dilluns, de juny 09, 2008

D'un pà amb tomàquet que haurieu de tastar...

No puc estar-m'hi. No puc callar. Perquè sóc un bocamoll. I una mica entusiasta. Us ho he de dir: ho he fet. He comès el delicte de fer blocaire a un molt amic estimat. Bé, no he estat jo sol. No he delinquit jo sol. Ell sol s'ha convençut de que havia de fer-ho. Diguem que ell també ha posat de la seva part... (de fet quan el vaig desemmordassar, vaig curar-li les ferides d'arma blanca de la cara i li vaig deslligar mans i peus i vaig apuntant-lo amb el revòlver, va accedir, que és tot un gest per part seva...).

Parlant seriosament (parlant com, diu?) us he de dir que ho feu: llegiu-lo. Ni vull que us agradi. Ni vull que us desagradi. Ni vull que l'estimeu. Ni que l'odieu. No dic ni que l'enllaceu. Només us dic que el llegiu i si us deixa indiferents tindré el diagnòstic per vosaltres: esteu morts. El tomàtec (aquest és el seu nom) és un paio peculiar com n'hi ha pocs i ben aviat sabreu el perquè. Només us cal visitar el seu N'hi ha que neixen estomacats i fer-hi una ullada! Proveu una mica del seu pà amb tomàquet i veureu que no n'heu provat un d'igual... per molt que en sapigueu la recepta...

I al tanto! Que tot just s'inicia i tant sols hi ha 2 posts per anar fent boca, però ja apunta maneres aquest jove... Ja li ho deien quan erem junts al bart: téns maneres, tu, però et sobren diatribes! Quin un el tomàtec, quin un!

I que consti que aquest post no ve subvencionat per cap empresa de pà amb tomàquet prefabricat, ni per cap bart, ni per l'amic en qüestió... Que em surt del cor, de la il·lusió de tenir-lo per aquí, de llegir-lo, de veure'l en cadascún dels mots que escriu, en cadascún dels versos que ens dóna. Em felicito per haver-lo convençut i li desitjo una feliç estancia en aquest plàcid (i no tan plàcid) món blocaire...

Abraçades broquil·lianes, amic tomàtec, i tan de bo gaudim per molts anys del teu pà amb tomàquet que jo hi poso el pernil de jabugu...

(Per cert, la història/histèria de la sabata extraviada és ben certa, que tot i que no hi fos en plenes facultats, hi era jo!)

5 comentaris:

Joan Recordà i Pellicer ha dit...

Yeral, amb cau la llagrimeta de tan afalagadora presentació (a la gandóla!)

I és ben cert aìxò que dius del bart, quanta sapiensa tenen els teus mots; encara més sapiensa quan les canyes els acompanyen.

Muenu, que n'hi ha que neixen estomacats i s'ha acabat el bròquil!

Vaig a fer la comprovació de les lletres aquestes dites liquides que van de costat; què hi diu? rnuaccjk, doncs això

Sergi ha dit...

Vés amb compte Yeral, que ja saps que l'alumne de vegades supera el mestre, i aquí a casa teva en tens un bon exemple.

Anònim ha dit...

jo estaria disposat a rebre favors sexuals a canvi de promocionar un blog.

Si coneixeu algú que accedeixi no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

Per cert noi, merci pel correu!

Una salutació!

PD( els captchas dels teus comentaris em desmoralitzen un ou)

Anònim ha dit...

d'acord, corroboro que aquest post no es spam ;)

aquest tomàtec promet! i que duri...

ah! quins favors sexuals li ha fet perquè li faci un post propagandístic des de cal bròquil?

Unknown ha dit...

Això dels blogs és un virus i tu Gerard vas escampant-lo sense prendre cam mena de mesura.

Ara un ciber-broquil, ara un ciber-tomàquet... això acabarà petant !!!!!