dilluns, de març 10, 2008

Son los golpes los que enseñan

No hi ha res a fer. A vegades la caguem, la fem grossa. I ja no hi ha res a fer.

Tot i això, com es diu habitualment i per animar-me una mica em repeteixo: "no hay mal que por bien no venga" i "de los errores se aprende". La que m'agrada més i que cantava en Karel és: "son los golpes los que enseñan".

I quin un de cop. Quin un. Però es clar, m'ho mereixo. Per capullo. Per inconscient.

Si fos un entrenament de futbol sala d'aquells que feia ja fa uns quants anys, em farien fer 30 voltes al camp i 100 flexions.

En aquest cas no són 100 flexions: en són 1.500. No són 30 voltes al camp: en són 300.

Ara, de ben segur que la propera vegada ni m'ho pensaré, perquè no caldrà que ho pensi. Aquest cop sí que n'he après.

Vaig a escriure a la pissarra 960 vegades "no ho faré més" i després escoltaré per divuitena vegada aquesta tarda "Un dia en el parque". Perquè n'estic viciat. Perquè sort en tenim de LOL, de Ruibal i de la música...

I com deiem amb en Perdi l'altre dia: "això no és un problema, cullons, això no és un problema de veritat...".

9 comentaris:

maria ha dit...

Mmm... estàs bé? Ja has fet la còpia a la pissarra? ;)

(Al bruixa hi ha Montero! Corre!)

Yeral ha dit...

Estic "regulero" (com dirien els de Muchachada Nui) però bé, em passarà... Són uns dies rars, de reflexió i d'arrepentiment (però res de flagelar-se...). Vaig a llegir el Montero que de ben segur m'anima i m'aporta una mica de llum en un dia de penombra.

Abraçada...

perdedor ha dit...

Company, sigui el que sigui, "això no és un problema, collons!, això no és un problema!". I ho dic en sèrio.

Per cert, que la meva primera paranoia amb LOL també va ser amb aquesta cançó, i encara no en tinc prou, que encara em posa igual de tonto.

Hi ha gintònics pendents, eh?!

Yeral ha dit...

Perdi, vindrà un mail... T'ho vull explicar. Tot va ocòrrer després de parlar amb tu, després de la nostra conversa. De fet, sembla que estigués escrit, que havia de passar per alguna cosa (i això diu la Senyoreta L, còmplice de tot plegat).

Això de LOL és molt perillós. És com una droga... i tot i que al principi no n'estigués molt convençut, ara no puc deixar d'escoltar-ho... És adictiu com la nicotina.

"Somos nubes no más..." LOL

XeXu ha dit...

N'has après? De veritat? Carai, si que ha estat fort el cop. A veure si aquesta voluntat et porta a bon port.

I per cert, molt gintònic i moltes converses, que jo me n'alegro, però la visiteta promesa res de res, i ja fa un any que vas marxar...

lamitall ha dit...

els aires catalans no et proven? ;)

carai, hauríem d'haver trobat el moment!

Yeral ha dit...

Xexu: sí, n'he après. I sí, ha estat fort. I gràcies per animar-me recriminant-me que no vingués a la UB. Està molt bé.
Per cert, no fa un any encara... En faria el dia 18 de Maig. I si recordes a l'Octubre vaig estar per Barcelona cosa d'un mes i mig. No fa un any.

Lamitall, no sé si són els aires catalans... però la vaig cagar. Ja està fet. I ara a fer bondat.
No et preocupis que quan torni de-fi-ni-ti-va-ment, trobarem el moment, oi tant que sí!

Rituslee ha dit...

Com que ja no hi ha res a fer? Tot està per fer,Yeral.

Miris ha dit...

pero sexu, tiu!!
que t'ha passat?? no ens deixis aixi de preocupats!!!
un petonas, i molts ànims!!!