diumenge, de maig 18, 2008

Tornada a Catalunya (tragicomèdia en tres actes)


I. Acte Primer
- El comiat a Rürur

Nit de lluna creixent. Un cel d'un blau elèctric cau sobre els caps dels protagonistes, fent que tots els colors del món no valguin res. Només el blau. Un blau elèctric, ja dic. Una fumarada envaeix la terrassa. Els veïns, resignats, escolten a través de l'smog la veu forçada i la guitarra tremolosa d'un trovador que ha de partir a l'endemà cap a la seva terra natal. Calor, molta calor.

Al voltant de les cançons gent molt estimada, Amics amb majúscules, i d'altres amics que passen per allà, com per atzar i que són bons companys de viatge. Anades i vingudes. Ressò. Imatges nítides de nits, copes, balls, tardes. Pils. I una Weissbier de part de l'Ameba.

De sobte, un muntatge esperpèntic. Com si del comiat a un difunt es tractés, silenci absolut. Assegudes al voltant de l'habitació cares massa serioses i ulls vermellosos i brillants. Al centre un servidor intentant dissimular la vergonya i la difícil situació a base de bromes estúpides i pallassades habituals. Unes paraules en català del Millor Amic Del Món, trenquen el silenci, se li claven al cor i el fereixen de mort. Comença un terrabastall de sentiments i emocions a priori contingudes que s'esdevé, tot i que sincer, en un moment crític, en un pic humit de nostàlgia.

Abraçades, petons sincers, gairebé histèria entre el riure i el plor. Se n'adona quan estima i quan l'estimen. Se n'adona de com trobarà a faltar algunes ànimes alades de la sala. Sap del cert, però, i això el tranquilitza que es tornaran a veure aviat. Són aquí. És aquí.

Gintònics de comiat amb el Matts. I unes de les coses més boniques que li han dit mai. És quelcom que no oblidarà:

- Els meus dos millors amics són espanyols: un és gai i l'altre hetero. El primer és canari i viu a Barcelona. L'altre marxa demà cap a Barcelona.

L'endemà: ressaca d'emocions. Llàgrimes encara molles als llençols. Ulleres d'amistat a les parpelles. Ganes de tenir una maleta ben grossa per encabir-hi 5 Amics. Després: viatge de tornada humit i trist. Dolor petit.

II. Acte Segon - L'arribada a Sant Cagat i el gintònic fet poesia

Amb la sort de ser el primer que rep la maleta surt de l'aeroport entre rialles i bromes típiques de germans. El Ferran, la Yis, el papa i la mama són allà, més cofois que de costum. Feliços de tenir-lo aquí. Ell no sap ben bé on és. Però n'està segur: hi ha de ser.

Sopen a "La Flauta" i ell busca probar tot el peix i el marisc que no ha vist en un any. Son. Son i un gust de cervesa barruer, atípic. El metge li diagnostica mamitis aguda. Antibiòtic i avall.

L'endemà: matí amb el Miquel, amb Ruletas inclòs i dinar amb el Llupe i el Guim. Anècdotes petites. Apunts. Cases noves. Un gos Tro. Nostàlgia de Sarah. Nostàlgia d'Ameba. De Matts, de Klot i de Kato, nostàlgia. Però ganes d'aquí. Riures. Tarda tonta, fràgil.

Nit. Poesia a Barcelona. Somnis per arribar (i arribant). Montero, una pastanaga dolça, un altre i un mite irreal, s'ho valen. Oi tant que sí! "És que acabes d'arribar" es repeteix. Després es pregunta: "I?". S'hi encamina amb el Miquel, el seu. Amb el temps just, la plaça del Rei el saluda confosa. Uns ulls miops d'obsidiana el busquen des d'una taula en direcció oposada a cap on s'encamina. I se li claven entre dues costelles. Després de les presentacions una-mica-a-corre-cuita, un gintònic forçat, i un cambrer nigga amb un català de Consorci de Normalització Lingüistica els acompanyen cap al moment de conèixer l'atracció taronja d'una pastanaga amb un somriure sa i picardiós. Corrents cap al Marès. I una mà que va a parar a l'altre, i uns ulls a la seva interessant mirada neta, plena de respostes a preguntes encara no formulades.

Poesia, sobretot de la boca de Montero, però una mica de la de'n De Cuenca. Pessarrodona no et passis, que no tots hem llegit a Yeats, ni ens coneixem totes les anècdotes dels bars de Greenwich Village, però tots tenim dos dits de front i sabem apreciar la poesia. Deja pausas, hóstia. Castle, perfavó fes el què et demano: calla.

Afterwards, gintònic i poesia, amistat i gintònic, cambrer del Consorci i més gintònic. Una mica d'Elena León, amb més vista que un linx, i el Miquel, el meu, preguntant sobre el món dels blogs. Anècdotes, riures, complicitat de-la-de-tota-la-vida (...com diu la maria al seu pastanagues). Half pint, més riures i cap a casa, conduïts molt amablement pel cotxe d'un mite irreal que, avui, ha hagut de fer bondat. Gràcies lamitall!

