dijous, de febrer 14, 2008

Mmmaya

Deler-me en el plaer de ser un,
essent dos.
Nèixer i tornar a nèixer
d'un ou no fecundat.

Cridar el teu nom i que el ressò
em respongui: "no hi és".

Esclatar, esclatar, esclatar...

Aquí i allà, núvols de gintònic,
inferns d'incandescència glaçada,
pietat feta a miques:
ganes, desig, emoció.

Pero poc alè. Poc alè.

A més,
ens delem en el plaer de ser dos,
essent un i mig,

o cap.

4 comentaris:

maria ha dit...

ens delem en el plaer de ser dos...

delemnos-hi, delemnos-hi!!

;)

XeXu ha dit...

La teva poesia és massa enrevessada perquè jo la pugui entendre, caníbal.

lamitall ha dit...

doncs... sona prou bé! bon descobriment.

per cert, necessito un entès en la matèria que em doni dues opinions de pes, amb criteri, vull dir ;)
Gorka Benítez i Llibert Fortuny, què tal?

Yeral ha dit...

Maria, em deleixo de llegir-te.

Xexu, fes un esforç jove...

Lamitall, el primer és bo però molt clàssic (s'ha quedat una mica en el hard bop dels 60-70), mentre que el Fortuny és un putu crack, un innovador, un dels millors saxofonistes que hi ha avui dia a la Península... i potser a Europa! Una bèstiaaa!! Ara, ja et dic, molt més modern i innovador, més difícil d'entendre, a vegades... Però si em dones a triar, no m'ho penso... FORTUNY!!!!