu "quin un, si no diu res!". I és que d'això es tracta: d'escriure tot i creient que no diem res, perquè en el fons, l'estat d'ànim diu i els punts i seguit. Com aquest que acabo de posar. Que no sé. Si. Hi. Anava. Però l'hi. Poso. No us he seguit ,estimats. No he llegit un blog des de fa més de 3 mesos. Perquè hi tingut i tinc altres distraccions (tot i que no sigui excusa). Intentaré fer bondat. No llegir tant el Twitter, no jugar tan al PokerStars, no distreure'm tant demanant beques (alguna caurà no?) i sobretot, no treballar tant. Però ja us dic: intentaré. No prometo res. Demà serà un altre dia. I seguirà essent febrer, pel què diuen. He d'inflar les rodes del cotxe, que aviat aniré amb les llantes tocant a terra. I potser que el porti a revisió. Ja ha passat dels 100.000 km. Que es diu aviat. Té un temps, el cotxe. Com aquest blog. I espero no decebre a ningú, com mai he esperat entusiasmar-vos. He escrit per necessitat. Com a divertimento. Per passar l'estona. Forçadament. Perquè sí. He escrit tants posts i de tantes maneres i amb tants estats anímics que no val generalitzar. Avui escric perquè sí. Perquè no tinc son i he obert l'iGoogle i he llegit algún blog. Els de sempre. I he dit: "escriu". I contràriament amb el què faig quan em dic "ves al gimnàs", avui, quan m'he dit "escriu", m'he fet cas. I és que sóc més llest que la gana. Escriure no cansa. Tot i que hagi estat tot el sant dia davant d'una pantalla d'oridinador. I ja està. Ai no... se m'oblidava:<br /><br />"Que què tenim?" Tenim un gust musical lamentable que prioritza la piroleta i la musiqueta fàcil dels Amics de les Arts (nom més pretenciós no n'hi havia?) a la veritat absoluta de Bach, Cole Porter o Radiohead.<br /><br />(Com mola escriure una pedanteria d'aquest calibre...).<br /><br />Ah... espera... I l'anunci d'Estrella Damm em fa ràbia infinita, molta més que la pedanteria que acabo d'escriure, què voleu que us digui. Que hi haguessin posat a la <a href="http://www.google.com/imgres?imgurl=http://pasionporelcine.es/files/2010/09/Tania-Llasera.jpg&imgrefurl=http://pasionporelcine.es/blog/tag/tania-llasera/&usg=__pqCpkPWp3mKGmRAqBNFEYBCt3LU=&h=874&w=651&sz=62&hl=ca&start=0&zoom=1&tbnid=hRnCvkyJXTlXFM:&tbnh=133&tbnw=102&ei=XcJZTd-nC86Q4ga6-rjeCw&prev=/images%3Fq%3DTania%2BLlasera%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1440%26bih%3D688%26tbs%3Disch:10%2C25&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=1056&vpy=306&dur=392&hovh=260&hovw=194&tx=89&ty=110&oei=9MFZTdiBM-mM4gbm2KyXBw&page=1&ndsp=36&ved=1t:429,r:25,s:0&biw=1440&bih=688"><span style="font-weight: bold;">Tania Llasera</span></a> en un llit (en pilotes o lleugera de roba, a poder ser) dient les mateixes bajanades (les anxoves de l'Escala millors que les de Cantabria, vaaaaa...) i rodejada d'ampolles de cervesa (no he dit que faci res amb elles) i llavors en parlaríem. Hi ha molt modernillo suelto. I ara està de moda dir que no ets modern. O sigui, que jo no ho sóc. No m'agraden els Amics de les Arts, que sóc de Manel (però no massa, tampoc, que avui Dolors no picaré cap ritme amb les mans, ni treuràs cap tiquet de cap combinat, que n'estic fart de tants ritmes amb les mans i de tants tiquets i de tants combinats... i les línies de baix de Manel també déu ni do). Siau.<br /><br />Bé i això. Que per acabar bé diré: és tard i vol ploure.<br /></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-53748257682346052412010-09-27T01:34:00.002+02:002010-09-27T01:40:47.691+02:00Ambivalencia Radical"Lo de ambivalencia radical es una contradicción que mantenemos. Nos parece que nuestro espectáculo es así, elevado intelectualmente, pero a la vez es muy primario, muy de barrio, muchos tacos, somos mal hablados. Nos gusta así, tener un toque cultivado y a la vez meter barrio a tope. Citar a Kierkegaard y a la vez meterse con la puta madre de alguien".<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Faemino y Cansado</span>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-20078549716991760492010-09-09T00:09:00.000+02:002010-09-09T00:10:04.537+02:00Raona la teva respostaBona nit a tothom,<br /><br />Reanimo (gairebé li faig el “boca a boca”, podríem dir) aquest blog perquè crec que potser ja toca. Potser només serà un intent, unes ganes tontes d’aquesta nit tonta amb les cervicals a Can Pistraus (si mai tinc un bar i/o restaurant es dirà així) i amb poques ganes d’anar a dormir però molta son.<br /><br />No sé ben bé el perquè vaig deixar d’escriure i pràcticament de llegir altres blogs però en tinc tres teories:<br /><br />(1) N’estava fins als collons de tanta tonteria.<br />(2) Els plaers amorils-carnals i els amicals (en format canya de tarda-vespre) van poder amb la regularitat durant un temps i ja ho van fotre tot enlaire.<br />(3) Les dues anteriors són correctes.<br /><br />Raona la teva resposta.<br /><br />Si, au!Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-16274247859741120532010-03-18T17:22:00.005+01:002010-03-18T17:50:54.925+01:00Postdoctoral position applicationNo he pogut atendre aquest blog fa unes quantes setmanes (mesos potser?) perquè he estat (i estic!) amb això (espero que per poc temps més):<span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="ES" ><o:p></o:p><br /><br /></span><div style="text-align: right;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="ES" >BCN, March 18<sup>th</sup>, 2010<o:p></o:p></span> </div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="ES" ><o:p></o:p>Dear Dr. Yesveri Welfandango,<o:p></o:p></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p>My name is <b style="">Yeral Bròquil</b>. I am a biochemist with a PhD in immunology defended a few months ago. It has been accomplished under the supervision of Dr. Picachu (SAID Research Institute -Aixarranca’t Foundation-) in Barcelona, Spain. </span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" >At the moment, I am still working at the </span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >SAID Research Institute</span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" > finishing some posts for my blog while I am in the search for a postdoctoral position in academic research, preferentially in the US.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p>I am very interested in the topics of research of your laboratory, (…), t</span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >hus, <b style="">I would be very interested in applying for a post-doctoral position in your </b>laboratory if there would be any opportunity in the near future to do so. </span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" ><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" ><o:p></o:p>During my PhD period I have specifically been working on mechanisms of entry/efflux of anti-HIV drugs in T-lymphocytes studying different types of membrane-bound transporters (specially with SLC28, SLC29, SLC22 gene families and, more recently, ABCA1 and ABCB1) and different antiretroviral drug families (nucleoside analogue drugs and HIV integrase inhibitors). In the lab I have gained extensive expertise in various technologies and methodologies including radiolabelled binding/entry-efflux assays, biochemistry/molecular biology techniques (absolute quantitative real-time PCR, WB, immunocyto/histochemistry, ELISA, sequencing, PCR cloning), flow cytometry as well as <i style="">in vitro </i>HIV infection of lymphoblastoid T-cell lines and primary cells of the immune system. You can find more details about all my scientific past and present in the attached CV.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p>Of note, my research during the PhD period has been a result of straight collaboration(s) with two expert groups in membrane transporters: Dr. Pastor-Decabra’s group at University of Tiananmen and Prof. Dr. Germán Persell lab at University of Rurur.<o:p></o:p></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" ><o:p></o:p>I would be very glad to send you any further information you might need (p.e. reference letters, my present unpublished bulk of data -you could browse and find the published work as well-, my thesis dissertation …). It could be great if I could come and meet you and your group to discuss everything you consider. I plan to apply to multiple postdoctoral fellowships from different agencies and countries in order to alleviate the lab as much as I can economically speaking.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p> </o:p></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" >Finally, in case you need additional references, do not hesitate to contact the following:</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-US" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" > <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >Mayte Tazas, </span></b><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >PhD – Professor at University of Peliagudo’s, Triana, Spain<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><a href="mailto:maytetazas@peliagudos.edu">maytetazas@peliagudos.edu</a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >Bruno Dostrescuatro</span></b><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >, MD, PhD – Associate Professor at La Modelo, Barcelona, Spain<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><a href="mailto:1234@lamodelo.con">1234@lamodelo.con</a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >Snoopy</span></b><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >, PhD – Associate Cartoon at Peanuts, S.L.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><a href="mailto:snoopy@peanuts.org">snoopy@peanuts.org</a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >I am looking forward to hearing from you.