dimecres, de juliol 25, 2007

¡Hay que follarse a las mentes!

El placer no está en follar, es igual que con las drogas. A mi no me atrae un buen culo, un par de tetas o una polla así de gorda. Bueno... no es que no me atraigan...¡Claro que me atraen! ¡Me encantan! Pero... no me seducen... Me seducen las mentes, me seduce la inteligencia, me seduce una cara y un cuerpo cuando veo que hay una mente que los mueve y que vale la pena conocer...

Yo hago el amor con las mentes, ¡Hay que follarse a las mentes!

Del personatge de Dante, del film “Martin Hache”

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Dante és el personatge que fa l'Eusebio Poncela? No ho recordo bé perquè fa temps que la vaig veure, però la pel·li està molt bé, i aquest tio clava el paper!

Pel que fa a la reflexió, no podria estar més d'acord, les persones no som (o no hauríem de ser) un cos i prou, hi ha una cosa dins el caparró que és el que hauria de guiar a les altres persones, i que les hauria d'atreure. Llàstima que hi ha molta gent que no hi veuen massa enllà, demostrant que, efectivament, ells només són un cos.

Miris ha dit...

Aquest post..... m'ha agradat... no dic més. I el comentari final del comentarista Xexu també.Hauré de veure la peli.
Ole nanos!!

PD: Ja quasi estic acabant la tesina!!! yuju!!

Er Savi ha dit...

Sàvies paraules.
Voldria afegir que a mi si que em sedueixen els cossos. M'agrada observar-los com es mouen, com parlen d'ells mateixos, m'agraden els cossos, les seves formes...
Les ments fan embellir els cossos però hi ha cossos que demanen ser observats atentament.
Un pot mirar una composició pictòrica des de un punt de vista estètic o pot interpretar el missatge que expressa, les dues mirades són prou excitants.