dimecres, de febrer 20, 2008

La meva Rihanna onomatopeica

"Prefiero querer a poder, palpar a pisar, ganar a perder,
besar a reir, bailar a desfilar y disfrutar a medir"

J.M. Serrat, de Cada loco con su tema

Ella és la meva particular Rihanna. És un tros de cel blau. Molt blau. I molt cel. És un encant i és un desig, una temptació, un pastís de formatge, un expresso. És un orgasme.

Em costa desenganxar-me d'ella. I més si poso la MTV alemana i sona el nou single "Shut up and drive" de la cantant en qüestió. D'acord. No té res a veure. Ni és negra, ni fa 1,87 m, ni crec que sàpiga cantar amb veu de soul... però només cal veure-la moure's i gesticular en una pista de ball amb l'Umbrella sonant de fons. Això és tot.

I a qui no li agradi Rihanna que s'ho faci mirar: està bona. Té una veu sensual. Té unes cames infinites (em sembla que medeixen més que jo). I sempre porta paraigues (jo mai...). I a sobre, perquè pot, va de guais.

Em costa no veure-la un dia, a la meva Rihanna. Com em costa no veure al Matts o a la meva Ameba (què cacofònic!). Em costa. Ells són Würzburg.

La meva particular Rihanna és rossa i no està envoltada de cotxes esportius i de negres que passen 23 hores al dia al gimnàs i que l'aixequen de terra com si fos una ploma. És llicenciada en Filologia germànica i anglesa i parla perfectament el polac, l'alemany, l'anglès (de Brooklyn i de London City), l'espanyol i el portuguès. A més es defensa amb l'italià i el francès (el parlat, dic). I ara s'ha tallat el cabell igual que ella, la Rihanna. Casualitat o premeditació?

La meva Rihanna és bella, generosa, amable. Però té molt caràcter. I això m'agrada. La fa una dona forta. I tot i que em van dir que és molt pessimista, de moment, no li he descobert tal cantó. Jo, no obstant, tot i ser més hipocondríac que en Woody Allen, sóc molt optimista i vivaç. Així que ens compenetraríem, en això.

Té els ulls més blaus que he vist mai, després dels de l'Elena, es clar. I a més es pinta amb rimmel tota la vora d'un negre tant intens que fa que no puguis deixar de mirar-los. No pots. I què voleu que us digui dels seus llavis... Són tan expressius que sense parlar, diuen.

La meva Rihanna m'ha acompanyat en alguns somnis. I jo la he acompanyat a casa, més d'un cop. I hem rigut. I hem cantat en francès tot improvitzant un "Mon petit Cabernet Sauvignon, sur la tête...".

I només em caldria un click!, un plam!, un txas! o un nyam!

Així doncs, tot depen d'una onomatopeia.

10 comentaris:

maria ha dit...

què gran el "ho haveu vist", per favor què gran!!!

(i si sabessis la de vegades que l'hem fet anar aquest cap de setmana a Madrid, i si sabessis com hem rigut repetint-ho sense parar... jajaja!! Trobar-ho aquí ha estat tota una epifania!)

XeXu ha dit...

Parem màquines. En Yeral torna a estar enamorat. Vols dir que la Rihanna és tan alta? Jo que la feia un tapet... o parles de la teva? De vegades em perdo.

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Tranquil,
a alguns homes ens passa,
a tu,
a mi,
i fins i tot a Quim Monzó,

Somiatrufes ha dit...

"És un espresso" (suposo d'aquells de Würzburg). Doncs ja m'ho has dit tot!

Parlis de qui parlis, te la imagines amb una nansa al costat, amb una mica de crema al cap i una cullereta al costat?, hehe.

Aprofita, que l'enamorament és com el Concorde.

Yeral ha dit...

Ep, ep... Xexu, Somiatrufes... Que ningú ha parlat d'enamorament, eh? Déunostrusenyor me'n guardi d'enamorar-me d'ella. De fet, si a aquestes alçades del partit segueixo essent "Carn de Banqueta" (publicitat subliminal... Perdi, després em dones allò acordat), em sembla que acabaré el partit sense jugar. I jo que tant sols volia estrenar-me en un nou camp... Bé, deixem-ho... Només dic que és la meva particular Rihanna. I que ric amb ella, i que tinc ganes de veure-la... però és tant sensual... que es clar, com em podria resistir a, com a mínim, dedicar-li un post.

Maria, mola, eh?

Sr.Amanyaga-tòtils: ho sé que passa, ho sé... A mi gairebé cada dia...

lamitall ha dit...

buf, si li ensenyes una mica de català a la teva Rihanna i llegeix això... no et caldran onomatopeies! molt bo!

Matti-in-Firenze ha dit...

yeral, yeral...

ès bastant obsesiu ho que escrius, n'est-ce pas? ;)

Truca'm demà. no treballo.

bona nit

mats

Matti-in-Firenze ha dit...

Mud

Yeral ha dit...

Lamitall, ja ho ha llegit i bé, la veritat és que s'ha sorprès una mica. Jo li he dit "no t'espantis, és que em pot l'emoció"

Mats, mut ho seràs tu!!

Matti-in-Firenze ha dit...

Mud? JO no vaig escriure "Mud"!!!!

STRAAAAAANGE!!!!!