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >Yours sincerely,</span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm;"><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >Yeral Bròquil</span></b><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >, PhD<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" >SAID Research Institute (Aixarranca’t Foundation)<br />Hospital Universitari Hellman’s Tries & Puyol <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0.1pt 0cm;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><span style=""></span>Badalouna, BCN (És Pain)</span><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="EN-GB" ><o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment-->Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-80193555635297018732010-01-19T01:54:00.006+01:002010-01-19T02:02:08.163+01:00"Frère Jacques", top 10 a les llistes dels singles més venuts a iTunes 2009*<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsYXULOJsuXX4zvK7LrrRNQF2o_IFdPfsekqhGQ4QL8IAn-uajMaoUwTSELF2R2CxWVkxTsLJGXHImwmUlHTy_85hMJrbCdc8LHnQ_4-L-MVsqvw6ztcjbC8jEBx_J5cO0O5W2MKppqaxv/s1600-h/Fr%C3%A8re_Jacques.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 559px; height: 152px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsYXULOJsuXX4zvK7LrrRNQF2o_IFdPfsekqhGQ4QL8IAn-uajMaoUwTSELF2R2CxWVkxTsLJGXHImwmUlHTy_85hMJrbCdc8LHnQ_4-L-MVsqvw6ztcjbC8jEBx_J5cO0O5W2MKppqaxv/s400/Fr%C3%A8re_Jacques.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428248570720717394" border="0" /></a>* És mentida... fins que la versioni la Beyoncé i faci un videoclip tipus <span style="font-style: italic;">"Paco, paco, paco"</span>. Es veu que DJ de Mierda li està preparant les bases dee R&B. Espero ansiós l'arribada del <span style="font-style: italic;">single</span>.Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-63153633773637573862010-01-15T10:49:00.017+01:002010-01-15T12:06:41.453+01:00Potser és hora de tornar a cremar esglésies...<div style="text-align: justify;">Declaracions del nou bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, a la Cadena Ser:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px; "><span class="apple-style-span"><b><i><span style=" ;font-family:Arial;font-size:10.0pt;color:black;">"</span></i></b></span><span class="apple-style-span"><span style="font-family:Arial;font-size:10.0pt;color:black;"><b><i><span style="text-decoration:none;text-underline:nonecolor:black;"><a href="http://www.cadenaser.com/espana/audios/munilla-valora-catastrofe-haiti/csrcsrpor/20100114csrcsrnac_2/Aes/">Existen males mayores que los que esos pobres de Haití están sufriendo estos días (…) También deberíamos llorar por nosotros, por nuestra pobre situación espiritual, por nuestra concepción materialista de vida (…) Quizás es un mal más grande el que nosotros estamos padeciendo que el que esos inocentes también están sufriendo</a>".</span></i></b></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span style=" ;font-family:Arial;font-size:10.0pt;color:black;"><b><i></i></b></span></span>No sé què dir. M'he quedat sense paraules al escoltar-ho aquest matí al <i>Món a Rac1</i>. I segueixo mut. Perplex. Tinc una ràbia tal que no sé com canalitzar-la. És una ràbia que frega la violència física. Com diria <i>Ella</i>: <i>"si em trobo a Montsenyor Munilla pel carrer, li faig mal"</i>. Les seves declaracions, com deia el vice-cònsul d'Haití a Barcelona, són immorals i jo afegeixo, despreciables, lamentables, repugnants i absolutament condemnables. Si de mi depengués aquest senyor seria destituït del seu càrrec immediatament i després d'imputar-li una querella criminal i contra els drets humans seria jutjat al Tribunal d'Estrasburg o al de La Haya. M'encarregaria de que fos declarat culpable i condemnat a fer 365 dies (8760 hores; 525600 minuts) de "serveis a la comunitat" Haitiana. Li faria escriure 2.000 vegades: <i>"La pobre situación espiritual y la concepción materialista de la vida, me ponen cachondo hasta el punto de ponerme palote"</i>. Podria fer un text argumentatiu en contra, molt correcte i molt ben redactat (bé, ho intentaria, al menys) però passo. Passo. No es mereixen ni un minut més de protagonisme. La seva església, els seus fidels i la manca de fe és més important que 100.000 vides humanes. Només diré, per alliberar una mica més de ràbia, que espero que un terratrèmol de magnitud 7 en l'Escala de Ricther l'enganxi un dia (a ell sol, a poder ser) uns segons abans d'arribar a l'orgasme mentre se la pela mirant fotos de nens vestits d'escolanets i un crucifix li caigui al damunt i es quedi tetraplègic. Amén.</div><div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquí teniu la notícia publicada a <a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Munilla/dice/pobreza/espiritual/mal/mayor/tragedia/Haiti/elpepusoc/20100114elpepusoc_12/Tes"><i>El País</i></a> i a la premsa seria del <a href="http://www.20minutos.es/noticia/606953/0/munilla/mal/haiti/"><i>20minutos</i></a>. Jutgeu vosaltres mateixos. Ja us passaré una adreça on podeu aconseguir granades de mà i AK-47's.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara, això no s'acaba aquí. Ara una de riure. <b>Pat Robertson</b>, telepredicador avangelista dels E.U.A. (el que no passi allà...) declara:</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" font-style: italic; font-weight: bold; line-height: 17px; font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">"El desastre provocado por el terremoto el martes en Haití se debe al pacto con el diablo que hicieron sus ciudadanos cuando se independizaron de Francia".</span></span></div> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.75pt"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia;font-size:130%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:15px;"><span class="Apple-style-span" style=" line-height: normal; font-family:Georgia, serif;font-size:16px;">I pels que no us ho creieu, aquí va el vídeo de la CBN:</span></span></span></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre; font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:10px;"><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Xe3QjGJewLw&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Xe3QjGJewLw&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;"><span class="Apple-style-span" style=" line-height: 22px;font-size:14px;"><b><i><br /></i></b></span></span></div><div style="text-align: justify;">O fa poc va anar a veure la última producció de<i> <span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;">Terry Gilliam</span><span class="Apple-style-span"> </span></i>o ha vist moltes pel·lícules de ciència ficció i es creu a Iker Jiménez... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I deixem-ho aquí perquè tot plegat és una perdua de temps i una gran merda que fa molta pudor. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sort que la majoria d'Haitians no coneixeran l'existència d'aquestes declaracions nècies i absolutament despreciables. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'església i els seus "capos" cada cop fan més pena, més ràbia i sembren més intolerància i imbecilitat. Els feligresos haurien de fer alguna cosa. Quant a la resta... potser és hora de tornar a cremar esglésies, no?</div></div></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-67050825126236087982009-12-29T13:16:00.005+01:002009-12-31T11:52:22.747+01:002009: un any per recordar<div style="text-align: justify;">Acaba un any i toca allò que en la majoria de blogs regulars i "com cal" ja han fet: fer balanç del 2009 amb les seves <a href="http://www.oddjack.com/gambling/images/big_tits.jpg">alegries</a> i les seves <a href="http://www.nosemosnadie.com/imagenes/micropene.jpg">penes</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Seré breu. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 2009 ha sigut un any per recordar: he trobat l'<b>amor de la meva vid</b><b>a</b> i he acabat la tesi, <b>m'he doctorat</b>. Què més voleu que us digui? Amb això ja n'hi ha per ser feliç per la resta de la meva vida, no creieu? </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els <i>propòsits pel 2010</i> són: continuar essent tan pallasso, tan entusiasta i tan optimista com avui i ser una mica menys somiatruites i bala-perduda. A més, vull acomplir un somni: un viatge, una estada d'un temps mig-llarg a fora... i el post-doc així ho indica. Per sort, Ella també hi vol anar. Veurem què passa. Us mantindré informats (penseu que si marxo, el blog pren un caràcter amb molta més anècdota interessant pel lector i possiblement la publicació de posts es fa més regular i excitant). Comença bé el 2010 (encara sense haver començat): finalment faré un programa de jazz a Ràdio Sant Cugat, gràcies a l'impuls de la gent de <i><b><a href="http://www.jazzenviu.com/">Jazzenviu</a>.</b></i> Cada dimecres de 23-24h. (presumiblement a partir de la primera setmana de febrer). Ja penjaré els Podcasts per aquí o per allà.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un <i>temasso </i>mid-tempo de l'últim disc (<i>Trouble Shootin'</i>) d'un dels millors saxofonistes europeus, l'italià<i> Stefano Di Battista,</i> per desitjar-vos molt <i><b>Bon Any a totes i tots!</b></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre; font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:10px;"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qn7NZo3rN3M&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/qn7NZo3rN3M&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-64682707186916793802009-12-18T00:13:00.008+01:002009-12-18T01:13:31.456+01:00La vida secreta (de merda) dels "secretes"<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: right;"><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" ><span style="font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);">Basat en fets reals i envasat en un post de merda</span></span><br /></div><br />Avui, tornant d'un dels millors concerts d'aquest any (i ja sabreu per què si faig la crònica en un altre moment), m'ha passat una cosa ben curiosa. Inquietant i absurda.