dimecres, de febrer 27, 2008

Eurocagón 2008: els 5 flamants finalistes

Benvolgut Bròquil,

Avui vinc a parlar-te d'un tema molt seriós i molt imporant: el fascinant Eurocagón 2008.

Com resa la web de Elmundo.es: "La Eurovisión más democrática: TVE optó este año por llegar un acuerdo con MySpace para que cualquier aspirante a competir en Eurovisión pudiera colgar en internet su video y someterse al veredicto de los internautas. Tras el recuento definitivo y la eliminación por irregularidades, éstos son los 5 candidatos preferidos por los internautas para representar a España en el festival".

Ull, que vénen:

Candidat Número 1:
ARKAITZ, Bilbao (qualsevol ho diria)
Tema: Un olé

Amb un tema de títol realment suggerent (Un olé), Arkaitz, de nom també molt cridaner, arriba a la fase final d'eliminació per representar Espanya a Eurocagón 2008 el dia 24 de Maig com un dels 5 més votats a través de la pàgina de MySpace.

A més de la seva presència encisadora i dominant sobre l'escenari, jo en destacaria la profunditat de les seves lletres, i en concret i sobretot la de la cançó que el pot portar a representar a Una-Grande-y-Libre. En l'última entrega de la edició espanyola de la revista Rolling Stone en Paco Mérselo destaca d'Arkaitz: "Su voz portentosa tiene un regístro francamente amplio y sus letras son de una profundidad exhasperante. No se puede entender la obra de Arkaitz sin haber leído a Walter Benjamin, Max Horkheimer y Theodor Adorno; además es original hasta decir basta... nadie ha cantado Nunca nada igual".

Per posar un exemple de la profunditat de la lletra del tema, "Un Olé":

"UN OLÉ, OLÉ, OLÉ… EN MI TIERRA ESTARE. UN OLÉ, OLÉ, OLÁ… PA QUE VENGAS A BAILAR. UN OLÉ, OLÉ, OLÉ… TU VEN CONMIGO, YO ESPERARÉ. UN OLÉ, OLÉ, OLÁ…NO PIERDAS UN MINUTO, YO TE INVITO VEN PA’ CÁ".

Músicalment és d'una riquesa brutal... em sembla que en el tema hi participen el pianista recent guardonat amb el premi Grammy, Herbie Hancock, i el magnífic bateria nortamericà Jeff Ballard. Els arranjament i "arreglos" són, com no, de Javier Limón.

Reflexió final: Què més es pot dir? Bé, jo només afegiria, que ara entenc l'existència de la pena de mort i de Guantànamo. No dic que ho justifiqui, dic que entenc com a algú se li va poder acudir...

Candidat(s) Número 2:
BIZARRE, Blanes, Girona (quina vergonya...)
Tema: Si pudiera

De Bizarre només cal escoltar els primers versos de la seva cançó nominada (Si pudiera) i ja està tot dit. Són uns veritables poetes:

"Si pudiera hablarte sin hablar, besarte sin mirar, si pudiera, si pudiera... Llevo pensando, tiempo, sobre mí, sobre ti, nunca hay, una solución... no sé qué decir..."

Es bonic o no?? La repetició de "si pudiera", per deixar clar el missatge, és un recurs estilístic d'allò més fi i la sentència final "no sé qué decir" és un bon resum la filosofia de la seva música i de les seves lletres.
Són realment evocadors... i d'una originalitat que espanta. Els seus referents, segons la seva pàgina a MySpace, són Keane, Depeche Mode, U2, Colplay, Nirvana, Him, The Rasmus, Rem, Police, Green Day, Inme, Three Days Grace, Incubus, Panic! at the disco, Jimmy eat world. (Jajajaja... Police i Nirvana diuen... jajaja...). D'acord.

A l'últim número de la revista All Music Guide el crític Pedro Gadicto sentencia del grup Bizarre: "Realmente, son tan bizarros como reza su nombre y sus voces llenarían de emoción cualquier baño de los E.E.U.U. Cuando cago, siempre me acuerdo de ellos... mis pedos suenan igual".

Reflexió final: Com a mínim afinen. I saben tocar algún instrument, em penso. El més heavy del cas és que estant fent concerts a Nova York i no sé on més... Locaicoir.

Candidata Número 3:
CORAL, Madriz
Tema: Todo está en tu mente

Amb quinze discs al mercat i 200.000 copies venudes del seu últim single "Mecagüen tolo questudiao", Coral, arriba a aquesta final carregada d'emoció i amb ganes de menjar-se el món a Belgrad el dia 24. No es pot negar que l'atractiu físic el té, ara bé, no li treiem mèrits: ella soleta s'ha guanyat estar on està. Brutal. És brutal. Una altra vegada ens trobem davant d'unes lletres captivadores i realment belles... Musicalment és tan completa que no sé per on començar, si pel ritme de máquina dels 90 i el pianet que sona a l'inici del tema -em sembla que és un remix del Tea for Two you d'Oscar Peterson- encisant-te ja als primers segons, o als crits que durant tota la puta cançó està fotent l'amiga. No sé quines són les seves referències però de ben segur que la "Rosa d'Ehpaña" li va marcar la vida.

