Es pot conèixer algú que encara no has conegut?
Es pot associar una veu a una imatge? Quines regles regeixen el to i els matisos que tindrà la seva veu meva? Perquè ha de ser aquella veu i no una altra? Perquè la pensem així?
Es pot sentir l'excitació, el bategar frenètic, la tremolor i la suor freda de la química de l'amor en una trucada? I en una tarda estressant de feina, quan, inesperadament un simple "holaaa" arriba a la pantalla de l'ordinador que té un programa de missatgeria instantània instal·lat?
Es pot necessitar una altra cervesa per trobar la calma, no perquè el Barça perdi 1-0 a camp del Manchester en una semifinal de Champions, sinó per un després ple de dopamina i adrenalina?
Es pot enyorar algú que encara no has conegut?
Pendent de la resposta, i obert a qualsevol somni, amb el vostre permís, jo vaig fent les maletes, pensant en unes cerveses, en la sorra i el vent càlid de l'Estartit, en versos i cançons... en dies de Lua e Estrela.
dijous, de maig 01, 2008
Saudade da Lua e Estrela
Etiquetes de comentaris:
És l'amor que truca... O serà correu comercial?,
Fenòmens paranormals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
I tant, si es pot!
(llegeix-ho en negreta)
Jo també ho crec... oi tant si ho crec! ;)
As soon as possible...
Força yeral!
Es pot tot en aquesta vida !!!
(Lo del Barça però està per veure; ara, aquest any KK).
Ho haveu vist !!!!!!
"l'enyor no és del passat si no del futur que a poc a poc arriba"
Enyorar algú que no has conegut encara? T'asseguro que si. Sembla estrany, però en aquesta vida es poden donar poques coses com a segures i normals.
per cert, MERCI per la publicitat subliminal!!! jijiji!!!
;)
suposo que sí que es pot... però jo sóc molt de veure per creure, dona de poca fe!
i totalment d'acord amb en xexu, "no tinc res cert, llevat del que és incert". i un 10 per la cita de la maria, d'on surt?
Lamitall, em penso que la cita de la maria és de l'altre, sí, sí, com ho sents... li haurem de preguntar...
Sempre s'enyora alguna cosa, del passat, del present i del futur... Jo enyoro totes aquelles ilusions que tenia i que ja mai arribaran...
Es pot enyorar una veu? I tant que si!
tu ves fent les maletes, que per aqui hi ha molta gent que t'espera i t'enyora...
quin dia et veiem per aqui??
un petonot ben fortot!!!
de l'altre, de l'altre, oitant! (jo no sóc tan bona!! Jejeje)
;)
Publica un comentari a l'entrada