<br /><br />Conduïa a uns 90 km/h pels Túnels de Vallvidrera direcció Sant Cagat (noti's que anava a 10 km/h amb excès de velocitat donat que era al primer túnel abans del peatge sortint de Barcelona on el límit és 80 km/h) i un cotxe de gran potència/cilindrada/envergadura se m'ha aproximat pel darrera, gairebé envestint-me (aniria a uns 130-140 km/h), i fent-me llums perquè m'enretirés. Clar, jo que sóc molt cívic, he accelerat fins a uns 100-110 km/h per avançar a un cotxe que hi havia a la meva dreta. Llavors m'he col·locat a la dreta per deixar passar al fill-de-la-gran-puta que m'envestia i em feia enretirar del meu carril amb les putes presses. Això he pensat jo (i mira que no acostumo a ser tan rabietes, no ho faig mai això però aquest tio m'ha fotut dels nervis): <span style="font-style: italic;">"imbècil, per molta pressa que tinguis: (1) no em facis llums des del semàfor de General Mitre quan vols passar, no et flipis; (2) no cal anar a 140 km/h i enganxar-te'm gairebé tocant-me pel darrere; (3) quan em passis veuràs"</span>. I dit i fet. Aquesta tercera premisa l'he duta a terme: Quan ha passat pel meu costat, folladíssim, li he col·locat el dit anul·lar, en posició vertical (per fer més ràbia) i darrera el vidre (amb el fred que fot qualsevol obre la finestra) tot saludant-lo, com dient <span style="font-style: italic;">"ves-te'n a la merda amb la teva hipervelocitat i el teu cotxe gris perla"</span>. La meva sorpresa ha estat majúscula (com aquesta ema: <span style="font-weight: bold;">M</span>) quan el paio, un fill de puta de tres parells de collons, es para una mica més endavant del punt on circulava jo, i com esperant-me per dir-me alguna cosa o tornar-me la salutació. He avançat, una mica atemorit de què faria (tot sigui dit), i el cabronàs de merda m'ensenya una llum blava enorme i pampallugejant, com les que duen els cotxes patrulla al damunt i amb cara de molt pocs amics i amb la mirada i les mans gesticula quelcom així: <span style="font-style: italic;">"ei, que sóc poli, però vaig d'incògnit... pot ser que m'hagis saludat amb el dit, imbècil?"</span>. I jo que flipo tres parells de collons i li dic i li indico amb la mà <span style="font-style: italic;">"va, perdona, home, és que anaves molt ràpid, cabrón... passa, circula".</span> I marxa, folladíssim com venia, pel carril de l'esquerra. Se m'ha quedat una cara de capullo... M'he cagat. El fill de puta si vol em fa parar i em fot el rollo o directament al "trullu". Ara, ja t'ho dic ara també: m'arriba a parar, em comença a fotre el sermonet i la tenim. Serà <span style="font-style: italic;">meucot revetller</span>... Abusant de l'autoritat que li ha set atorgada per anar follat pels Túnels i a sobre vacil·lant a la gent que condueix seguint les normes... Puta merda de secreta frustrat! El cabrón segur que anava a una cita amb una prostituta de luxe pagada amb la droga incautada la setmana passada per la comissaria del seu barri... O simplement, s'ha comprat una llum blava (<a href="http://www.musik-produktiv.es/iluminacion/efectos-16948/luz-de-policia.aspx">aquí</a>) per vacil·lar al personal i perquè imbècils-innocentots com jo s'acollonin (una mica), flipin (bastant) i arribin a casa i escriguin alguna cosa en un blog pràcticament en ple hivern. Bé, tan és si era poli o no, si era un putu secreta de merda o un desgraciat rematat conduïnt massa ràpid i massa esbojarradament pels Túnels. El cas és que he al·lucinat de què el tio, frenés al passar-me i em treiés un tros de llum blava enorme de Loca Academia de Policia IV del seient del copilot... Subnormal... Què pretenia que fes? M'arriba a parar i em treuen tots els punts de cop dels insults que li hagués dit, per <span style="font-style: italic;">vacil·lón de merda</span>.<br /><br />Els secretes porten una vida secreta. (Fins aquí, cap novetat). Una vida secreta que fa impossible la vida dels demés, de la gent normal que vol viure i divertir-se. (Ho he pensat jo sol). Els secretes porten una vida secreta de merda. (Aquesta és la part<span style="font-style: italic;"> punki</span>). I són uns amargats que només saben amargar la vida als demés. (Oh, quina gran reflexió!). Com molts inútils d'estar per casa que es "fan" policies per tenir autoritat sobre tu i vacil·lar. (Això és nou, també, no s'ha dit mai!). <span style="font-style: italic;">Aneu a cagar a la via!</span><br /><br />I ara seriosament i establint una similitud amb la lliga de futbol: una cosa és ser el capo de la mafia siciliana o president d'un païs, llegeixi's, <span style="font-style: italic;">for instance</span>, <span>Berlusconi</span> (juguen a primera divisió, i per això corren més risc de lesió, sinó que li diguin a JFK...). Una altra és ser detectiu privat (segona B, alguns partits es poden veure i tot, però si no hi ha pipes i birra res...). I una de ben diferent és ser un secreta (3a regional, essent generós: merda punxada en un pal). La ràbia contra ells avui és més gran encara. Faré un grup al Feisbuc: <span style="font-style: italic;">Rage against the Secretas.<br /></span><span style="font-size:100%;"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Ara que ho penso, potser només ha tret el llum blau per dir-me que estem al Nadal i que em prengui les coses amb calma... que no calia insultar ni fer gestos obscens amb el dit... <span style="font-style: italic;">Meibí.</span> </span></span><br /></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-76593000356506540452009-12-11T01:40:00.009+01:002009-12-12T16:35:13.340+01:00Si vis pacem, para bellum - Tragicomèdia en tres actes (i els que vinguin)<div style="text-align: right;"><span style="font-style: italic;"></span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Para Bellum</span><span style="font-style: italic;">, con todo mi amor<br /></span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;"><br /></span></div><span style="font-weight: bold;">Acte 1 </span><br /><br />Obam<span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span></span></span>a fa el discurs del Premi Nobel de la Pau, però abans de sortir de casa seu a Güashingten s'equivoca i pren el discurs del Premi Ducados de la Guerra. Aquesta broma no fot ni puta gràcia a ningú. De sobte, tot és confús, tot es confon, tot s'esguerra.<br /><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span></span><br /></span>- Si vis pacem, para bellum<span style="font-style: italic;"> </span>- diu Obama.<span style="font-style: italic;"><br /></span><br />- Ein? - replica el traductor anglès-<span style="color: rgb(255, 0, 0);">noruec-noruec*</span>-anglès.<br /><br />- If you want peace, suck my dick - repeteix el president, aquest cop en anglès i en versió lliure.<br /><br />- Madafaca - pensa en spanglish el penis del traductor anglès-<span style="color: rgb(255, 0, 0);">noruec-noruec*</span>-anglès.<br /><br />- If you need me call me - diu llavors un tercer personatge el nom del qual podria ser, posem per cas, Pretèrit Lleonard i l'aparença de qui podria esdevenir un enigma.<br /><br />- I'll call you, but only when I knew that you'll be available... - li espeta un conill d'índies que havia après a parlar fent el servei militar a Gibraltar.<br /><br />- Oh, but, are you talking about Senfimer or Pukinuki? - pregunta, estranyat, el quart àrbitre.<br /><br />- Sí, sí... com ho sents, sense cogombre, la vull - respongué Pretèri Lleonard (a qui, d'altra banda, i sense que serveixi de precedent, ningú havia preguntat).<br /><br />Aquí finalitza l'acte 1. (Tos) (Més tos) (Un esternut) (Xiuxiueig).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Acte 2<br /><br /></span>Apareix en escena un brètol en erecció i un bròquil en ebullició. Es miren. No es veuen. Són cecs. Pel braile de les seves venes inflades, el bròquil pot llegir en el penis del brètol que André Breton és una gran persona i millor artista. Es rumoreja que està viatjant cap al Sur del Sur.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Acte 3</span><br /><br />- "Bellum" lo serás tu - crida la Juani a la seva mare.<br /><br />- Sí??? Pues sin paga una semana! - li diu la seva mare, <span style="font-style: italic;">full of barbitúrics</span>.<br /><br />Graham Bell entra al garatge on succeeix l'acció i crida: "He de passar la ITV!!".<br /><br />Els Vagabunds del Dharma i l'alcalde de Castellar de N'Hug passen per allà sense ànim de lucre i molt menys sense ànim d'ofendre a ningú, i, no obstant, fugen, donat que és gratuit i tenen la tarde lliure, prenent un autobús que els duu a Andorra. Allà compren molt sucre i molt formatge "de bola". Tornant amb l'autobús confonen l'olor del formatge "de bola" amb el dels seus peus suats. Un d'ells, ves a saber quin, s'immola (en tanga) a la porta d'una àrea d'estació <span style="font-style: italic;">Medas</span>. Els valencians que tornen de Marinadó entren a fer el café amb llet i el croissant, tot trepitjant les seves vísceres sense immutar-se.<br /><br />Final de l'<span style="font-style: italic;">assuntu</span>: cançó de Julio Iglesias amb <span style="font-style: italic;">fade out</span> al final, però molt <span style="font-style: italic;">fade out</span>, si us plau i sense Champagne.<br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic;"><br />* Avui, gràcies a un comentari molt instructiu i amable del Dr. Muerte, he sabut (és que sóc analfabet) que els Premis Nobel de la Pau s'entreguen a l'Oslo City Hall d'Oslo, a Noruega, i no pas a Estocolm, Suècia, com jo imaginava (presumia). </span></span><br /><span style="font-style: italic;"></span>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-21633475921640718832009-12-04T10:04:00.001+01:002009-12-04T10:07:21.143+01:00Testicle de Jehovà<p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Sonen les campanades de la 1h. de la matinada a Ca Laubi. Ella dorm, plàcidament.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Estic baldat. Hem guanyat 4-2, quan perdíem 2-<st1:metricconverter productid="0 a" st="on">0 a</st1:metricconverter> la primera part. Val la pena? Tinc el peu a Can Pistraus. Es confirma la frase feta: el león no es tan fiero como <i style="mso-bidi-font-style:normal">lupentain</i>.