D'ella han dit:
"Es tan buena que cuando veo CSI Miami o Anatomía de Grey le quito el volúmen al televisor y me la pongo de música de fondo" María Hunpajote, Il Corriere della Sera D'enfrente

"Fascinante, una experiencia religiosa de confesionario y Ave María Purísima Sin Pecado Concebida. " Frank As D'Herrana, suplemento de cocina para cocainómanos de The New York Times

"Mi madre me regaló el disco y después de escucharlo no pude dejar de sangrar por los oídos, bueno, al menos le he sacado utilidad a la caja de plástico: mi mesa del escritorio ya no baila. Además un día me quedé sin papel higiénico y bueno, como el librito es de papel reciclado, pensé que no había nada malo en volverlo a reciclar..." Santi Viamatanagosto, portero del Hostal "La Juani" de Sanlúcar de Barrameda

"La primera vez que la escuché tuve un orgasmo -con eyaculación y todo- (lo que no he averiguado todavía es si fue por el nuevo vibrador XXL que estaba usando o por escuchar esa linda voz melodiosa)". Trini Trotolueno, corresponsal en Vladivostok del periódico regional de Miranda de Ebro "Ahaaa..., pasa parriba"

Candidat(s) Número 4:

LA CASA AZUL, Barcelona
Tema: La revolución sexual

Són grans... Aquests sí. Mireu el vídeo i jutgeu vosaltres mateixos (la coreografia i el vídeoclip són brutals!). Uff... "Déjalo ya, no pretendas despistar... va a suceder el verano del amor... la revolución sexual":


Reflexió final: Jej... Musicalment tabé. I el videoclip, de debó que mola... és kitsch.

Candidat Número 5:
RODOLFO CHIKILICUATRE, Barcelona
Tema: El Chiki Chiki

Suposo que tots, o gairebé tots, el coneixereu. Es tracta de la proposta del Buenafuente i l'equip del Terrat per "reventar" com m'agrada dir a mi el putu Festival de merda, l'Eurocagón aquest dels cullons.

El Rodolfo, encarnat per l'actor David Fernández, que feia de Gilipolles quan el Buenafuente era a TV3, és el millor ballarí d'arreu i la seva veu trencada i estrident fa mal de cap. La coreografia és força amena:

1) El Brikindancin; 2) El Crusaíto; 3) El Maikel Yason; 4) El Robocó

Mireu el vídeo, gaudiu-ne i si voleu veure'l a Belgrad "fent de les seves" voteu-lo a través de la pàgina d'El Terrat. O no. A mi me la sua pel davant i pel darrera però estaria bé veure quina lia allà... i segur que si va algún dels altres no serà notícia. Ni serà tan divertit...


He pensat que l'altra opció és que hi anés un d'aquells paios/es que amb l'aixella t'interpreten una Sonata de Chopin o una Suite de Bach... L'any que ve ho proposaré.

Reflexió final: Estic tan nerviós que no dino ni sopo... No dormo esperant el dia 24.

Ahir dius? Merda de dia. Molt.

Avui dius? Fly me to the moon and let me play among the stars...

7 comentaris:

Flechazos ha dit...

El responsable de la Casa Azul és Guille Milkyway y porta anys en la música com a productor, DJ i cantant, ell també estava al darrera de la campanya "Amo a Laura" de la MTV... Estic d'acord que és un fricky però no tant com per veure'l a Eurocagón, prefereixo el ChikyChiky. Mola más!

Si a Eurocagón es presenta la senyoreta del contrabaix t'hi fas fan? Quin be de Deu!!!

Petons

lamitall ha dit...

a la colla ja es tradició quedar per veure l'eurocaganer aquest. a mi, de veritat, que em vénen basques.

i flipa, un amic ven el merchandising (com se diu en català?) de La Casa Azul als concerts. el món és mocador. ple de merda, per cert.

(hi afegeixo: amb tots els respectes, que mai se sap)

Zincpiritione ha dit...

Això confirma la meva teoria: Josmar era un visionari!

Au, ja ens diràs what spring is like on Jupiter and Mars!

fonamental ha dit...

Josmar era un visionari com també ho era Alf Poier! Jo no veig l'Eurovisión d'ença que era petit, hem sembla que l'últim que vaig veure va ser a un noi cec en representació d'Spain. Jo el que no comprenc és com pot tirar endavant un concurs tant caspós... bé per mi que hi vagi qui vulgui, he de dir que aquest any al més m'ha servit per descobrir aquests de la Casa Azul que hem semblen ben dignes.

Yeral ha dit...

Flechazos, els de "La Casa Azul" realment no estan malament... però... ufff... El Chikichiki li dona moltes voltes! Si l'Esperanza Spaldinges es presentés a l'Eurocagón em dono de baixa del món. "Maca qués, renoi...".

Lamitall, dels 5 candidats, deixant al crack "Rodolfo Chiquilicuatre" de banda, "La Casa Azul" encara són decents... Ara bé, tant com posar-me a vendre merchandising d'ells pels "puestus"... no... Eurocagón al paredón.

Zinc, proba superada. Ahir amb el "Fly me to the moon" la cosa va acabar bé... Vaig tenir la sorpresa de poder quedar amb una noia realment bella i agradable i simpàtica i "diferent" i gaudir per unes hores de la seva presència i accent encisadors (vegis post "Síndrome de Veronika-Luli). I sí, Josmar era un visionari. Un crack.

Fonamental, jo tampoc entenc com encara dura això de l'Euromierdón. No sé. Suposo que hi ha uns quants interessos al darrera... Però tenint en compte els que van guanyar fa dos anys (els heavys aquells vestits de monstres de pel·li de ficció) i que aquest any no només potser hi va el Rodolfo sinó que a més Finlàndia pensava enviar un ninot en forma de cacatúa... Ja em diràs. Jo passo. El post era per passar l'estona i riure'm una mica dels candidats... n'hi ha cada un...

Una abraçada a tots i cadascún!

Miris ha dit...

quin frikisme que corre pel món!!!
deu nus guardi nostru sinyor!!

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

En dues paraules:

QUE

GRAN.