dilluns, de maig 26, 2008

Per l'Amic més Gran del Món

Tinc un munt de posts pendents (o no...), entre d'altres els anuncis de dos concertassus que s'aproximen (i que m'estan fent pensar en obrir un blog agenda de concerts i events culturals, més que res per fer la competència directa al Diari de culturetes i així fer una mica la punyeta, de pas).

Però avui no. Avui no penso publicar res referent a concerts, ni a vivències bloggaires, ni a nits màgiques, ni a Baobabs, ni a crepuscles, ni a Xenopus. No. No puc. Ni vull.

Avui només tinc al cap que al Miquel, el meu. L'Amic amb majúscules, l'Amic més Gran del Món, fa anys... I això justifica que no parli de res més, que amb una son incalculable, només pensi en escriure sobre ell, tot i que no digui res. M'és igual. No cal dir res. Ell ho sap tot. No ens cal parlar.

I deu estar dormint, encara. Els seus horaris intempestius fan que no pugui gaudir massa d'ell els caps de setmana, que és quan un té aquella tranquil·litat com per gaudir dels amics, sense concessions. Però aquí li deixo aquesta petita part de mi.

Des d'aquí, des de l'altre racó, t'envio la més abraçada de les abraçades, el més petó dels petons, la felicitació més felicitació del món.

I un "crispolls aaaaaaaaaaaaaaats" que ressoni per casa tota la setmana.

I un "que no pongan nada", amb veu ridícula i esperpèntica.

I un Jarmusch. I un Beckett. I un Kerouac.

I un Margarit, un Fonollosa, i un Montero.

I un tais-cola. I un Faemino. I un Cansado.

I un Miguelele y Gerardele.

I un "qué bien lo pasemos".

I un "se salvará doctor?" (i el respectiu ...).

Per molts anys! T'estimo, Amic.

I aquí com a humil obsequi broquil·lià, una de les nostres infinites cançons:

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo el conec a aquest paio i dono fe d'una cosa. Gran, el que seria gran, ho és un bon tros. Llàstima de no haver-lo tractat tant com per descobrir les altres coses que té. Un homenatge molt maco, segur que li encantarà.

Anònim ha dit...

L'amistat no te preu...ni li fa cap falta...sou un duo inseparable...felicitats Miquel...i a tu tambe Yeral per tenir-lo al costat...( i que et fagi sombra i aquestes coses )... Una abraçada als dos! Ferrandis (Ranonizzle)

lamitall ha dit...

digue-li que... felicitaaats!

per la veu, gran descoberta de les nits radiofòniques.

i perquè es repeteixin les preguntes blocaires, els gintònics a primera vista, la poesia! tot plegat, molt 'cuco'.

Yeral ha dit...

Xexu, no saps el que et perds... Tot el que té de gran ho té de persona, de inquietud, de ganes de viure i de fer coses. És "dels meus".

Ferrandis, gràcies... Realment sóc feliç de tenir-lo tant a prop. I sí, me'n felicito.

Lamitall, queda felicitat, no et preocupis! És "la veu". Molt "cuco" tot ell...

ararat ha dit...

ostres.

No el podries penjar al youtube a veure què tal?

Yeral ha dit...

Ararat, si per cas et podria enviar una foto... però el que és més definitiu és que escoltis Catalunya Informació els caps de setmana a partir de les 22h. És, com diu Lamitall, la veu.

Per cert, i va en sèrio, per enviar-te un mail on l'he d'adreçar? Tinc un petit (i absurd) obsequi per vostè...

Helena ha dit...

Doncs jo estic d'acord amb tot el que dius cosí.

El Miquel és una gran gran persona.

Tots ho sabem

FELICITAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAATS

helena

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

De genolls o dempeus davant Tom Waits, sempre.

(davant el preu de les entrades pel concert al Fòrum no)