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Penso: "Va reanima el blog". Penso després: "Va, fes-te una palla". Penso després: "Hòstia, ho he deixat tot perdut". Penso després: "<st1:personname productid="La Mercedes Milà" st="on">La Mercedes Milà</st1:personname> fa pena". Penso després: "Demà, agulletes". </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Sushi.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Shiatsu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Shosho.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Shhh…</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Bilbo, Muvin... Gamusiiiiiiiinoooooo...! Pintxo, pintxo, pintxo. Xalaparta! Leku. Durango. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">T'estim i no me'n fot.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">L'Oriol fóra el meu amor platònic, si fos homosexual.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Mitall. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Ararat. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Perdi. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Veïna.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">I Rne3, i Discópolis.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Un bon descobriment: Lara Bello i el seu Niña Pez.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Part anatòmica, gònada: Testicle.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Religió: Testicle de Jehovà.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Gastronomia, plat: Testicle de Jehovà amb samfaina. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Gastronomia, plat de restaurant 3 estrelles Michellin: Testicle de Jehovà amb confitura deshidratada de ganes d’anar de ventre, fines herbes i capcirons de raïm xipella a daus esmeril·lat i recombinat amb xarrup de mandarina i crema de cacahuet singolat de Madagascar. Preu aproximat: 75 euros.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Ara va i una madrilenya diu que ve a Barcelona i que "nos tomemos unas cañas". <i style="mso-bidi-font-style:normal">Too late to apologize...<o:p></o:p></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><st1:personname productid="La Trinca" st="on"><span lang="ES-TRAD">La Trinca</span></st1:personname><span lang="ES-TRAD"> és una puta merda punxada en un pal. I el programa que fan ara és pura brossa. <st1:personname productid="La Beth" st="on">La Beth</st1:personname> està en tractament o alguna cosa greu li ha passat. Fa cara de depressiva. Les tres lloques que hi ha al jurat es podrien exiliar, quan vulguin, a <st1:personname productid="la Sibèria" st="on">la Sibèria</st1:personname> més oriental.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Polla. Una polla xica. Camacurta i ballarica. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Monzó, vull un fill teu, a poder ser, sense tan tic i amb el teu mateix carisma. Gràcies.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Si fa no fum, això de què Raltegravir s'extrueix via Glicoproteïna-P ja gairebé ho tindríem… Ara, el putu <i style="mso-bidi-font-style:normal">review</i> es resisteix. Reviurà el <i style="mso-bidi-font-style:normal">review</i>?</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Pàmies! Tranqui, mazín. Massa tele… massa tele… Menja una llimona, i fes alguna ganyota, tampoc està de més. Això sí, brutal el conte del perfum <i style="mso-bidi-font-style:normal">de cuyo nombre no puedo acordarme</i>!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Fortissio Lungo.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Ristretto!!<i style="mso-bidi-font-style:normal"><o:p></o:p></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES-TRAD">Allegro ma non troppo.<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">A NY sempre són <i style="mso-bidi-font-style:normal">tres quarts de setze</i>, diu en Graupera. És trempat. És un crack. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Sílvia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Pérez.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Cruz.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">No deixaré de repertir-ho.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Sílvia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Pérez.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Cruz.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">I <i style="mso-bidi-font-style:normal">s’ha acabat el bròquil!</i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Serrano-Colina Project… i Sílvia Pérez Cruz.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Kant em va conduir a l’èxit a l’examen de Filosofia (un <i style="mso-bidi-font-style: normal">dié!</i>) de la selectivitat i a fardar <i style="mso-bidi-font-style: normal">potser masses vegades</i> davant de masses noies. El que no sabia és que la filosofia i Kant MAI a la història de la humanitat han servit per lligar amb noies. A l’època dels grecs, com a molt, per la pederàstia, i encara s’investiga avui.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Pretòria.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Precària.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Becària.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Pituitària.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Burlando a <st1:personname productid="la Parca." st="on">la Parca.</st1:personname> </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Aparcando en <st1:personname productid="la Burla." st="on">la Burla.</st1:personname></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Diria més coses però l’internet pirata ara es fa l’Alakrana i no acaba <i style="mso-bidi-font-style:normal">danarlora</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal">aixís</i>, tot junt, com ho diria <st1:personname productid="la Iaia Tresa." st="on">la <i style="mso-bidi-font-style:normal">Iaia Tresa</i>.</st1:personname></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="ES-TRAD">Siauuu.</span></p> <i><span lang="ES-TRAD"><span class="Apple-style-span" style="font-family:'courier new';"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color:#CC0000;">That’s all Folks, and of course, that’s old, the old trick to restart (renew, reborn, restore…) a fucking blog that has been completely forgotten/lost/dead during a lot of time… And remember, </span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family:'courier new';"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color:#CC0000;">don’t do this at home!</span></span></b></span></span></i>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-47880837837136819402009-10-09T12:08:00.006+02:002009-10-14T13:30:39.253+02:00El nou bioterrorisme: "VIH-envenido a la vida real"<div align="justify">Avui, decidit, obro el correu de<strong><em> Jotmeil</em></strong> i em trobo amb el següent mail (si us plau, llegiu amb atenció):<br /><br /><span style="color:#330099;"><span style="font-family:arial;">Asunto: <strong>Circular Policía Nacional</strong><br /><br />Hemos recibido esta información y consideramos que ustedes deben conocerla, no queremos alarmarlos, sino prevenirlos y que tomen las precauciones pertinentes:<br /><br />Por favor revisen su silla cuando vayan al cine. La mayoría de nosotros nos sentamos en el asiento sin revisarlo. Muevan el asiento varias veces para ver si hay algo y fíjese muy bien. Procure ingresar a la Sala cuando haya luz.<br /><br />No lo palpe con la mano, podría encontrarse con una aguja y una nota diciendo algo como esto: 'BIENVENIDO AL MUNDO REAL: YA ERES VIH POSITIVO'.<br /><br />En los teléfonos públicos se ha detectado el mismo problema: un grupo de drogadictos deja agujas en los orificios de devolución del dinero para todo aquel que introduzca la mano se infecte.<br /><br />Este mensaje ha sido enviado a todo el mundo para que nos mantengamos alejados del peligro.<br /><br />Atentamente,<br /></span><span style="font-family:arial;"><strong>Policía Nacional<br /></strong><br />Esperamos que esta información sea de ayuda de todos y agradeceremos hacerla extensiva a quienes más puedan.<br /><br />POR FAVOR RENVIEN ESTO ATODOS SUS CONTACTOS<br />!!!!!!!!!HÁGANLO¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ mañana puedes ser tu!!! </span><br /></span><br />Què, com s’us ha quedat el cos?? Fa por, eh?? Ara el reenvio a tots els meus contactes sens falta. És realment preocupant.<br /><br />Primer de tot, perquè per algún lloc hem de començar, crec que la millor manera de propagar el VIH és introduint xeringues (carregadetes de virus maquiavèl·lics) als forats de devolució dels diners de les cabines telefòniques. Perquè es clar, avui en dia, són els llocs més freqüentats per la població, gairebé al mateix nivell que les discoteques de Castefa, el Facebook o el Twitter. Ningú utilitza ja l’arcaica i obsoleta telefonia mòbil. És intel·ligent: així, fas una trucada a la mama per dir-li que aniràs a sopar, cau el canvi dels 25 cèntims (que has posat en monedes de 5) i patapam, al recollir-lo, et punxes… Ves quina cosa! Ja ets VIH positiu. El que no han tingut en compte, és que el 99% de vegades, les putes cabines telefòniques s’empassen el canvi, sense miraments.<br /><br />En segon lloc hi ha el tema del cinema. Un altre lloc d’alta afluència de públic, sobretot entre setmana. Resulta que els politoxicòmans, que no tenen res més a fer, van pels cinemes de les Espanyes (perquè, recordem-ho, és un Circular de la Policía Nacional) a deixar xeringues carregadetes de maldat als seients dels cinemes. Que jo em pregunto? Com trien “els escollits”? En quins seients les posen?? Què diuen: <em>“Hoy toca primera fila, por listos y mirones”. </em>O…<em>”Hoy puteamos a los fachas, llenad todos los asientos del lateral derecho”.