La celebració més políticament correcta del món

Us ho he d'explicar, t'ho he d'explicar Bròquil, ho sento. Sé que últimament estic una mica pesadet, massa prolífic... però necessito explicar-ho.

Avui, a les 11:00h. (que, dic jo, quines hores també!), he viscut una de les celebracions d'aniversari més surreals de la meva vida. Sí. Ha estat al laboratori de Würzburg. A veure. Us explico. Resulta que un del lab, un tal Christopher Volk (un crack de l'electrofisiologia, al final, us acostumareu a aquestes paraules, ja veureu, és més senzill que parlar alemany), va fer anys i avui ho celebrava. I bé, doncs cap a les 11:10h. tothom estava assegut a la taula amb el seu got de vi rosat tipus Lambrusco (és a dir, carbonatat, amb gas, amb bombolles...) i sobre la taula panets oberts per la meitat amb la seva mantega i el seu embotit, salmó, formatge o el que fos, al damunt. Tot bé. Fins aquí bé... Però és que des que ens hem assegut, fins que la gent s'ha aixecat i ha començat a fugir, NINGÚ ha estat capaç, primer, ni de felicitar al homenatjat, segon, ni de cantar una canço d'aniversari, tercer, ni de dir unes paraules durant el brindis... Ha estat tot més fred que un enterrament. De fet, hi ha hagut un moment que pensava que algú anava a confesar que se li havia mort el gat o el gos... De debó: unes cares, un silenci, una formalitat... Ni pastís amb espelmes, gairebé ni tant sols pastís. N'hi havia però era Trist, com tot a la sala. Però realment, algú allà estava celebrant alguna cosa?? Que m'ho expliquin, perquè no ho he entès. L'únic que estava animadillu però només pel somriure a la cara era en Helmut Kipp, un postdoctorant grassonet, amable i simpàtic, que degut a la inesgotable injestió de panets-que-duguin-qualsevol-cosa-al-damunt no ha parlat massa (però més que d'altres, of course). Ha estat la celebració més polite de la història, la més políticament correcta del món.

Sort que el pseudo-Lambrusco aquell ha animat una mica l'ambient, sobretot pel meu cantó, i l'Alina, (la russa, mmm...), el Dimitry (el rus), el Chakri (l'indi) i jo hem començat a fer una mica el burru intentant dir paraules en els respectius idiomes. Jo només sé dir spasiva en rus. No em demaneu més. Estava babejant llegint-li els llavis a l'Alina. Jeje... També m'han intentat ensenyar a dir "Hola" en indi però és tant xungu com l'alemany. O més. I per part meva els he ensenyat a dir "com estàs?" i "molt bé, gràcies". Tot i això, quan em dirigia a l'Alina, la russa, en comptes de fer l'entonació de pregunta la feia amb unes admiracions al darrera: "com estás!!!".

Una última curiositat: l'indi no menja res de res. Ni embotit (d'acord), ni salmó (com???), i quan li han passat un panet amb mantega i formatge ha considerat que hi havia massa formatge. Però Chakri, què passa, nen?? Estàs de règim o de broma?? M'ha acabat donant un tros de formatge a mi perquè, es clar!, tot un tros de formatge en un panet de 20 cm. de diàmetre seria massa. Per caure de cul. No sé. No sé què dir. No mengen aquí. O millor dit, s'ho menja tot en Helmut.

Per cert, ara que ho penso, no us he parlat de la Christine, no?? Uf. Bé, ho deixaré per un altre dia que sinó, encara la tindríem... eh, bròquil? Tu i jo ja sabem de què parlo.

Espero que us hagi sigut d'ajuda el paracetamol o l'àcid acetilsalicílic o la quinina.

Fot massa calor i les neurones se'm reboten. Potser amb unes quantes mass bier n'hi haurà prou per superar-ho...

Bon cap de setmana a tothom!

Yeral