La meva Rihanna onomatopeica

"Prefiero querer a poder, palpar a pisar, ganar a perder,

besar a reir, bailar a desfilar y disfrutar a medir"

J.M. Serrat, de Cada loco con su tema

Ella és la meva particular Rihanna. És un tros de cel blau. Molt blau. I molt cel. És un encant i és un desig, una temptació, un pastís de formatge, un expresso. És un orgasme.

Em costa desenganxar-me d'ella. I més si poso la MTV alemana i sona el nou single "Shut up and drive" de la cantant en qüestió. D'acord. No té res a veure. Ni és negra, ni fa 1,87 m, ni crec que sàpiga cantar amb veu de soul... però només cal veure-la moure's i gesticular en una pista de ball amb l'Umbrella sonant de fons. Això és tot.

I a qui no li agradi Rihanna que s'ho faci mirar: està bona. Té una veu sensual. Té unes cames infinites (em sembla que medeixen més que jo). I sempre porta paraigues (jo mai...). I a sobre, perquè pot, va de guais.

Em costa no veure-la un dia, a la meva Rihanna. Com em costa no veure al Matts o a la meva Ameba (què cacofònic!). Em costa. Ells són Würzburg.

La meva particular Rihanna és rossa i no està envoltada de cotxes esportius i de negres que passen 23 hores al dia al gimnàs i que l'aixequen de terra com si fos una ploma. És llicenciada en Filologia germànica i anglesa i parla perfectament el polac, l'alemany, l'anglès (de Brooklyn i de London City), l'espanyol i el portuguès. A més es defensa amb l'italià i el francès (el parlat, dic). I ara s'ha tallat el cabell igual que ella, la Rihanna. Casualitat o premeditació?

La meva Rihanna és bella, generosa, amable. Però té molt caràcter. I això m'agrada. La fa una dona forta. I tot i que em van dir que és molt pessimista, de moment, no li he descobert tal cantó. Jo, no obstant, tot i ser més hipocondríac que en Woody Allen, sóc molt optimista i vivaç. Així que ens compenetraríem, en això.

Té els ulls més blaus que he vist mai, després dels de l'Elena, es clar. I a més es pinta amb rimmel tota la vora d'un negre tant intens que fa que no puguis deixar de mirar-los. No pots. I què voleu que us digui dels seus llavis... Són tan expressius que sense parlar, diuen.

La meva Rihanna m'ha acompanyat en alguns somnis. I jo la he acompanyat a casa, més d'un cop. I hem rigut. I hem cantat en francès tot improvitzant un "Mon petit Cabernet Sauvignon, sur la tête...".

I només em caldria un click!, un plam!, un txas! o un nyam!

Així doncs, tot depen d'una onomatopeia.