</em> O, com va, és que els omplen tots i cadascun...?? Si és així, quina feinada! Deuen deixar-se un dineral en xeringues (250 butaques -Sala Gran, on projecten Malditos Bastardos, que és com es diu la operació que duen a terme els “politoxis”- a 0.30 euros per xeringa, em dóna un total de 75 euros), i, encara diré més, es deuen quedar justets justets de sang (o d’estocs virals)… I en quines pel·lícules? Es treballen les estrenes només o també cinema d'autor?? Al Verdi Park també n'hi ha de xeringues plenetes de VIH?? Van a pels gafa-pastas amb barbeta de tres dies i camisa negra impol·luta?? O sigui, van a per mi?? Fa esfereïr, la cosa.</div><div align="justify"><br />Un altre punt que em preocupa enormement (i alhora em fascina) és la capacitat d’organització i l'ànsia de destrucció d’aquest <em>“grupo de drogadictos”</em>, com els anomenen eufemísticament la Policia Nacional. Els col·legues “politoxis” s’organitzen per a robar, delinquir i obtenir un botí prou gran per a comprar xeringues a la farmàcia (a raó de 0.30 euros/xeringa, ja us deia), no pas per drogar-se, sinó per punxar-se amb aquestes i anar-les repartint per les ciutats a mode de <em>regal-trampa</em>. Sé que pensareu, <em>“no, home, es droguen i després les deixen allà on fa més mal”.</em> D’acord. Però si només fos així, compartint com comparteixen xeringues, no arribarien ni a omplir les cabines de Sant Antoni de Calonge o els cinemes de Castellfollit de la Roca. No. Que no us enganyin ! És una organització en tota regla que es fa dir <strong>VIH-ENVENIDO A LA VIDA REAL</strong>. Molt de compte. És el nou bioterrorisme. Per identificar-los, en un informe confidencial de la Policia Nacional es descriu la seva indumentària i aparença: vesteixen xandalls del <em>Carrefour</em>, van despentinats i amb els cabells greixosos i poc cuidats, són molt prims i ténen els pòmuls i les cabitats oculars enfonsades i habitualment porten un cartró de "Vino de mesa"<em> Condis</em> a la mà. El més conegut de la banda es fa dir Robe i té un grup de música. Cal destacar però que alguns s’amaguen sota <em>“tratjus”</em> Emporio Armani i corbata fina i ocupen càrrecs importants. Hi ha qui diu que el propi entrenador del barça, podria estar-hi immers…<br /><br /><em>No sé vosaltres però jo…</em><br /><br />La propera vegada que vagi al cinema (o al Camp Nou) demanaré entrada <em>“sin VIH, por favor”.</em> Mai seuré a les primeres files. Entraré 30 minuts abans amb un aspirador de mà, un coixí de 45 cm. de grossor i uns guants de podar els rosers. Arribaré a la meva butaca, l’arrancaré, la capgiraré, la posaré al seu lloc i passaré un aspirador de mà. Amb els guants revisaré que no hi hagi cap objecte punxant no identificat i llavors, previa col·locació del coixí-protector, seuré a gaudir de la pel·lícula en qüestió. Màxima atenció a qui segui a la meva dreta o esquerra. L’informaré detingudament i ell/a haurà de repetir aquest procediment.<br /><br />Mai més trucaré en una cabina telefònica i en tot cas, si ho faig, no agafaré el canvi. Prefereixo perdre 15 cèntims a guanyar una infecció per VIH.<br /><br />Jo, per part meva, intentaré convèncer a la gent del laboratori per començar una contra-campanya anti-bioterrorisme VIH-enc, repartint fàrmacs antiretrovirals a les portes dels cinemes i deixant guants de jardineria a totes les cabines telefòniques del Vallès Occidental. Mentrestant, podeu continuar fent servir el preservatiu, si teniu l'oportunitat de <em>ficar-la en calent</em>. Gràcies.</div><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Feu-ne màxima difusió, és molt important.<br /><br />Atenta<strong>da</strong>ment, </div><div align="justify"><strong>Yeral Bròquil Aats</strong> </div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-3488708069758436802009-09-29T12:50:00.006+02:002009-09-29T13:10:58.164+02:00Fenòmens paranormals que m'han passat avui (III)<div align="justify">A petició d’un amic que <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisacMF2i5XSsZEQJbv4eyD2HZ5sczqTrRP6R-mqjxBTycuwyn6inFx3vW3TJR6gbEPE85KqUT088bZeEy0Ymq5r4k-JvmTD41L0cbHHAPqgViY5saT3E5SVJIYfaZh-2qo21QNECkvyto/s400/Patada%20en%20los%20huevos.jpg">em va ferir la sensibilitat</a>, escric el post <em><strong>Fenòmens paranormals que m'han passat avui (III)</strong></em> com li hagués agradat llegir-lo a ell. Ja sabia que era dolenta la <a href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/2009/09/fenomens-paranormals-que-mhan-passat.html">segona part</a> (sempre són les pitjors, per això no acostumo a escriure-les), però volia tornar a iniciar el <strong>Bròquil</strong>, redéu! Penso que tampoc calia dir-ho tan explícitament. I si era broma, no em va fer gràcia. Potser l’hauria d’haver censurat, també, la seva broma. Per això, aquí ho "denuncio", com a queixa, autocensurant-me. No t'ho prenguis malament, <strong><a href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/2008/05/per-lamic-ms-gran-del-mn.html">Amic</a></strong>, ans al contrari. Sé que no ho feies per ferir-me, però mira, a vegades diem coses que no hauríem i com que, reconeguem-ho, sóc un ésser hipersensible i una mica imbècil, em va fer mal (una mica...). Potser precisament perquè ets l'<strong>Amic més Gran del Món</strong>. Potser perquè havia pres tres "tubus" de birra i m'havia pujat al cap. Potser perquè em vaig sentir molt petit, al teu costat, per un moment (com quan llegeixo un text teu, Beckettià). Potser perquè estic desorientat i sense inspiració artística/literària. Hi vaig estar donant masses voltes. Masses, he dit. És absurd. I ho sé. Però mira. I sí, ho reconec, no és el millor que he escrit mai, però tampoc tinc pretencions literàries, que sóc de ciències jo! I no se'n parli més. Que és tonteria...</div><br /><div align="justify"></div><div align="justify">El proper post, prometo currar-me’l de valent, per guanyar un premi Pulitzer. <em>(Aquesta és la part cínica del post)</em>.<br /><br />Són aquests, els <strong>"fenòmenus"</strong>:<br /><br />1.- (Censurat).<br /><br />2.- (Censurat).<br /><br />3.- (Censurat).<br /><br />4.- (Censurat).<br /><br />5.- (Censurat).<br /><br />6.- (Censurat).<br /><br />7.- (Censurat).<br /><br />8.- (Censurat).<br /><br />9.- (Censurat).<br /><br />10.- (Censurat).<br /><br />11.- (Censurat).<br /><br />12.- (Censurat).<br /><br />13.- (Censurat).<br /><br />14.- (Censurat).<br /><br />15.- (Censurat). </div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-36838126873988147622009-09-25T16:13:00.016+02:002009-09-25T19:17:54.407+02:00Fenòmens paranormals que m'han passat avui (II)<div align="justify">Avui, cosa rara, immers, un servidor, en una crisi creativa de tres parells de pebrots (ho notareu de seguida, pel contingut del post que aquí comença), i amb una ressaca de vi bo (no deien que si veus alcohol del bo no téns ressaca? -mecagunlamarequevaparir al llest que ho va dir!- bé, potser serà que si prens més de 3 l. sigui de l'alcohol que sigui la ressaca ve de sèrie...) que <em>dunidó</em> també, continuaré amb una secció <em><a href="http://shacabatelbroquil.blogspot.com/2008/11/fenmens-paranormals-que-mhan-passat.html">iniciada</a></em> fa un temps en aquest <strong>Bròquil</strong> quan jo encara rondava per terres germàniques rodejat de <a href="http://img80.imageshack.us/i/espaahk1.jpg/#q=teutones">teutones</a>. Aquí va la segona part (i aquesta sí que segurament última) dels <strong><em><a href="http://www.jesusda.com/blogpics/blender_big-buck-bunny01.jpg">Fenòmens paranormals que m'han passat avui</a></em></strong>:</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">1.- He arribat a la neteja de laboratori a una hora decent (23 minutets tard), que <strong>no vol dir</strong> que hagi arribat a l'hora (i mira que les 9h ja és hora d'arribar... però bé, ja se sap, no tinc remei).</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">2.- Amb en Christian no hem parlat de sexe (explícitament, amb paraules com "polla", "cony", "aixarracada" i/o "peres") durant el dinar al bar de l'Hospital on treballo. </div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">3.- No m'han trucat del programa <em><a href="http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20090925/53790593317/el-sexo-sin-tapujos-triunfa-en-la-radio-espanola-entre-los-adolescentes-venus-barcelona-coca-cola-di.html">"Ponte a Prueba"</a></em> d'<strong>Europa FM</strong> perquè faci algunes declaracions.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">4.- Ha vingut la TV a filmar P3 (llegeixi's: laboratori de seguretat nivell 3 on treballem amb el cabronàs del VIH) i no ens han fet fer el "paripé". S'han limitat a col·locar la càmara, angle fixe, i gravar quatre imatges per passar-les, suposo, al telenotícies vespre mentre parlen de la "maravellosa" vacuna que impedeix la transmissió del VIH en 1 de cada 3 casos (nota: dels 16000 implicats en l'estudi només 74 per un cantó i 58 per l'altre es van infectar... però clar, la <strong>p</strong> és significativa degut a que la <strong>n</strong> és força gran... i són els millors resultats obtinguts en vacunes preventives fins ara, tot sigui dit).<br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">5.- Només ha sonat 23 vegades pel putu <em>FlaixBac</em> del laboratori el <em>"Tonight, tonight, tonight"</em> dels cullons. Només 23, repeteixo. Només 23.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">6.- Ter Act.</div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">7.- De tu.<br /></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">8.- No he cantat (espera que encara queda molt dia per endavant!) el <em><strong><a href="http://www.youtube.com/watch?v=2WNrx2jq184">"Bird is the word"</a></strong></em> a ple pulmó tot fent uns moviments arquejats amb els braços i flexionant les cames com fa el grandiós i inimitable<strong> Peter</strong> de <em>Family Guy </em>al segon capítol de la nova temporada (que no sé quin <em>numbru</em> és). </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">9.