dijous, d’agost 30, 2007

Primer amor

"El amor nace de nada y muere de todo."
Jean-Baptiste Alphonse Karr

Ella va arribar a poc a poc, sense pressa, i sense cap mena de premeditació. Tot va anar arribant al seu temps, no sé si era pretèrit imperfet, plusquamperfet o perfet simple, però el cas, és que va arribar de mica en mica alhora que començava l'estiu. De mica en mica va anar entrant en mi i es va anar apoderant de tots i cadascún dels mililitres de sang del meu cos. Els seus ulls, el seu cabell, el seu somriure, els seus malucs, corrien per les meves venes i eren bombejats constantment per les aurícules i els ventrícles del meu cor amunt i avall, em recorrien, i se'm presentaven en forma de nítides imatges a la retina. I em parlaven.

Em vaig enamorar d'ella. I, em penso, ella de mi.

I va nèixer la primera, la més intensa, la més innocent, neta i bonica història d'amor que he viscut mai.

I encara l'estimo. I encara ens veiem, de tant en tant. I encara ara, si la miro als ulls directament, sento que quelcom dins meu es trenca, com si el meu cos estigués ple de petites peces de vidre i al mirar-la, aquestes es trenquéssin en petits bocins i se'm clavessin per tot arreu, provocant un pessigolleig insuportable.

Després de gairebé 10 anys, havent passat anys sensers sense saber l'un de l'altre, som amics, Amics amb majúscules i amb signe d'admiració.

Ella m'enten millor que ningú. Jo l'adoro.

9 comentaris:

Lluna ha dit...

És molt maco, aquest post.

I està molt bé això de que sigueu Amics.

Yeral ha dit...

Gràcies Lluna! L'estimo tant... que m'ha sortit així de cursilón i a més, en la meva defensa, he de dir que ahir vaig veure "El diario de Noa" i em vaig quedar una mica sentimentaloide... Jeje...

Sergi ha dit...

Molt maco això que escrius, Caníbal, molt maco. Quant sentiment hi poses, això no està a l'abast de tots. Encara que et diré que per molt que parlis d'amor, et surt també la vena científica, em sembla a mi...

Anònim ha dit...

"si la miro als ulls directament, sento que quelcom dins meu es trenca, com si el meu cos estigués ple de petites peces de vidre i al mirar-la, aquestes es trenquéssin en petits bocins i se'm clavessin per tot arreu, provocant un pessigolleig insuportable."

D'això se'n diu agulletes, no? jo tb en tinc, jor

Unknown ha dit...

Cupido said: bebe con moderación, es tu responsabilidad...

Eufòric escrit primo.

Molt maco.

Somiatrufes ha dit...

Quina sort que tens de ser amic del teu "primer amor"! Si fa no fa, com jo i com tothom, devies tenir 15 o 16 anys... Buf, jo també hi he pensat vegades en el meu "primer", i sempre m'ha sabut greu haver-hi perdut el contacte.

pd: per si vols més paraules al teu llistat anti-Pompeu: llàpit, tetxu, esestidores (tisores).

Yeral ha dit...

Gràcies Somiatrufes! Oi, tant que en vull, ara mateix les afegeixo a la llista! Si, tinc sort de poder veure-la i gaudir de l'amistat...

Er Savi ha dit...

Tu que tens cèl•lules al teu càrrec, podries burxar-les perquè et diguin on cony guarden aquestes sensacions tant punxegudes... segur que ho arxiven a l'Aparell de Golgi les molt cerdes! (com m'agrada l'aparell de golgi).

Aquí van més paraules per la llista:

Fi de semana
Quadru
asientu
menys o menys (més o menys)
un antre (un altre)

Estic buscant vols per anar a Berlin per algun pont que hi ha a la vista. Ja et diré

Anònim ha dit...

Em sento realment afortunada per haver sigut el teu primer amor i per haver transmutat aquest amor pur i adolescent en un altre encara més pur, l'amor incondicional.
T'estimo i et seguiré estimant la resta de les meves vides.