El Capità Ad Hoc - Capítol 1: L'inesperat repte del Bar Íton

Dedicat una mica irònica però carinyosament
a La Lingüista Elitista, per elitista...
... i perquè el seu "preciós i ultralleuger portàtil d'edició limitada
que just estrenava" es millori, ja sigui a base d'antibiòtics o de pà amb oli i sal

Aquell matí gèlid d'hivern (un hivern que no escampava ni empès per la primavera, ja imminent), el Capità Ad Hoc va emergir de la tenebror del seu amagatall anomenat Sine qua non per, com cada dia i sense ganes -car, era dilluns-, lliurar la seva lluita inacabable contra el Català Montillesc* que els joves (i no tan joves) d'avui dia intentaven extendre autoritàriament pels Països Catalans i rodalies.

Abans de començar la quotidiana lluita però, i com cada matí, entrà al Bar Íton a fer el talladet de rigor i el sandvitx de pernil dolç i formatge que tant bé preparava el Bernat, l'amo i senyor del local. A l'entrar va topar-se amb el nou cambrer, un noi guineà de pell molt negra i ben plantat, de qui en Bernat deia que era molt eficient i atent. El seu somriure era com un raig de sol enmig d'un dia ennuvolat i trist, pensà el Capità.

- Bon dia tingui, Capità! - diguè el cambrer més arreglat de la història del Bar Íton.

- Tracta'm de tu, sisplau, i diga'm pel meu nom, redéu, que això de Capità em posa els pèls de punta! Sona tan bèl·lic... - contestà en Siscu Bates, el nostre heroi particular.

- D'acord Siscu, no t'enutgis ara tu... que era per fer una mica de gatzara...

- Ja hi som! Sempre igual! A veure... en una conversa col·loquial, com la que estem tenint, no cal que utilitzis el verb enutjar-se, amb "emprenyar-se" o millor encara, amb l'incorrecte mot "cabrejar-se" vas bé, i no pots deixar anar així impunement fer gatzara, hauries de dir "fer broma" o "fer conya", nanu... Recorda-ho per la propera vegada, eh?

- Dispensa Siscu, és que enraonant amb tu m'he atabalat una mica... com que...

- Dispensa? Enraonant?? Però què t'has cregut?? Prou. Per ser dilluns a primera hora, i amb la ressaca de lleixiu Estrella que duc ja n'he tingut prou... Apa, avui ni talladet ni hòsties... Me'n vaig a casa. A prendre per la part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan hom seu! Què, t'ha agradat la circumlocució? Doncs així és com parles tu amb mi... apa...

- Redimonis! Què susceptible i delirós t'has llevat, company...

- Cullons! Valga'm déu! Susceptible te la deixo passar però delirós, per favor... per favor... Ara, no et preocupis que ja mateix acabo amb tot això: me'n torno al llit. No puc més. Tal qual t'ho dic. Apa, siau. Records al Bernat de les meves parts.

I així, capcot i francament emprenyat, el Capità Ad Hoc va decidir que marxava a dormir "la mona" a la seva cova humida i fosca, perplex d'haver-se trobat amb un repte tan brutal només entrar al Bar Íton. Si aquell cambrer seguia allà, potser no hi tornaria més, va pensar... però és que feien un biquinis tan bons...

(continuarà... o no...)

*Dícese del català parlat que es força ad hoc i on es colen amb calçador paraules que fan del discurs un missatge inintel·ligible, artificial i de ves en quan un pèl buit de significat... que no sempre. Exemple palpable: el Molt Honorable president Montilla del Minoria Absoluta.