Vaig i vinc, eh? Res, una escapadeta per amistat, feina, cultura i oci.
El temps per anar de Würzburg a Frankfurt Hahn (que és com arribar a Reus i haver d'anar a Barcelona), de Frankfurt Hahn a Barcelona, de Barcelona a Sant Cugat, de Sant Cugat a Barcelona a veure la Maria Bethania al Palau de la Música dimecres a la nit amb la Isabel, d'anar el dijous a IrsiCaixa (el laboratori) veure el jefe enviar l'article a Blood (I hope it so much...) i saludar a la gent i ensenyar les fotos, de prendre una cerveseta fresqueta amb la gent d'Irsi al bar més càustic de Badalona i el Barcelonès, d'anar a veure "les Iaies", a la Titana, de veure alguns amics, de beure'm a alguns amics i amigues, de beure'm unes Estrelles (Damm, eh?) al Cata amb ells/es, de viure unes nits extraordinàries a les Guarraques, d'escoltar jazz a la Plaça de Can Quitèria (on és això, per cert??), de fer una "pestada" a casa els tiets (per "pestada" enténguis uns spaghettis al pesto a lo natural, amb alfàbrega de debó, no la del senyor Buitoni), ei, ei, ei, de veure els Papes, la mama, el papa, el Ferrandis, la Yisenia (ja sabeu, la família propera, la de sang, aquella que cada dia veus siguis on siguis, igual que aquells amics/gues que em beuré, amb B, que són els que Sempre hi són...), de fer unes rises, de menjar quelcom exquisit, abundant i tranquil·lament (Iaies faig una crida...!!), de fer una rentadora, de agafar alguns DVDs, alguns CDs, algunes samarretes, de veure al Halassane i menjar un Baobab (mmm... com el trobo a faltar), de passejar-me per les Guarraques a les 7 del matí amb qui quedi amb mi per allà (Miquel, Dani, Juanan...), d'explicar anècdotes, de seure a la fresca, d'anar a la piscina amb el Ferrandis, de còrrer fins a extenuar-me, de veure City Last Noise en un escenari de les Guarraques, de retrobar-me amb alguns i algunes que no pensava veure, de gaudir de la xafogor de Barcelona i el Vallés fins i tot a la matinada, d'agafar els FGC (vols dir?? per anar a on??), de conduïr una mica (me'n recordaré??), d'acomiadar-me fins al Juliol o l'Agost, de fer petons i abraçades a doju, de rebre petons i abraçades (què, tinc dues àvies, jo...), de tornar a agafar l'avió de Barcelona (aquest cop sí) fins a Frankfurt Am Main i de prendre el Deutsche Bahn (DB) fins a Würzburg.
El que es pot resumir (mai he tingut massa capacitat de síntesi, perdoni...) en un paràgraf amb unes quantes desenes de línies, espero que sigui una agradable estada a Sant Cugat, de retrobament temporal i d'alegria, de ganes de veure a la gent i de beure-me-la. De ganes de gaudir dels somriures, les cares, els gestos i les cerveses dels amics i la família i tornar de nou a l'aventura Würzburguiana amb energies renovades, alguna que altra neurona despistada o perduda del tot, i sobretot, un grapat de bons moments, records i sensacions que facin d'una ciutat estrangera, una llar còmode i comfortable (tot i l'alemany...).
Un petó de bis gleich pels de Würzburg... i un altre de Hallo, wie geht's? pels de Barcelona!
Es un camí de sons estrambòtics, consonants i més consonants, i una titxer més aviat "chapada a la antigua" i amb unes ulleres rollo Agata Ruiz de la Prada que provoquen malsons i paranoies. Somio que apareix ella, la titxer, entre el camp de sègol i diu "Nein, ich bin nicht Belinda, ich bin Nosferatu... hihihihihi" (perquè si us fixeu, l'onomatopeia de riure no és igual que en català o castellà, els capullos hi foten una h... és però un riure maquiavèlic, tingueu en compte...). A veure si aprenc a dir "les teves ulleres són lletges del cagar" i li puc dir un dia.
