dijous, de maig 08, 2008

Odi a primera vista



L’un, alemany. L’altre, búlgar. Els dos, amics meus. Un més que l’altre. L’altre més que l’un. Entre ells, enemics íntims, o millor dit: entre ells odi irracional. Diferents. Antagònics. Completament oposats. A les antípodes.

La qüestió que em resulta, si més no, curiosa, és que des del primer moment que es van veure (sí, sí, he dit veure, que ni tan sols s’han dirigit la paraula mai!) regna un odi irrefrenable, un odi, com deia abans, irracional, entre ells. I entenc algunes de les raons però...

L’un, l’alemany, és un molt amic meu d’aquí: el meu catalano-alemany preferit. I dic catalano-alemany perquè va estar a Barcelona d’Erasmus i parla, no només un castellà perfecte (clar que l’ha estudiat a la Universitat) però a més, una mica de català. L’enten força bé. O molt. És llicenciat en Filologia Alemanya, Francesa i Espanyola (això és una sola carrera aquí, si ho he entès bé… és a dir, no a Filologia no només estudien un idioma, sinó dos o tres). Puc deduir, de la seva manera de ser i de fer que és molt intel·ligent, un putu crack (com m’agrada dir a mi).

- Possibles fenòmens en contra pel búlgar: és homosexual –o bisexual, va a èpoques, perquè amb ell encara tenim pendent follar-nos sobre la barra del VIVAS a una amiga d’aquí de qui, millor no diré el nom… no sigui cas que llegeixi això-. És molt atractiu, (què dic atractiu! …és guapo, cullons, molt guapooo), és extremadament obert i sociable, i té pinta del típic alemany (és ros, amb els ulls clars i de complexió forta). Punt final: és molt elegant i fashion vestint. Però no necessàriament piju. Porta roba casual, d’aquella de “esto se lleva mucho en Barcelona” (com deia un andalús que va venir a veure a la Julia, la meva amiga sevillana). La seva jaqueta Adidas “I love Barcelona” amb dibuixos de la Pedrera de Gaudí n’és un clar exemple. Brutal.

L’altre, el búlgar és un altre amic meu, però un amic més com a company de festa i amb qui quedem sovint per dinar i riure una estona, però a qui no confessaria segons quins secrets i amb qui no parlaria massa de sentiments. M’estima molt, ho sé. Em valora. I a mi em cau molt bé. Però clar, se l’ha de conèixer. Estudia dret. Però no vol estudiar ni treballar, vol ser multimillonari. I passar de tot. Ara bé, és un tio molt espabilat. No té un pèl de burru. Però es clar, fa una pinta… (ve detallada als possibles fenòmens en contra per l’alemany). Té una facilitat pels idiomes brutal. Sense haver estudiat filologia parla perfectament castellà, alemany –fa dos anys que és aquí-, búlgar (per suposat) i anglès. A més, es defensa força bé amb l’italià i sap quatre paraules de rus i d’idiomes imprescindibles, com el català, per impressionar a les estrangeres quan surt de festa per aquí. Li vaig ensenyar a dir algunes frases cèlebres del meu germà per quan venia a visitar-me. I encara se’n recorda. I les diu amb un accent de poble que fot gràcia…


- Possibles fenòmens en contra per l’alemany: Té pinta de mafiós, però dels mafiosos que sempre pelen els primers a les pel·lícules. No té ni mitja hòstia. És tan prim, que si s’asseu de costat a classe, li posen falta d’assistència. És pseudo-pijo (li agraden les marques, però és hortera a més no poder vestint… els seus texans amb brillantets per la vora són simplement insuperables). La seva cara i els seus gestos són, si més no, estrambòtics. Va de guais. Extremadament de sobrat amb les dones. Va de matón. I se n’endú alguna, però no n’hi ha per tant. Ho sigui, l’eficiència de la seva caceria no sé si deu superar el 15%... i ell t’explica com si fos el Don Juan de Baviera. A veure, les coses al seu lloc: tampoc és això.


I això és tot. Es van veure i es van odiar. Diuen que existeix l’amor a primera vista. Aquest però va ser un odi a primera vista.

L’un perquè odia els alemanys i els gais –suposo- i l’altre coincideix que és alemany, té pinta d’alemany i a sobre és gai i una mica afeminat (poc, però ho és). Tenia tots els punts per a ser odiat.


L’altre perquè odia l’arrogància i encara més la mediocritat disfressada d’arrogància. No podia no odiar a un búlgar que va de sobrat per la vida, quan amb els seus 23 anys, no ha fet poca cosa més que venir a Alemania a començar a estudiar dret i a queixar-se de que Alemania és una merda i que odia als alemanys. Què hi fot aquí, doncs? - em pregunto.