- No he pres ni un <em>ibuprofé</em>, ni una <em>aspirina</em>, ni un <em>gelocatil</em> en un dia ressacós i difícil com avui (noti's que escric aquestes paraules des de P3 fent temps mentre s'el·lueixen uns preciosos limfòcits CD4+ T que han estat estimulats durant tres dies amb PHA i IL-2).</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">10.- He pres, <strong>només</strong>, dos cafès i una Caca-cola. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">11.- <em>Hòstitu!</em> Que no he comprat cap entrada pel Telentrada amb un 15% de descompte amb el club Tr3sC! <em>Aixòs</em> sí que és gros! </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">12.- <em>(Censurat: no fotia ni puta gràcia, aquest punt, intentava ser xistós i feia pena...).</em></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">13.- He rebut un mail d'una senyora molt amable, la <em>Mrs. Helen Jordan,</em> de 71 anys que va perdre el seu marit de càncer l'any 2007 i resulta que el bon home (a qui per cert, no conec de res) m'ha deixat en herència la irrisòria quantitat de 5.600.000 U.S. dòllars. A més, un tal <em>Mr. Lucky Martin</em> també em comenta per mail -no recordo haver passat el meu mail a aquesta bona gent- el següent: <em>"Be informed that your email has won a compesation award of a certified bank check of eight hundred and fifty thousand us dollars compensation". </em>Eight Hundred and Fifty Thousand U.S. dollars, o sigui, en <em>numbrus</em>: 850.000 dòllars. Si fem la suma, resulta que sóc 6.450.000 dòllars més ric. Malauradament, com que a Catalunya som molt moderns, tipus Berlusconi, anem amb l'<em>euru. </em>Així doncs, segueixo essent el mateix <em>pobretó</em> de sempre.<br /><br /></div><div align="justify">14.- <em>Iaixòésmoltheavy</em>: la verdura de l'hospital no estava <strong>ni dura,</strong> <strong>ni</strong> <strong>insípida</strong>. <em>Sujuru</em>.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">15.- M'han vingut ganes d'estrangular al <strong>Sr. Macaco</strong> per haver escrit una cançó com <em>"Muvin"</em> i en un instant de segon l'he estimat perquè <em>"Muvi"</em> és un bon pseudònim del meu Amor. Així, sense la ena: MU-VI. Muvi. <em>Movie.</em> I què t'anava a dir... </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">16.- Prometo estar més despert (penseu en la meva ressaca, i si voleu, doneu-li les culpes) i més viu, més graciós i més original. És una <strong>merda post</strong>, reconeguem-ho, però per <a href="http://opiniones.terra.es/tmp/swotti/cacheAXNHYMVSIGNVAXHLDA==UGVVCGXLLVBLB3BSZQ==/imgIsabel%20Coixet2.jpg">alguna cosa</a> havia de començar, no?</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Petons<em> libidinosos</em> a totes i tots!</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">P.D. Propera entrega <strong>Odi Absolut</strong>.</div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-71811594517354765842009-07-27T18:35:00.005+02:002009-07-27T19:16:13.660+02:00What are you doing the rest of your life?<div style="text-align: justify;">Encara mig adormit sento, mig intueixo en un oníric respir, com s'alça, com sigil·losament es dirigeix a la dutxa a despertar del seu son de marmota amb aquella aigua massa calenta pel meu gust. Suat, acalorat, sento l'aigua còrrer i espero, sense saber-ho, els cinc o sis minuts eterns en què ella suaument repassa el seu cos amb una crema d'olors apetitosos amb cura de no deixar ni un sol centímetre quadrat sense hidratar. Endormiscat encara, amb l'ull esquerra entreobert i l'altre cluc, veig com s'apropa, completament nua i radiant, amb la seva pell freda -tot i l'escalfor de l'aigua- i se m'asseu al costat i em besa suaument primer a la galta, després al coll i l'esquena, i noto el seu cos fred i sensual i em moro de tendresa i de plaer, i m'empapo d'ella, del matí, de la fredor de la seva pell nua i em pregunto en silenci <span style="font-style: italic;">"what are you doing the rest of your life?".</span> Sento llavors el so del saxo portentós i sensual d'Archie Shepp tocant la bella melodia de Legrand i vull que sigui el matí següent per tornar a veure-la nua, preciosa, radiant i viure la sensació de la seva pell freda damunt la meva, calenta i adormida.<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/BXyk9vjNUag&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/BXyk9vjNUag&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Nota:</span> Es demana a l'oïdor que no posi cap atenció al vídeo dels gatets i la mare que els va parir sinó a la música, al temassu de Michel Legrand interpretat pel gran Archie Shepp, gràcies... siau, siau.</span><br /></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-30548442121200001752009-06-10T13:46:00.012+02:002009-06-10T19:02:06.429+02:00Crònica d'un matí força improductiu i tranquil i d'una victòria futbolera èpica (post terriblement obviable)<div style="text-align: justify;">Sense anar més lluny, avui m'he llevat. Després de l'habitual moment d'incertesa associat a la llavors encara viva somnolència, he obert un ull una miqueta per veure'm reflexat al mirall del lavabo. Sí, era el dia, ho havia de fer. Pels que no sabeu res, us diré que acabareu de llegir això sense saber-ne res tampoc, o encara menys. Us podreu imaginar coses, però res serà cert. O sí. La idea és que he hagut d'usar estímuls externs, que no han estat d'una gran ajuda a aquelles hores del matí. I només diré que he arribat amb èxit, tard, com sempre, però amb un cert èxit. Quan m'ha trucat el meu germà ja havia enllestit <span style="font-style: italic;">la fenya</span> però m'havia de dutxar, més que res per despertar-me, i m'havia d'encaminar cap al lloc de trobada. Després uns mililitres de sang i un esmorzar en un dels forns més <span style="font-style: italic;">pijus</span> i, possiblement degut a això, un dels locals més rematadorament atacables-per-a-ser-cremats-amb-uns-còctels-molotov de tot Santcagat. 7'90 euros diu la <span style="font-style: italic;">malaputa</span>. Apaquí!<br /><br />Trobo que fa uns dies plàcids. Ja tinc la bici arreglada i (1) O la utilitzo d'una reputa vegada i surto, ni que sigui, fins al Pi del Xandri a fer un vol o (2) Li deixo/regalo/venc/llogo a la meva <span style="font-style: italic;">Percoias</span> perquè vagi d'un <span style="font-style: italic;">puestu</span> a un altre, que diu que en necessita una i per tant, que se la vol comprar. <span style="font-style: italic;">Problema: </span>és una d'aquelles bicicletes susceptibles de ser robades en menys del que dura l'escuma d'una birra del Cata.<br /><br />I trobo que cada dia que passa falta un dia menys per llegir la tesi i ser Doctor (doctor, jaja...). I trobo que els nervis encara no m'han atrapat ni s'han instal·lat massa a casa. Potser és que com que no <span style="font-style: italic;">hi paro</span>... Trobo que m'hauria de començar a espavilar a preparar les diapos (el benaurat <span style="font-style: italic;">Pauapoin</span>) i per això he hagut de negar-li a un Amic, amb totes les majúscules, que anem a l'Estartit aquest cap de setmana. I mira que en tindria ganes! Mira que hi aniria, eh?! Però ja se sap, per allò de la consciència tranquila, em convé quedar-me i començar (o millor dit, acabar!) amb la presentació. 3, 2, 1... I assajar-la. I estar tranqui. I repassar algun article o quelcom que no tingui clar (a aquestes alçades, vols dir?).<br /><br />Ahir vam guanyar al futbol. I això sí que és tota una notícia. Una notícia per sí sola, sense més. <span style="font-style: italic;">"Ahir els Crispolls van vèncer a McFly, en un partit èpic". </span>Resultat? 6-3. Ara miraré el <span style="font-weight: bold;">Cugat.cat</span>, a veure si el <span style="font-style: italic;">Maikel</span> s'ha dignat a posar-ho en portada. Ens ho mereixem. 6-3. I a sobre, vaig marcar un gol, que això ja és la re-hòstia. Sí. Perdíem 2-0. Vaig marcar el 2-1. Ells es van acollonir força i vam estar a punt de marcar el 2-2 quan de sobte, una errada de la defensa i del porter (Picazo, què gran a la resta d'actuacions, però!) van posar el marcador 3-1. Així acabar la primera part. Bé, així, i amb un jugador d'ells expulsat <span style="font-style: italic;">per capullo</span> (per parlar més del compte, podríem dir que es va auto-expulsar per a res, i tenint en compte la magnitud del seu coll i el seu cos, potser és que no volia còrrer més i preferia estar a la banqueta menjant Bollicaos, amb tot el respecte cap als Bollicaos), vam arribar al descans. La segona part, ja us dic, èpica. Vam marcar el 3-3, si no recordo malament, de falta xutada per un mestre Minuesa, en aquest cas, mon germà el Rafan. Brutal. I així, vam mantenir el resultat, en un partit força igualat, i amb un contrari força rabiós (val a dir, que 3 dels seus jugadors no paraven de bordar, cridar i queixar-se, la majoria de vegades injustificadament i d'altres, amb poca raó...) fins que va aparèixer el 4rt (golassu de Guillem, em sembla). I res, els hi van seguir, com el resultat final indica, el 5è i el 6è, obra de Sézar, <span style="font-style: italic;">the-one-and-only-player</span> i diria que el 6è fou també de Guillem o Rafan. <span style="font-style: italic;">Nusé.</span> Bé, finalment, destacar que l'Oliveres, Oli pels amics, va ser un home clau a la defensa, que no va deixar-ne passar ni una i que, de central, va aportar una seguretat i una visió de joc que, tot i ser habitual en ell, ahir fou espectaculà. El Puyol de l'equip. Com en Sézar és l'Iniesta i el Rafan el Messi. El Lupentain va fer força feina per una banda i tot i que no recordo si va marcar, i deixant de banda els primers 10 minuts en què encara deambulava un pèl somnolent, la resta del partit va estar força actiu. Un gran partit, <span style="font-style: italic;">Crispolls</span>. Apa. <span style="font-style: italic;">Janiaprou</span> de crònica futbolera. Però mira, fa gràcia, no ho havia fet mai això de relatar un partit, i menys un de <span style="font-style: italic;">nostru</span>. Em sento com en Sergi Pàmies quan escriu sobre el <span style="font-style: italic;">fumbol</span>, salvant les distàncies (en unitats Anys Llum), tant en tamany encefàlic com en eloqüència incisiva.