dilluns, de febrer 25, 2008

D'un fetitxisme "Spalding" exacerbat

La meva futura esposa toca el contrabaix, canta i composa. És negra, o cafe-au-lait, millor dit. La meva sogra és mexicana i el sogre, dedueixo -perquè encara no l'he conegut-, deu ser dels E.U.A. Ella, la meva futura esposa, viu a Nova York si no ho tinc mal entès i si mires-i-escoltes el vídeo enllaçat més avall entendràs perquè dic que és/serà/podria-ser/hauria-de-ser/m'agradaria-que-fos/no-li-diria-jo-que-no-a-que-fos la meva futura esposa. I que consti que fins ahir a la tarda, abans de veure el vídeo, estava força en contra de l'institució matrimonial. Dixit.

La Espe fent de les seves...

Després de descobrir l'Esperanza Spalding, no puc plantejar-me no casar-m'hi. Falta saber què hi diu ella. El disc "Junjo", l'únic que ha editat de moment, i val a dir, sota el segell català Ayva Música (es clar que sí Esperanza, com ha de ser... perquè els catalans sabem apreciar la qualitat, la bona música, cullons!!) ja està en camí del Institut für Anatomie und Zellbiologie. Què voleu que hi faci, sóc un fetitxista.

Ara bé, ja us dic, jo la prefereixo sola en escena: ella i el contrabaix, i cantant-me a cau d'orella aquesta adaptació del clàssic del folklore argentí Cantora de Yala (que no Yata, com resa el vídeo):



Bona música tinguin!!

Avís/advertència/notícia bomba:
Ve al Festival de Jazz de Terrassa però malauradament no com a solista sinó com a sideman d'un dels millors i més fins guitarristes del panorama jazzístic-flamenc-musical espanyol, el grandiós Niño Josele.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Seria tot un detall per part teva que abans de casar-t'hi li demanessis que li sembla.
Ostres! Quina veu que té la dona :-)

Sergi ha dit...

Doncs la teva promesa em sembla força guapa i sembla que se'n surt tocant el contrabaix. Però això vol dir que marxant d'Alemanya te'n vas directament a viure a New York? Esperem que passis una temporada per aquí, no?

Miris ha dit...

Gerard,
com t'ho fas per descobrir aquestes coses??
Vaja, tu, ara veig que enlloc del doctorat hagués hagut de continuar amb el contrabaix!!
Un petonàs!!