Briefly, Hel-sin-ki i Tallin

Hel-sin-ki. Sí. Ja he tornat, "ja sóc aquí" com deia aquell. Si. I vaig a resumir, en tres síl·labes ("porqué yo lo valgo") les impressions del viatge.

La primera part de la capital, queda clara: HEL. De l'anglès "Hell" (infern), fa referència al fred gèlid i la neu que envaeix tot el paisatge durant els mesos d'hivern de aquesta ciutat melancòlica i trista, com els finesos. Si, sé que un infern tendeix a ser el contrari, un lloc calurosament insoportable ple de flames i dimonis escuats i tot això, però aquest és un infern gelat, de -20ºC de màxima. Només us dic que durant els mesos de més fred el mar Báltic es congela i podries anar caminant des de Helsinki a Tallin (capital d'Estonia) si tinguessis cullons. Ningú ho deu haver fet mai, us ho asseguro. Ara, es veu que hi posen cotxes al damunt del mar i tot... Tot i aquest sentiment de fred gèlid, que vam viure'l durant les nits, durant el dia vam tenir la sort de veure el sol, en nombroses ocasions i en molts minuts del dia i l'escalfor dels seus rajos va fer l'ambient més suportable-agradable.

A veure, anem per la segona: SIN. "Sin" fa referència en aquest cas a varies coses. De l'anglès "sin" (pecat) ve a constatar, en primer lloc, la bellesa pecaminosa de les finlandeses que viuen a Helsinki i rodalies (ho dic perquè són les que he vist, i no totes...). Quan et topes amb una rossa platí de les maques, caus de cul. Són precioses i em farien pecar. Oi tant! A més del pecat, és un concepte antagònic del que beuen els finesos: podríem dir que no veuen res "sin". És a dir, tot amb alcohol i quanta més graduació millor. Què passa... Doncs resulta que el caràcter dels finlandesos és melanconiós, trist, a-prori-decebut, de ganes d'oblidar que viuen, gairebé (després d'aquesta descripció lamentable es recomana veure Nubes pasajeras d'Aki Kaurismäki gran director de cinema finlandès on mostra molt bé el caràcter i la manera de ser dels finlandesos...) i per a oblidar, per a tenir una mica de joie de vivre (quants milions de vegades hauré d'usar aquesta expressió per a cansar-me d'ella... és que m'encanta!) beuen. I beuen molt. I a totes hores. I de tot. Sobretot, està clar, vodka (que en realitat són mig rusos aquesta gent). En aquest apartat cal destacar la visió esfereïdora, al baixar a la parada del tranvía, d'una rossa maquíssima i arreglada mig morta per l'alcohol, amb la barbeta recolzada en els seus genolls, ajaguda i amb les constants una mica inconscients. L'altre, és la delirant i trista visió de gent de 45-50 anys ebria perduda caient pel terra i donant-se cops mentre intentaven coordinar dos passos de ball en una discoteca (pija a més no poder) en un 6è pis, des d'on podies veure gran part de la capital del fred. Maco. I va sonar La Macarena. Estic millor, però... vaig haver de prendre molts calmants (i barrejat amb el Gin Tònic doncs...). Finalment, i com us dic, el "sin" de Hel-sin-ki, significa "sin medida": beuen ambsense mesura.

En tercer lloc tenim el KI. "Ki" ve del finès "kitätelablüsa" que significa "cullons quin port, quines esglèsies i quina Biblioteca Nacional més boniques!" (ja, ja sé que no cola, però alguna cosa havia de dir, no?). Sí. Em va encantar el port Helsinquès i l'esglèsia lutherana menumental que es veu a la foto del post anterior i l'esglèsia ortodoxa, de colors marrons-granatosos, i sobretot, sobrettutto, el port en sí, els vaixells de vela, tots alineats, en un mar gairebé dolç (és per això que es congela, si fos molt salat no podria seeer!) degut a que arriba una gran quantitat d'aigua dels rius i el desgel, i també l'interior de la Biblioteca Nacional, una joia de la cultura, que no obstant, no, no compta però amb un exemplar de l'Incerta Glòria de'n Sales ni del Tòkio Blues de Murakami. És gonic, però l'Empordà té llocs preciosos també, i no fa tant de fred (mola frivolitzar i dir frases d'aquest estil).