<br /><br />Finalment voldria fer esment a les últimes llegendes urbanes que he sentit a dir en els cercles en què em moc. Ull, n'hi ha algunes que no tenen <span style="font-style: italic;">des-per-di-ciu</span>:<br /><br />1) L'avió d'Air France que volava de Brasil a França va ser abduït per una nau extraterrestre.<br />2) Ramoncín és jurat d'OT.<br />3) Per escriure articles científics la gent fa servir un editor de text anomenat Làtex (i jo que pensava que era el material amb què feien els preservatius...).<br />4) John Lennon està viu i comparteix pis a Palma de Mallorca amb Patric Suais. Ha tret ja tres o quatre discos amb el pseudònim de Carlos Baute.<br />5) A l'Ana Obregón li van tornar a explotar els pits de silicona en un avió, però aquest cop va utilitzar les bossetes pels vòmits i tothom va resultar il·lès.<br />6) Robin Williams és guapo.<br />7) Florentino Pérez ha venut a Kakà per 23'43 euros + la cessió d'Aloïsio (per 3 anys) a l 'equip <span style="font-style: italic;">Eu te deu meu amor, boas tardes</span> (equip de futbol 7 de la lliga nocturna local d'un poble de les afores de Sao Paulo).<br />8) Tanquen el <span style="font-style: italic;">Vinil</span>.<br />9) Tanquen el <span style="font-style: italic;">Mesón</span>.<br />10) Tanquen el <span style="font-style: italic;">Cata</span>.<br />11) Tanquen Andorra, així, en general.<br /><br /><span style="font-style: italic;">God Save The Queen!</span><br /></div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-28859210684287094402009-05-28T20:12:00.006+02:002009-05-28T21:01:19.440+02:00Què li resta al Barça i què més esperem<span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Títols </span>que li resten a aquest <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Barça </span>per guanyar:<div><br /></div><div>1.- La Bundesliga</div><div>2.- La Premier League</div><div>3.- Una estrella Michelín</div><div>4.- El Tour de França</div><div>5.- Roland Garros</div><div>6.- Les 24h de Le Mans</div><div>7.- Eurovisión</div><div>8.- La roda sencera de Pasapalabra</div><div>9.- La última edició de La Isla</div><div>10.- Una discussió amb el Dr. House</div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Títols honorífics/mèrits</span> que es mereix el Senyor <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Pep Guardiola</span>:</div><div><br /></div><div>1.- President de Catalunya</div><div>2.- Director General de Caixa Catalunya i "La Caixa"</div><div>3.- Premi Nobel de Literatura </div><div>4.- President de l'escala de veïns<br /></div><div>5.- Santpedorenc de l'any</div><div>6.- Comensal de luxe a El Bulli, El Racó del Santamaria i el de la Ruscalleda</div><div>7.- Doctor Honoris Causa de la Universitat de Harvard, Massachussets</div><div>8.- Medalla d'Or al millor Caviar</div><div>9.- Que sigui Beatificat (Sant Guardiola cauria en 28 de Maig, ves quina cosa!)</div><div>10.- <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">"Porque de mi anchoooa tu serás la reeeeeina, porqué de mi anchoa, tu serás la reeeeina!" </span></div><div><br /></div><div>I el <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">què esperem</span>:</div><div>1.- Una portada del Gerard Piquè en pilotes a l'AS</div><div>2.- Una portada de la nòvia del Gerard Piquè en pilotes a l'AS, el Marca i el ABC</div><div>3.- Una portada de les amigues de la nòvia del Gerard Piquè en pilotes a l'AS, el Marca, l'ABC i El Mundo</div><div>4.- Una foto tamany DinA2 del cop de cap de Messi en el segon gol contra el Manchester</div><div>5.- Entrega per fascicles de les llàgrimes de ràbia de Cristano Ronaldo en potets de Cristall Svarowsky</div><div>6.- Unes paraules d'elogi de Maurinho cap a Guardiola i el Barça</div><div>7.- Que facin una pel·li sobre la vida de Guardiola amb Chuck Norris de protagonista</div><div>8.- Que el Laporta regali Porsche Carreres a tots els simpatitzants del Barça, i sobretot, als que tinguin un blog a l'adreça dels quals hi figuri la paraula "bròquil"</div><div>9.- Un llom amb formatge</div><div>10.- Que d'una vegada i per totes al Cata serveixin una birra decent, amb gas i a menys de 23ºC </div><div><br /></div><div>Apa, era per salvar això del blog, que no escric ni que em paguin.</div><div><br /></div><div>Siau, Lemurets meus. </div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-46179253198745372702009-05-10T23:10:00.003+02:002009-05-10T23:26:13.511+02:00Un oasi amb imant, una plàcida calma necessària<!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="">Pensava escriure una crònica sobre el concert de <i>Love of Lesbian</i></span><span style=""> d’ahir a l’Apolo, n’estava convençut. Ja m’hi posava. Però una visita a </span><span style=""><b><a href="http://lamitall.blogspot.com/">Ca La Mitall</a></b></span><span style="">, sempre reconfortant i reveladora, m’ha fet canviar d’idea. Allà he llegit això: <i>“voler emocions sense aturador potser és símptoma d’inconformisme?”</i></span><span style=""> (i després en venien d’altres de preguntes, com dic, reveladores, d’anàlisi sociològic fi, que no reproduiré perquè no se m’acusi de plagi, ja que reproduirïa el post sencer... brutal). La crònica dels LOL potser vindrà també, després o un altre dia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style=""><span style="">Amb aquesta n’hi ha prou pel què vull dir. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Voler emocions sense aturador = inconformisme.</span> Sí, jo crec que sí. L’inconformisme davant la calma, la passivitat i el sedentarisme. Inconformisme davant la rutina, davant “el que està bé”, el que “s’ha de fer”, el que hi ha establert. Voler emocions sense aturador és símptoma d’estar viu, de sentir que el cor batega, que l’alè és calent i que s’accelera de vegades. “Masses emocions” diuen. Masses? Mai n’hi ha masses. I d'acord, moltes emocions, esgoten. Però d’això es tracta: d’esgotar-nos, tancar els ulls un segons, agafar alè, i tornar a arrencar a còrrer. Començar de nou. Emoció? No sé què fer-ne, de tanta. Corro massa, sóc un impacient. Necessito, a cada moment, a cada minut veure i viure emocions intenses, moments màgics o simplement, moments amb aquells qui m’estimo. I no sé si és per allò de “<i>carpe diem, memento mori”</i></span><span style="">,</span><span style=""> perquè el meu metabolisme està massa accelerat, o perquè realment m’agraden masses coses i em perdo corrent darrera una i altra (com deia Kerouac, sempre les mateixes cites, Yeral, sempre les mateixes...). </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style=""><span style="">Si començo a còrrer ja no puc aturar-me. Vull que passin coses, moltes, quantes més millor, i a cada moment. Cada matí és com si naixés de nou i comencés de nou a conèixer-ho tot. Així, cada dia conec el cambrer que em posa el tallat, al mateix bar. Cada matí conec de nou els companys de laboratori. I la secretaria. I conec de nou el meu director de tesi. Cada dia conec els meus amics, i les meves amigues, quan els veig o hi parlo. I cada dia em conec de nou, a mi. I em trobo en els altres. Em conec en tots ells. Sóc de personalitat adictiva, i hiperactiva, diria, no puc frenar, no sé aturar-me, no sé aturar-ho. Vull que cada cop la cosa, qualsevol cosa, vagi més ràpid, corri. I a vegades cal calma. Cal una mica de paciència, d’aturador. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style=""><span style="">I quan trobo un moment plàcid, m’hi quedo. I n’he trobat un. He trobat un oasi enmig de tanta barbàrie, <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Mitall</span></span><span style="">. I l’has de veure. No és cap il·lusió òptica, t’ho puc ben assegurar. És una aigua tan fresca, flors dels colors més vius que imaginis, és arbres fruiters, és la calma que em cal. És un oasi amb imant.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify">I vull còrrer i viure i veure i beure i prèmer i vèncer i sentir que l'Oasi també m'hi vol. Vull nits sense dormir. Vull infinits esmorzars més. I mots encreuats inacabats. Vull "amunts i avalls". I que cada dia comenci de nou. Que cada dia ens busquem sense trobar-nos i ens trobem sense buscar-nos. Vull concerts com els d'ahir (a poder ser, i si li plau a la organització, amb aire acondicionat o a l'aire lliure). I vull un <span style=""><i>“ahora sí, pienso quedarme hasta el fin”</i></span><span style="">.</span></p> <!--EndFragment-->Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-47421002110028399852009-05-03T17:43:00.008+02:002009-05-03T19:03:49.225+02:00El cielu, avui<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify" align="right"><span style="color:#cc0000;"></span><span style="color:#cc0000;"><em>T'he trobat a faltar moltes nits, avui.<br /></em><strong>La Bohèmia</strong>, 2.05.09</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify" align="right">Com es pot explicar el cel? Com, des de dins, intentar descriure’l? Alguna vegada hi havia estat, em diuen, però ja ni ho recordava. No n’havia tingut notícies des de fa molt de temps. El cel, <i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">el cielu</span></i> (quin gran nom per un bar musical, Manresans!), com m’agrada dir a mi, no és com aquests locals de moda que, no saps ni com, un cop visitats et visiten ells a tu en forma de <em>newsletter</em> o d’eterna i feixuga carteta-programa amb els espectacles de torn. I sembla que mai hagin de desaparèixer. No. El cel és un trocet de felicitat, petita i verd clar, lluminosa i càlida, que si t’atrapa ja no et deixa marxar. Et quedes a dins per sempre, encisat, escoltant les més belles melodïes. Però, això sí, o hi ets, o no hi ets. Un cop ets fora, tot és fosc. I quan un és dins no sap què dir, no sap com començar a parlar. Perquè tot és massa bonic. Hi ha massa llum i les pupil·les es contrauen per intentar paliar tanta claror. Somio? Sóc cec? Camino per sobre dels núvols o només és la il·lusió de ser-hi que m’ha atrapat? No ho sé. Perquè normalment no sabem res. I aquesta és una altra peculiaritat del <em>cielu</em>. Moltes vegades hi som i ni ho sabem. I és quan en sortim, malparats, malferits, maltractats, esbroncats i convalescents, que ens n’adonem. I llavors pensem: perquè no n’he gaudit, un cop hi era? Eres cec. No hi veies.