En la seva defensa diré…


L’alemany:
Si a aquestes alçades en calgués alguna de defensa, diria que és tremendament divertit, generós, carinyós – si ens donem pel cul, què passa…? M’he avançat al típic graciós de la brometa de sempre… - i dels millors amics que tinc aquí. I intel·ligent. Es pot parlar de qualsevol cosa amb ell. És el millor. I punt. Gràcies a ell tinc una mica d’oïda alemana (digue’m que entenc en un rang de 50-85% depenent de la conversa i dels interlocutors). He passat nits de festa amb ell i algunes amigues seves alemanes, entre elles, la senyoreta C, inoblidables… L’altre dia, sense anar més lluny, vam fer una festa de transvestits a casa seva. No, no penso posar fotos. Però us dic que va ser genial. Se’ns dubte, el trobaré a faltar… i molt… però aviat vindrà a veure’m a Barcelona, oi, M?

El búlgar: en la seva defensa diré que un cop el coneixes i li segueixes el rollo és un tio francament atent, simpàtic, amable, generòs… Realment s’ha portat molt bé amb mi, i sé que en alguns moment a Catalunya, el trobaré a faltar. Ara bé, quan s’ajunta amb un Canari homòfob, anticatalanista i estúpid que corre per aquí, i es posa en plan “me dan asco los alemanes, no quiero decir nada, me voy a sentar en esta silla y a beber y a echar miradas de odio”, no puc amb ell. Amb mi però, és un encant, ja us dic...

14 comentaris:

Sergi ha dit...

A aquests dos els fa falta una nit de borratxera plegats, d'aquelles que s'acaben els dos per terra i abraçats. Ja m'imagino el búlgar dient alguna cosa com: 'a mi abans em queies malament, però ets un tio de puta mareeee...' (entenguis que s'ha de llegir amb accent de borratxo). Potser així acostarien postures i podries anar de festa amb els dos a l'hora.

Anònim ha dit...

solució: penetració anal bidireccional. Què gran és la força de l'amor provocada per la fricció dels òrgans

Matti ha dit...

Voy a intentar comentar tot això en catalán. Espero que me explique: No el connec, pero crec que l’alemany és llicenciat en Ciencies Politiques, Filologia Francesa i Espanyola i sí, és MOLT més atractiu que l’altre. Si el búlgar verament odia Alemanya i als alemanys, jo també em pregunto fortament que conyo hi fot aquí, oi? Els vull coneixer als dos. Tot aquest rotllo em sembla molt interessant. Ho que no m’agradaría veure i viure és la penetració anal bidireccional que el/la dani ha propost...Em sembla que POTARÍA!!!!!!!!!!!!! Ah, una cosa més: La teva mere és afeminada, yeraldinho, la teva mere!!!!!!!

Anònim ha dit...

això se t'acaba... ;)

Unknown ha dit...

Quin partidàs de tenis nen; que pin que pan, que pin que pan... quin anar i venir... tu sempre generós en paraules. Aquesta gent ja sap que tens un blog ???

Yeral ha dit...

Xexu, la teva sol·lució és, en teoria, bona... Però a la pràctica ja et dic jo que no es donarà. He anat de festa amb els dos alhora, però havia de parlar amb ells per torns.

Dani, em sembla que no serà possible això que demanes...

Matti-in-firenze, a tu et cauria molt bé el búlgar però crec que t'enamoraries de l'alemany, com jo ;) I la meva mare es clar que és afeminada, sinó seria camionera.

Lamitall, ho sé, ho sé... tinc comiat rera comiat rera comiat rera comiat rera comiat...

Minu, l'alemany sap que tinc un blog i diu que ma mare és afeminada, ell no. El búlgar espero que no... jeje...

Matti ha dit...

Un d'els sap que té un blog...

proudemax ha dit...

Oh, organitza'ls una cita a cegues, però literal.

És a dir, munta la festa de "la gallinita ciega", tothom amb una cinta als ulls, segur que sense adonar-se'n acabaran la festa parlant tots dos sols en un sofà amb una birra a mig acabar entre dos dits.

Matti, dein Katalanish ist ziemlich perfekt!

Yeral ha dit...

Proudemax, em sembla que no hi ha res a fer. S'odiaran per la resta dels seus dies... però bé, tan és. Quan jo torni cap a Barcelona, em sembla que no es veuran massa, que coincidiran menys, vaja.