III. Acte Tercer - "Amb sense" Fados, però amb tots els títols possibles

CCCCCCB. No hi ha lloc. Excusa perfecte. No hi ha Fados. Se'ls hi han acabat. Anem a Gràcia. Altre cop el quartet de l'Havana i una no-blogger que s'hi suma. I una festa d'un cinquè. Eufòric. Sociable. Tan "cultureta" com "parideta". Taula màgica. 4+1. Quatre quinines per un de malta. Desinhibició etílica. Riures. Cultura. Blogs a conèixer. Imoltstítolsperunanitllargaibona.blospot.com. Alguns d'ells, recopilats per algú altre, són aquí:

tincsinglotdeborratxa.blogspot.com
unwhiskytotalanit.blogspot.com
vatenyitoesnatural.blogspot.com
ungintonicnoseriapercombinarambbraves.blogspot.com
lalactosaesundissacarid.blogspot.com
jalihepagateltenyit.blogspot.com
eratotcomunbloggegant.blogspot.com
ambelpunttambetarriba.blogspot.com
queeslalefa.blogspot.com
noexisteixelmalsexe.blogspot.com
queagustirrininmehequedao.blogspot.com
lobuenodeestesitioesquesiemprehaypapelpasecarselasmanos.blogspot.com

I blogs a desconèixer. I no bloggers, o bloggers a mitges, amb ganes de triar un títol. I indirectes i directes i una falsa alarma d'embaràs. I el pare del porter d'Aquí no hay quien viva fent de cambrer i de porter a la vegada al HPLC (sé que no és així, i què?). I esaemaeses cap a l'àrtic. I un caminar cap aquí i cap allà. I no-podeu-entrar-perquè-dueu-bambes. I la Bet, que apareix del no-res. I gairebé perdo el pullover. I final de nit tonto asseguts a Revolució, sense fer-ne massa. Alguna cervesa corre. I alguns ulls de son que demanen a crits un llit. I una tornada a casa infinita. I un café, i una veu. La veu.

Epíleg

Amb ressaca de dues nits màgiques, plenes d'una complicitat creada a base de moltes línies llegides i de mails i de missatges instàntanis i alguna que altra foto. Amb l'olor, encara viva, de la primavera que arriba amb vosaltres. Amb la son de no dormir-vos. De no dormir-nos. Amb l'emoció a flor de pell. I les ganes, i l'ànsia de quin serà el proper vers.

Amb uns ulls miops d'obsidiana, un somriure taronja picardiòs i una mirada plena de respostes a preguntes no formulades.

Amb un Blas de Otero cridant "besas como si fueses a comerme, a dentelladas".

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Em trec el barret. Tragicomèdia rodona, d'una sola peça. Aquesta primavera ha començat com feia temps que no en vèiem. Salut, Yeral! I per moltes nits màgiques més (de primavera, estiu o hiverns insípids).

Maria ha dit...

Collons!!! El que havien de ser tres posts... Patapam!!! Tot en un!! I quin un!!

Em quedo amb el regust d'uns ulls miops d'obsidiana, un somriure taronja picardiòs i una mirada plena de respostes a preguntes no formulades.

;)

Anònim ha dit...

quanta teca que tenies a dintre, no?

"He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?"
[Ferrater]

Benvingut a casa!

Helena Minuesa ha dit...

això dit jo, cosí bonic, benvingut benvingut a casa!!

t'estimo!

Helena

Anònim ha dit...

Cagundena, bandarres.

I mentrestant, a l'àrtic, dormíem com socs. Exigim (sempre exigint) fer un LOL aviat.

Cagundena. Bandarra. Benvingut!

proudemax ha dit...

No sé, jo és que et noto igual de lluny que sempre, però benvingut, no?

Yeral ha dit...

L'altre, res de barrets... que això va de poesia, d'Amistat (amb majúscules) i de gintònics ambsense sopar... Un plaer primaveral, company!

Maria, jo també amb quedo amb aquest regust... però en vull més!!

Lamitall, gràcies... Existeix alguna rebuda millor que aquesta...?? Iunouguataimin... ;)

Helena, surt de casa ja, perfavó... I què passa amb la Bresquilla, redéu??

Marlene, que sóc un bandarra ho sabíem. Que tu n'ets una mica també... Ara, que dormies tant no...! T'emplaço el dia 5 de Juny: LOL a Sabadell. Potser fins i tot tenim casa...

Proudemax, tan lluny em notes? Oh... Jo que havia intentat apropar-me a vos... Gràcies, igualment!

Siyaleita maifrens.

Unknown ha dit...

Nen, quasi cal un criptex per descubrir els sentit planer de les teves blogoparaules encadenades.

Veig que tant a les Germanies com a casa estàs igual d'inspirat.

Com segueixis aquests ritmaco t'haurem de posar un retol a la samarra amb la llegenda "Material inflamable" (Powered by Gin tonic).

Anònim ha dit...

yeralllll
jouuu cómo me acuerdo de tí!!en el grusgrus ha habído un cambio eh!!
Ayer el brauhaus no era lo mismo.....nos faltabas tu!!
(x cierto ya tengo el cd k nos grabaste aunque la última canción no sale....le echaré la bronca a kato jeje)
ya nada me dice lo que me dice tu boca....
cada vez que la oigo....yeral aparece !! aisss
cuidate mucho y disfruta por bcn, un abrazo con lengua de los tuyos!!

Cris