divendres, de maig 09, 2008

El vertigen de topar-se amb un àngel

Aquest matí quan venia cap al laboratori he topat amb un àngel.

M'ha dit que acabava de sortir del metge. Li havia dit que estava ferit de mort. La ferida estava infectada. Només li ha pogut receptar antibiòtic... doncs no hi ha fàrmacs per curar unes ales.

No sap si podrà venir aquesta nit al
Biergarten, al comiat multitudinari d'un servidor.

Jo li he dit que si segueix trobant-se tan malament que no es preocupi, però que el trobarem a faltar. I que la munió de querubins que es reuniran al voltant del dimoni no resplendirà de la mateixa manera.

Aquest matí quan venia cap al laboratori he topat amb un àngel. I ara sóc jo que estic ferit, patint la
Síndrome d'Stendhal...I no puc treballar.

Sort que tinc l'antídot... i que aquesta nit se'm passarà el vertigen amb més vertigen.

Perquè, com sinó, un pot superar una sensació de sobreexcitació sinó sobreexcitant la sobreexcitació? Com sinó superar un vertigen sinó és pujant a peu la
catedral d'Ülm i el que és el campanar de pedra més alt del món??

El vertigen es venç amb vertigen. Com la ressaca es venç amb un xarrup de güisqui, o una cerveseta fresqueta a la terrassa del Cata...

I ja que hi sóc, us adjunto referències alades:



Eso era el amor

Le comenté:
- Me entusiasman tus ojos.
Y ella dijo:
- ¿Te gustan solos o con rimel?
- Grandes,
respondí sin dudar.
Y también sin dudar me los dejó en un plato y se fue a tientas.

Ángel González

12 comentaris:

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Una vegada em vaig topar amb un Àngel, però no vaig tenir temps de parlar-hi.

- "Vaig al Dir"-Em va dir d'entrada. Sense donar-me l'opció de parlar.
- "Però... jo li volia preguntar moltes coses!"
- "Vinga, va, em pots fer una sola pregunta, però tria bé perquè serà la única cosa que em podràs preguntar en vida."

Ostres, vaig haver de pensar molt.

- "Com se sap quan s'ha de podar un bonsai?"
- "Tu ets ximple o què? Que sóc un angel coi!! Pregunta'm coses trascendents, idiota!"
- "Saps què?"
- "Què?"
- "Que ja te'n pots anar al Dir."

proudemax ha dit...

Molts ànims per aquesta nit!

Yeral ha dit...

Bentrobat Sr. Amanyaga-tòtils, aquesta història que explica és bembé que és real com lavidamisma. Jo en conec d'aquests àngels que van al Dir. És més, des que he vist a na Proudemax ballant sobre un escenari, que la considero més querubí que ésser humà.

Proudemax, àcies, àcies... Ja li ho explicaré.

proudemax ha dit...

Yeral, prou, no em sigui superficial i exagerat, si us plau.

N'amanyaga-tòtils em coneix ben bé i li pot desmentir qualsevol querubinada. Cinc anys de carrera donen per molt, però cinc anys d'activitats extra-carrerils, encara més.

Yeral ha dit...

Ok, Proudemax, ho retiro. És vostè horrorosa.

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Benvolgut Yeral,

porto hores buscant "querubí" al diccionari. Sempre m'havia pensat que era una d'aquelles làmpares que funcionen amb combustible líquid...

Somiatrufes ha dit...

No estic sol! Aaah, veig que tu també vas veient àngels pels puestus. Això sí, falta un enllaç a la paraula àngel... Molta sort, sr. Bròquils.

Per cert, el querubí no és allò que fan servir els cirurgians per operar?

maria ha dit...

i la clau de tot, com sempre, en Silvio!!

;)

(ja queda menys!)

maria ha dit...

apunt de diccionari:

- Les làmpades de combustibles líquid són "llànties" (o llantions, o gresols)

- Els "querubins", en angelologia tradicional cristiana són àngels que pertanyen al segon cor de la primera jerarquia i guarden el tron de la divinitat. Es representen amb ales i cap d'infant

Ale, petonets!!!

Txari ha dit...

Una llàntia també es diu quinqué, i es pot encendre amb un llumí, el que sumat podria resultar en querubí?

Yeral, és que un clavo saca a otro clavo, ja ho deia la cançó.

M'ha agradat molt el poema, gràcies!!!

minu ha dit...

El teu món oníric segur que et retrà homentage; no pateixis.

Zincpiritione ha dit...

Oh! Oh! Oh! Quin post! Quina cançó! Quin bloc! Quin tot!!!!!!!!!