Quan dius que quedàvem?? ;) (vaig a veure el curt del Triangula'm i te'l comentoo...)

Kashi ha dit...

Ostras Yeral, veig que no estalvies en paraules... Bé em sorprén Bastant la teva reflexío sobre aquest "fenòmen" després d'haver estat 1 any a la provincia més conservadora, amb idees més conservadores i gent més conservadora d’alemania... Sincerament no crec que s'hagi de personalitzar aquest affair sinó analitzar-lo desde una òptica més àmplia.
Jo també he tingut la oportunitat de pasar-m'hi un temps per aquestes terres i n'he conegut uns quants d'alemanys, i quan dic uns quants són bastants, i sempre m'han donat a entendre que la gent de l'est, i amb els turcs ens trobariem amb el mateix cas, són ciutadans de segona. Quan un tio et fa un comentari com el següent…. Ostia esta tia está buena però es Rusa…. Aleshores és que hi ha algún problema de fons. Digali immigració descontralada i mal feta, gent no integrada, exemples com la ciutat de frankfurt amb barris sencers de Turcs “assis”…
He conegut al Georgi i l’he tractat durant bastants mesos i si que li van com anell al dit els adjectius de homòfob, masclista i chulo putas però aquí no venen al cas, el georgi es un paiu especial però no té cap sentit personalitzar aquest conflicte.

Bé doncs acaba de cremar els cartutxos que quedan per aquí dalt i d’aquí poc ja et tenim per sankuburg!

Salutacions!

Marc

Yeral ha dit...

Estimat Marc,

Moltes gràcies pel teu comentari, per la teva reflexió.

Suposo que deus entendre que el Bròquil és un espai on normalment hi regna la ironia i el sarcasme, a més de la broma-perquè-sí. Ni molt menys crec que hi hagi cap conflicte, ni volia personalitzar en cap cas, aquest.

Aquí simplement exposo un fet que es dóna entre dos amics que tinc aquí Alemania, un dels quals coneixes, com bé dius, i que em va fer gràcia explicar.

Per altra banda, com expliques, és ben cert, que els alemanys, en general, odien a la gent de l'est i als turcs, en particular. És cert, que hi ha una espècie de repulsió cap a aquest tipus d'immigració, igual que la que hi ha a Catalunya i a Espanya en contra de la immigració que ve de països àrabs. Però bé, el post no venia a debatre aquest problema de fons, ni pretenia posar de manifest que pel fet de que un alemany i un búlgar s'odiïn a primera vista, tots ho facin o sigui quelcom generalitzat. No és això. Simplement, era un exemple palpable de què, així com a primera vista et pots enamorar d'algú, o pots saber (encertant més o menys), que podeu ser bons amics, a vegades passa, que per la simple imatge d'un pots arribar a odiar o sentir repulsió per algú. Res més.

T'agraeixo molt però que em comentis i que treguis a la llum el problema de la immigració a Alemania. Que hi és.

Avui, Biergarten, Disco Fantastique i festa a Leoweissmantel...

El dilluns el meu últim Brauhaus...

Una abraçada!

Matti ha dit...

em manquen les paraules, només he que diure una cosa: QUÉ QUÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ??????
I:
El búlgar tampóc em caudria bé si él fos alemany, italià, espanyol o català. La meva millora amiga ès de l'èst i tinc també amics turcos. Generalment no dic que no tinguis raon, pero en aquest cas el tema de la xenofobia no té res que far amb tot l'assumpte...Sóc la persona menys xenofob i més liberal del mon, altrament no parlaría una puta llengua com català ;););););) Què't sembla?

Txari ha dit...

"esto se lleva mucho en Barcelona" em quedo amb això. Amb això i amb que les relacions d'odi, com les d'amor, són molt viscerals i sovint incomprensibles. A més a més, la primera impressió compta, i compta molt!

Kashi ha dit...

Sauber alda!! Das ist eine wunderware nachricht, du bist den erste deutsche typ dass ich in ganze würzburg kennt gelernt hab der verstehe schon gut mit Bulgarien und turken. Und das freue mich weil bis jetzt meine meinung war ein bischen schlechte zu euch. Ich hab lust auf dir kennen zu lernen und ich bin sicher dass du bald vorbei komst in der ausgezeichneten Stadt. Aber pass mal auf, ich bin net gespannt wenn ich das hier lese auf katalan, ein jahr in Barcelona ich schon genug man, und die Privaten unterricht sind kostenlos für jeder die bock hat!!!!

Mit freundlichen Grüßen