divendres, d’abril 04, 2008

Mahler, la llibertat absoluta i la reproducció asexual de Fragaria chiloensis (maduixa silvestre)

A La Mitall, perquè em dóna la gana

(Post que hauria de ser llegit amb la música de Mahler de fons, sinó no val)

Avui, tard i amb una son considerable, sé que demà...

Viuré en un somni que tinc encara calent a la memòria, d'una nit que no vam passar junts, però que ens la debem.

Viuré en un somriure enlluernador i citostàtic, quan dic "good luck!" i marxa a la reunió de Medical Doctorands.

Viuré en un Pleicherhof, un dissabte qualsevol quan una amiga teva em dóna el telèfon i jo faig veure que escric el seu telèfon mentre observo com es mou a ritme d'una Balcan Music un pèl estrambòtica, una mica mironiana.

Viuré en una nit a casa del Ferrater, bevent Priorat i escoltant a Bill Evans o a Coltrane. I rient-nos-en ja dels "incidents".

Viuré en la visió d'aquesta tarda, havent dinat, i la cafeteria oberta de nou, i tu, tan desconeguda, amb aquell piercing tan sensual al bell mig del llavi inferior, fumant, desinteressada, avorrida, fastiguejada fins i tot, del Benito II.

Viuré en una festa amb la caipirinha que ella ens preparava i en l'Odeon entre dos mons que no parlaven.

Viuré en un post que parla de trifulgues d'amors quotidians, i en un altre de trinxeres plenes de sacs, de fang i de pedres.

I en El Aleph i en Oliveiro y La Maga, viuré.

Demà viuré en la il·lusió, que és la llibertat més absoluta. I l'emoció anirà de la mà.

Res més, bona nit.

(Escoltant aquest Adagietto de Mahler me n'he adonat: quelcom està escrit, ja sigui en una paret bruta de les afores de Berlin o en el genoma octoploide de Fragaria chiloensis -maduixa silvestre-, però us asseguro que està escrit).

11 comentaris:

Unknown ha dit...

buf! De vegades, m'agradaria tenir el teu entusiasme. Però avui no, perquè ja quasi el tinc! :-) Sí, què passa? Ningú diu que hagi de comentar res sobre el que diu el post, puc comentar el què em transmet, que és això!

Yeral ha dit...

I es clar... Comenta el què vulguis! Aquí ets lliure d'esciure el què vulguis. Escriu un post si vols. Insulta'm. Tot s'hi val (si has escoltat la música de Mahler, sinó no, eh??). Jeje...

M'agrada que tinguis l'entusiasme. "Lo" demés són minucies. Amb l'emoció i la il·lusió, ja faríem, eh?

Abraçà!!

Unknown ha dit...

Et prometo que quan tingui motius per insultar-te ho faré! Això sí, amb la música de Mahler de fons. (Coltrane, l'altre dia aquell poema sobre volar,.. Haig de recomanar el teu bloc a algú!)

Anònim ha dit...

no sé qui és Mahler (il·lusa de mi, ho sé!) però que consti que l'he llegit dues vegades mentre l'escoltava. i quin relax. i gràcies.

si quelcom està escrit... no cal patir, oi?

(tirai, quin susto, durant un dia no podia entrar a ca teva!!!)

Unknown ha dit...

Amb el permís del Yeral (o sense perquè no li he demanat, perdó) responc a la Mitall. Ha sigut una incidència informàtica, clickant allà on no tocava! Però està solventada :p (No sabia que em llegies, bé, em sembla que ja saps que jo, també, et llegeixo)

Er Savi ha dit...

No existeix la casualitat? O està escrita? En quina llengua? Qui és l'autor dels escrits? Els podem canviar, refer, borrar, imprimir..?

Joder diga'm més d'aquesta intuició!!!
Avui he somiat amb tu, ves quina cosa! (estava això escrit?)

Mira si es buena persona!

Jordi Casanovas ha dit...

No sé massa perquè però m'has fet recordar una versió del My favourite things del Coltrane.
He arribat de rebot i m'ha agradat el que llegia i escoltava.

Yeral ha dit...

La Mitall, no cal patir per a res. L'atzar escriu les coses milèssimes de segon abans que passin. O després, no sé.

Er savi, no em facis massa cas. L'únic que dic és que hi ha coses que, com a mínim, sembla que estiguin/hagin estat escrites per algú/alguna cosa en algún lloc, abans que passin. Però parlo SOBRETOT de la il·lusió i l'emoció perquè les coses passin. D'això es tracta. L'atzar es mou també per ones emocionals (cullons què burru estic, últimament).

Benvingut Jordi!! (que t'hi ha dut la Tirai, al Bròquil?). Però no em facis això... que encara em faràs plorar... De debó t'he recordat LA versió de "My Favourite Things" de Coltrane??? Des que la vaig escoltar (farà cosa d'uns 10 anys) no he pogut escoltar cap versió que s'hi acosti.

Coltrane és Déu. Mahler és Sant Pere.

I si t'he recordat això és que quelcom bo passava per la teva ment. De debó que me n'alegro molt. A sobre em fas pujar l'ego 130.000 punts. De nou, benvingut i gràcies per les teves paraules.

Yeral ha dit...

A la Tirai, com si fos casa teva, eh? Ja et dic, si vols insulta, insulta (però amb Coltrane o Mahler de fons) ;)

Boira ha dit...

M'ha encantat aquesta frase: "Demà viuré en la il·lusió, que és la llibertat més absoluta. I l'emoció anirà de la mà." Quanta raó...molt bon post.

Maria ha dit...

Buf... aquesta música m'ha matat!!

Ai l'atzar... si? Tot està escrit? vols dir? Llavors, quin és el lloc de la llibertat?

abraçu!