</p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify">Des d’aquí dalt tot és veu molt petit. Tot és insignificant. Tot menys el núvol que em duu amunt i avall. Tot és deliberadament fugaç, banal i absurd. Tot menys el trocet de <em>cielu</em> que ella em dóna, avui.<br /></p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify" align="left">És preciosa. O <em>percoias</em>, segons un amic meu que és dislèxic ("<em>Disléxicos del mundo, uníso</em>"). Jo sé que és preciosa. Ell diu que <em>percoias</em>. I en això no ens posarem d’acord. Va aparèixer del no-res, d’un concert i una anécdota, d’una tornada en cotxe, d’una cosina que em coneix com un germà i insisteix. Va nèixer en una nit de flors, amb la primavera. Com no podia ser d'altra manera. I d’unes cerveses, només dues, jo, embadalit, que s’allarguen fins a ben entrada la mitjanit (he rebut una carta de la <em>Damm</em>, estan preocupats per la davallada del consum en un servidor), i d’unes partides a pòker, i uns roms amb cola, i una caminada a casa, i unes cames grau 6,5 a l’escala de Richter que mostraven encís. I d’un oblidar-se de tot: de la tesi, del futbol, de Muchachada… Jo veia que els seus ulls vius i expressius em parlaven, que em deien coses, i no vaig poder evitar-ho, els meus van començar a parlar. El que no sabia, és que un cop has contestat als seus ulls, ja hi ets, no s’hi pot fer res. Ja hi has caigut. I aquí estic, en plena llum, en un mar de plàcida calma que m’acarona, m’encisa i em fa feliç. Aquí sóc, ben bé no sé on, però de ben segur que això, sigui el què sigui, rau en algún racó del <em>cielu </em>que tan busquem, a vegades. Ahir, al <em>cielu</em>, vam fer un vers junts. No sé si el vaig dir jo o ella. Potser jo, però tan és, ara. Em sembla que el vaig dir incitat per unes paraules seves. Tot i que no sé ben bé com va sorgir. Però és ella qui se n’enrecordava, avui. Hem quedat que amb els beneficis del mateix, anem a mitjes: 50-50. Ella, bona negociadora, volia un 60-40, però m'hi he negat. Diu així: “<em>T’he trobat a faltar moltes nits, avui”.</em> I és que <strong>és això</strong>. La he trobat a faltar, tot i no sent-hi, moltes nits abans de conèixer-la. Ahir, en un moment de la nit, vaig trobar-la a faltar estant allà amb mi, on fóssim. Perquè vaig sentir que totes les nits que havíem passat separats fins aquell instant, potser no havien existit. No eren. “Exagerat” –diran alguns-. “Agosarat” -constataran d’altres-. “Romàntic empedernit, atontat” -peyorativitzaran uns tercers-. El que vulgueu. Però potser començo a ser, avui. Sigui com sigui, l’encís ja és dins i prem, com la nit, ulls vigilants de cobrellit, i viatja coll amunt, trencant el son, bramant un temps, cercant un bri d’alè de mel que digui “rai, ja sóc aquí!”. Recòndit, he trobat l’encís, un lloc sense la tempesta habitual, sense els designis infructuosos de la luxúria més barruera i absurda, fugaç. He trobat la seva, una mà tan càlida... I a estones sembla que volguem escapar-nos l’un de l’altre, com fent-nos creure que no passa res, que tot està controlat, que som amos i senyors del nostre designi. I ens demanem calma. Demanen calma des de la organització. Però és que no hi ha cap pressa. Ningú vol còrrer, enlloc. I sé que hi ha quelcom que està escrit. Perquè vaig saber que podríem no haver-nos conegut mai. I ens hem conegut. Només per això, i perquè tinc por, m’arrisco a jugar a fer-la feliç. I perquè m'agrada, i m'atrau. Molt. I no sé si en sabré, no ho sé, encara. Però ho vull. I aposto. Com en aquella nit m’ho jugava tot a una parella de tresos o a un dos de cors. Te’n recordes? <em>All in!</em></p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify">I no cal res més. No cal dir res. És tan fàcil aquest joc, tan plàcid...</p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify"><em>"Prefiero un lunar de tu espalda a la pinacoteca nacional"</em> que diria Serrat.</p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify">Camina a un pam de terra. Sap volar. Vola. Vola i t’enlaira amb el seu 22 de peu cap al <i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">cielu</span></i> que us deia abans. I no hi ha res a fer. Per més que un intenti escapar, sempre acaba aixecant-se (i aixecant-me!) dos pams de terra, a poc a poc, <i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">lent comme un rêve</span></i>. I jo, com en un <i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">rêve</span></i>, no puc fer més que deixar-me endur, entusiasmat per les seves mans. Ara espero, impacient, una altra petita dosi d’aquesta, la seva dopamina onírica... Tinc el 112 marcat i el telèfon en mà... Si trigo massa la síndrome d’abstinència em podria matar...<?xml:namespace prefix = o /><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify">Un petó d'il·lusió, de trocet de <em>cielu</em>.</p><p class="MsoNormal" style="MARGIN-BOTTOM: 0pt; TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;color:#000099;">P.D. Sento no haver escrit fa tant de temps, estimat Bròquil. Ja saps, la tesi. No m’ho tinguis en compte. I a més, i d’això en fa uns quants dies, setmanes... al <em>cielu</em> no hi ha ordinadors, ni tan sols llàpis i paper... i acabo de baixar a la terra un moment, <em>a fer un mos</em>, però ara pujo un altre cop, si Sant Pere ja s’ha llevat de la <em>“sesta”.</em> Recòndit, estava trobant-me en algú. I bé que potser m’hi quedi un temps. Ara m’hi quedaria tota la vida. Avui.</span> </span></p><!--EndFragment-->Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7686541242138406046.post-41337070210334592722009-03-29T01:43:00.004+01:002009-03-29T03:15:28.756+02:00Vigilia de dumenge astromàntic<div style="text-align: justify;">És tard i vol ploure (segurament he començat més de dos i més de tres posts així, però què hi farem i a més, avui sí que s'ho val...) i aquí estic intentant sortir d'una petita crisi broquil·liana, blocaire o com li vulgueu dir. La tesi, diria, és la tesi que no em deixa fer res més... però bé que em deixa sortir de festa i acabar com "les cabres de l'Àfrica" un dijous i un divendres a la nit (que em faran membre honorífic del Bohèmia, a aquest pas) i bé que em deixa anar amunt i avall tot el dia, i bé que em deixa dinar unes exquisites tapes a l'Inopia amb els papes. <br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La veritat és que no tinc massa a dir, a part de les sempre optimistes reflexions absurdes d'un servidor de vostès. Avui estic optimista per un amic, gairebé tan optimista com aquell que cau d'un cinquè pis i quan va pel tercer pensa "doncs no vaig tant malament, fins ara...". Sí, perquè en els ulls d'ella, vaig llegir coses. I no diré noms. I no donaré més pistes, que ja he parlat massa. I optimista i engrescat amb "lo" nou de <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">Love of Lesbian</span></span>. I optimista i engrescat perquè em crec capaç (fins i tot sabent que potser no podrà ser) d'acabar la tesi a temps per a ser corregida i dipositada a temps per llegir al Juny... D'il·lusions es viu, diuen. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Doncs això, que avui estic il·lusionat amb petites coses que passen i fins i tot amb les que no passen, perquè si no han passat fins ara, és que <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">encara han de passar</span>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Banda sonora recomanada per llegir el post o per llegir el diari o el què us doni la gana: </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Vos estim a tots igual. No t'enyoro. Common people. Domingo Astromántico. Niña imantada.</span></div><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uyP1jRemcMM&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/uyP1jRemcMM&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><div style="text-align: justify;">Què, com s'us ha quedat el cos?? Brutals aquests Lesbians... i la Zahara aquesta, tot i que a l'inici té un moment rabiós a més no poder, si el superes t'acaba encisant (destaco minut 2.33h, roçant l'orgasme... musicalment parlant, es clar... gairebé roça la meva musa Sílvia Pérez...).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I ara me n'adono que és més tard del què em pensava, que hauria d'haver canviat l'hora fa una estona, ja, que són les 3h!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I res, només saludar a tots els meus admirats lectors, a totes les meves estimades lectrius i dir-vos que sí, que el Bròquil torna, que només ha estat un recès i que el <a href="http://sinalefam.blogspot.com/"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Sinalefa'm</span></a> s'activarà, sí o sí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I que me'n vaig a Amsterdam a un congrés on he de fer una presentació oral el dia 15 d'Abril, i no m'hi feu pensar massa que em cago. I després veuré els canals i pensaré en Jacques Brel cantant <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">"Dans le port d'Amsterdam...".</span> I vindrà l'Andreu i l'Àlex i ens beurem els canals, i llàstima que el Lluís i l'Ona no puguin venir. I potser fumarem alguna cigarreta, que es veu que tenen molt bon tabac per allà dalt. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I amunt i avall anar-hi anant. I reprendré (que ja toca) l'experimental, i seré bon nen, no sortiré tant (jaja...) i dormiré 7h un dia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Demà és <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">dumenge</span>. Sí, amb du, que no amb dur.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Gràcis.</div>Yeralhttp://www.blogger.com/profile/15983133062228374404noreply@blogger.com2