També vaig ser a Tallin. Aquesta és una ciutat medieval inspirada en Praga però sense l'esplendor i la repercussió internacional d'aquesta última. Tot i això és una ciutat preciosa amb molt de turisme i plena de gent comprant alcohol i tabac (és l'Andorra dels finlandesos) degut a que els impostos són molt baixets (o nuls) i està 3-4 vegades més barat que a Helsinki. Vam anar-hi amb ferry i a la tornada, el ferry anava carregadíssim de gent del revés (entenguis borratxos a més no poder de vodka, etc.) i gent amb bosses i maletes plenes de "contraband". Val la pena fer-hi una visiteta. El contrast de la part medieval, la ciutat emmurallada amb la ciutat nova, plena de gratacels, és molt heavy metal. I al voltant del port els homless demacrats i alcoholitzats que pots arribar a veure, també.

I ja us deixaré alguna foto per aquí, en un proper post, que ara em fot mandra.

Moi moi (adéu en finès... ja tenen delicte aquesta gent, ja...).

Hyvää pääsiäistä!

Benvolgut Bròquil,

Feia temps que no em dirigia a tu així, amb cortesia, de forma epistolar i directa. Feia dies que no et posava massa atenció.

Aquí estic altre cop, disposat a servir-te, disposat a mimar-te. Ara bé, t'he d'advertir d'entrada que encara hauràs d'esperar uns dies més, fins diumenge com a mínim, per tenir-me al 100%, degut a que demà, sí, sí, com ho has sentit, demà, marxo a Helsinki. Helsinki, capital de Finlandia, del fred, del vodka i del Cercle Polar i tota la pesca. Sí. Hi ha una amiga bioquímica que ronda per allà fent una estada en un laboratori i amb la Julia, la sevillana, vam trobar uns bitllets baratíssims per volar des de Frankfurt. Qui es podia negar a acompanyar la Julia a veure la Cristina a Helsinki? Doncs ningú, Bròquil, ningú. I ja et dic, si aquí a Würzburg fa fred, no vull ni pensar en el que farà a Helsinki... Tot i això, l'escalfor, el "salero" i la "gracia" de la meva Julis em faràn passar tot el fred. No penseu malament però... que el meu jefe del laboratori a Barcelona em deia ahir "a veure si faràs un mênage a trois" i tampoc és això, Bròquil, tampoc és això... Jo el que vull és fer-li un petonet a un òs blanc d'aquells que corren per allà, o al ren del Pare Noel, el del nas vermell (Rudolf, l'homosexual, com deia aquella famosa carta de Gomaespuma).

Ah, abans de marxar, t'ensenyo el magnífic abric que em vaig comprar ahir especial pels freds gèlids del nord. Vaig preguntar expressament a la botiga "pero este sirve pa ir a Helsinki o es de esos de frío de Soria... porqué sinó se lo va a comprar su tía-abuela". I té mèrit perquè li ho vaig dir en alemany. De debó que vaig comprar l'abric parlant només en alemany, bé, el botiguer en alemany i jo anar fent que sí amb el cap (que és un alemany més rupestre però, al cap i a la fi, gairebé tot l'alemany que sé).

Heus aquí l'abric:

Sehr schön, eh?? Maco, maco. Marró fosc. Ja sé, la foto és lamentable però...

I ja sé que t'estaràs preguntant què cony és aquest títol. Doncs molt bé no ho sé, seria alguna cosa així com "happy easter" en anglès, però és que no pots negar que és impressionant: sis as i 6 dièresi... Mare meva! I jo que pensava que l'alemany era complicat...

Així doncs, m'acomiado en finès fins diumenge: Hyvästi!!