Compro vocal, a poder ser la A...

Würzburg, 16:55h., ressaca de birra alemana: 90% (us n'adonareu tant bon punt començeu a llegir el post... després us arrepentireu d'haver-lo llegit).

Sí, tinc quelcom a dir, avui sí. I és important, que ho sapigueu. Em dirigiré a tu estimat Bròquil, més que res perquè no sé a qui he de dirigir-me per tramitar aquest tema. Començem. Això de l'alemany, pregunto jo, qui ho ha inventat?? O sigui, podent parlar anglès, francés, català, castellà, gallec, fins i tot vasc et diria, qui redimonis va aturar-se un moment a la seva desgraciada vida d'alemany i va optar per inventar una llengua com aquesta??? QUI? EH?? Bròquil?? QUI??? Diga'm??? A veure, un exemple: es declina com el llatí. D'acord no us he dit res de nou, d'acord. Però és que té dièresi a tot arreu on us pugueu imaginar. Sí, sí... I això no acaba aquí. No. La K, W, Z, CH, R, T i les paraules acabades en -gen o -burg són els principals actors d'aquesta llengua. Us ho podeu creure?? Consonants com la K, la W, la Z, residuals en les llengues romàniques (no tant, ja ho sé però és que ara m'estic cagant en l'alemany i és necessari fer aquesta sentència...), són actors principals del teatre de la llengua alemana. És com si aquí, seguint amb la rocambolesca metàfora que m'he tret dels testicles, anéssis al teatre i et trobéssis amb Mario Conde, Fofito (bé, això fa uns anys podia passar... i fa esfereïr, eh? només de pensar-ho tremolo) i el de Bricomania. Què et semblaria?? Et cagaries de por o no?? Doncs així estic jo. I que què proposo??? Doncs que comprin una vocal, cullons. Compreu vocal, deutschelands... compreu vocal. Segur que a aquestes alçades del joc ja deuen haver acumulat punts com per comprar la A o la E, i si m'apretes, la I, la O o la U... això sí, com diria en Clos, ambsense dièresi, eh?? Proposo que el govern alemany, la Merkel, o si voleu el propi alcalde de Würzburg, que me'l va presentar el Perdi l'altre dia, i que em sembla que es diu amb moltes emes i moltes enes, compri una vocal. I per començar, que li posi una al seu cognom, cullons, a veure si algú és capaç de pronunciar-ho correctament.

Aquests germànics són uns capquadrats de por. Vinga! Que hem d'escriure amb K i W i Z i T, doncs vinga... Ara venim! Entoma-la...!! I posaria algun exemple, però sóc incapaç de transcriure'ls ni tant sols llegint... De debó. És molt hardcore. Un exemple. Bon dia. D'acord. Bon dia. Difícil no crec que sigui per ningú del món. Ni tant sols pel Chakri, l'Indi del laboratori de'n Koepsell... Bon dia. Li ensenyes a dir a en Charki i en 2 minuts t'ho diu igual que si fos d'Igualada o de Sant Vicenç de Castellet. Ja ho tenim. Ara en alemany: Guten morgen. Ull!! Que no és tant fàcil com sembla... No s'us acudeixi dir "GU-TEN MOR-GUEN". D'això res. No us entendria ningú. No, no... Apreneu. Seria quelcom així: "G-T'N MööRG'N". Sí, fonèticament seria així (m'ho acabo d'inventar però queda bé). Perquè té collons la cosa. Quan hi ha vocals, que passa poc, ja us dic, pràcticament no les pronuncien. Ja us val, DeutscheLands...! Però perquè les poseu doncs?? Escriviu "gtnmgn" i prendre ven a la plaça del Diamant, no?? Doncs bé, espereu, espereu... que encara vénen més sorpreses. La gent, en comptes de dir això de "G-T'N MööRG'N", ho redueixen a "MööRG'N", perquè es clar, els és tant difícil fins i tot a ells dir GUTEN ben dit, que pensen, mira tu, dic morguen i si no em surt massa bé, no em podran dir que he pronunciat malament "guten", això que m'he estalviat... I així anem. En resum: per dir "bon dia" diuen "MööRG'N". Ah, i per cert, no us ho havia dit, hi poso la "Ö" així perquè és una O tancada i llarga, no la o de bon dia, sinó més aviat la de... no, no existeix tal so en català. O encara no l'he trobat.

Doncs aquesta era la meva aportació destructivo-gilipolles del dia. L'alemany és fàcil si l'estudies, però difícil de parlar, de totes totes. I proposo a la Merkel, al de la fira de Frankfurt o a la Mare de Déu de Würzburg, que comprin vocal quan aviat millor, i a poder ser la A, que sempre la tenim més a mà... Avui badallant la he dit 345 vegades (ni una més ni una menys). I que eliminin la dièresi ensordidora i la Z me la col·loquin en el teclat en el lloc que li pertoca (no allà on hi ha la Y, en el teclat QWERTY... redéu!!!).

Apa, Bròquil, a somniar, que ja s'ha acabat això per avui...

Potser que deixi la cervesa alemana ja, no?? Mmm...

Yeral

P.D. Demà, si em dona la gana també..., penjaré al blog un microrelat que he enviat al programa de'n Joan Barril de BTV, l'anomenat QWERTY, sí com el teclat, i que està dedicat a l'Alina, una noia russa del laboratori que té uns ulls que fan esfereïr. M'hi perdria... o m'hi he perdut... o tots els temps verbals del verb perdre. A-Li-Na. Nabokov, we miss you so much. Definitivament, demà demanaré llimonada.