dimarts, de juny 12, 2007

El senyor de les xancletes

Ahir vaig viure una experiència inolvidable, un fet curiós i irrepetible. Crec que l'heu de conèixer. A mitja tarda, després de sortir de casa vaig tenir una conversa amb alemany amb un senyor. Bé, ell en alemany i jo en morse...

La cosa va anar així: vaig sortir de casa (en aquesta pausa s'aconsella agafar aire...), tot estiuenc degut a la calor insoportable que està provocant el canvi climàtic i que afecta a la zona sud d'Alemania com afecta inevitablement a altres parts del planeta i fa que el deglaç dels pols sigui cada cop més preocupant per alguns però no tant per mi perquè jo estic per altres coses, i em vaig ajupir per mirar què redimonis tenia entre els dits dels peus ja que les xancletes de pasucatamboli que duia m'estaven fent un mal de cal déu. Immediatament, un home que caminava tot cofoi per l'acera es va adonar de que m'obserbava el peu i tot somrient, com si tingués a veure amb ell, com si fos el seu peu, em digué quelcom en alemany tipus "was ich desh trumen drimel mulita francis" (o alguna cosa així). I jo que li dic "Ja, ja..." (no és un riure, és un si, si, el que vosté digui...). I l'home, poc satisfet amb l'eloqüent resposta, em va fotre un altre rollo tipus "was ist daina kurtz wein fest in dreiman wöfel bratswurt komme aus klinsmann" (com abans tot somrient i complagut). I jo: "Ja, ja" (el meu vocabulari en alemany, com veieu, és més extens que la patagonia).

I ull que l'home, encara flipo, se'n va anar satisfet, com dient, "hòstia, quin paio més simpàtic" i sobretot, i és el més sorprenent, pensant-se que jo havia entés alguna cosa... quan no havia entés un borrall (pel que podem deduïr que possiblement el tio reia perquè m'acabava de dir: "ets un imbècil integral per portar aquestes xancletes de platja pel meu poble alemany, vés-te'n a la Barceloneta immediatament a caçar crancs i un cop en tinguis un bon nombre te'ls introdueixes un a un, i sense treure'ls-hi les pinces, per l'orifici anal i si no ho fas t'estaré guardant rencor tota la meva vida d'alemany ordenat, disciplinat i ros" i jo li havia contestat que sí, que sí...).

I jo que me n'alegro.

Aquest dijous (per fi Déu Nostre Senyor Del Cel i de la Terra ha atès les meves pregàries) faig la segona classe d'alemany.

Ara quan em torni a trobar al senyor de les xancletes en comptes de respondre "ja, ja" li podré dir "ja, ja, ich bin idiot".

Què bonic és aprendre idiomes... eh?

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Hahaha, quina història, qualsevol s'hagués sentit ridícul en una situació així. Quan no entens un idioma et sents totalment impotent, però mica en mica, xaval, ja veuràs, tu vés absorbint.

Molt bé per anar posant maco el teu blog, ara ja amb categories i tot, fantàstic. Les que has creat són genials.

Gem ha dit...

Hola Yeral!!!

Això de les xancles és una bona putada, quan fan mal entre els dits les punyeteres no hi ha qui faci dues passes seguides!

Jo crec que a part de dir-te que et fotis els crancs per l'orifici aquell que deies, també t'estava dient que les xancles "estrujen" els dits, que a ell li ve d'herència de la iaia Brunhilde (no em preguntis d'on he tret el nom, tinc les meves fonts!) un "juanete" entre els dits "gordo i el següent" i no li permet portar xancles en els seus dits ordenats. I és clar, davant la teva comprensió, l'home va estar molt content!

P.D. Donada l'afició a la paraula "cullons", he de dir-te que al ser rodons les dues són os (collons).

Un petonàs!

GG ha dit...

Jajaja!! Molt bona la història, segur que has quedat com el catxondo del poble, oju quan te'l trobis altre cop aquest paio, que com li continuis dient que sí a tot, encara acabaràs en alguna festa sadomasoquista de neonazis anyorats!! Apali, i canvia't les xancles!!!