dilluns, de setembre 03, 2007

Festa "llatina" esperpèntica + sangria = ves a saber on anirem a parar

Ahir diumenge, dia rar, vaig assistir, convidat per un amic de Würzburg a una festa d'aniversari i comiat d'un paio alemany que marxa a viure a Madrid. Fins aquí tot bé. Ara, si us dic que era una festa "Latina" (com deia ell) i que només arribar em vaig trobar la bandera d'Espanya penjada al soterrani on se celebrava l'event, com s'us queda el cos?

A veure, cal aclarir que la idea de com vesteix la gent a Espanya i la música que es fa aquí no la tenia massa clara. El protagonista de la festa portava una camisa negra amb un brodat de color or que feia esfereïr. I a sobre, té la indecència de dirigir-se a nosaltres (el grup d'espanyols entre els que hi havia, la Julia, la sevillana, les "manyes" Tere i Cris, i el Gonzalo, d'Àvila, i propietari de la bandera que lluïa la sala... mmm... no comments) i preguntar-nos: "Qué tal la camisa!? Os gusta? Es latina?". I nosaltres amb una cara d'imbècils: "Sí, sí, súperlatina, casi tanto como Ricky Martin". Mare de Déu. Quin personatge! El tío em duia una perilla ridícula, lamentable i vestia tot de negre. Esperpèntic. Realment esperpèntic. I no us parlaré de la resta de comensals perquè no acabaríem, però imagineu-vos com anaven tots de maquejats.

Anem a la música: oju! Va començar sonant Compay Segundo y Ibrahim Ferrer, que com a llatins passi, però d'espanyols tenen menys que la Reina Victòria d'Anglaterra. Després, com per art de màgia, va començar a sonar Reggetón i sense parar, a un ritme realment acollonidor. Sort que algú, em sembla que una de les de Saragossa, va posar una mica de seny i va decidir donar un CD que havia portat. La cosa va millorar lleument. Héroes del Silencio, Los Manolos, Delincuentes... són algunes de les joies que van sonar. Encara.

I per últim però no per això menys important, la beguda! Mmm... El motivat de torn, l'amic del "cumpleañus" s'havia currat uns 20 litres de sangria que li havia costat un dineral degut a que el molt _____ va buscar una recepta high level per internet i li va posar 4 pinyes senceres, nosequants mangos (mangooo a la sangria!!??), canyella, a més de les fruites habituals. Imagineu-vos. Ara bé, no siguem desagraïts, val a dir que era ben bona... Me'n vaig prendre 4 o 5 gots sencerets i mira que la sangria és una de les begudes més repudiades per un servidor... Total, que ens vam haver d'emborratxar una mica per oblidar el context en el que estàvem i vam acabar ballant amb la Julia ves a saber què i ves a saber com.

I un apunt final: vaig corroborar la capacitat de contenció, el grau de civisme i la dèria obsessiva d'ordre que regeix a tot alemany. Quan van ésser les 12h. de la nit, i tothom amb la seva copa de cava (bé, cava, parlem amb propietat, Prosseco, un succedani alemany) vam cantar el Happy Birthday i tota la pesca. A continuació els espanyols que erem a la sala ens vam llençar a felicitar-lo alegrement (l'alegria era deguda sobretot a la sangria...) sense ordre ni concert, tots alhora, cridant com condemnats. Els alemanys presents (això va ser molt heavy...) es van situar com en una espècie de cua, on cadascún guardava un lloc i esperava pacientment a que l'individu/a del davant hagués saludat convenientment i cordial al homenatjat, per a fer un pas endavant i felicitar degudament al mateix. Ho haurieu d'haver vist. Semblava que estiguéssin a la cua del cine... o a la carnisseria, esperant el seu torn. A casa meva, quan un fa anys, tothom s'hi llança al damunt i quan més cridòria millor!

Això d'ahir, com aquella vegada que en el laboratori vam celebrar un aniversari, semblava més aviat un enterrament, una celebració d'alt standing plena de gent alt standing i ments alt standing. Pfrrr...

Déunostrusenyor, fes que mai sigui un personatge d'alt standing. Gràcies. Amén.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Quin mal ha fet El Manolo Escobar, les nines folkloriques per posar damunt la tele, els sombreritos de mexicà de les tendes de souvenirs i el touning.

Després passa el que passa......

Sergi ha dit...

Mmm... recordo el teu post de l'aniversari al laboratori... una mica sosets si que són, però mira, són d'una altra cultura (molt menys llatina, valgui l'avinentesa) i d'un altre tarannà, però també tenen el seu 'corasonsito', no?

Uf, a mi la sangria se'm puja al cap de seguida, si hagués begut el que vas beure tu, hagués caigut rodó.

Entens que no comenti res de banderes espanyoles i reaggeton, oi?

Yeral ha dit...

Minu, téns tota la raó. Mecaguen los canis.

Xexu, ho entenc. Jo tampoc m'hi he volgut recrear massa. "Lo" de la bandera no té nom. El reggetón com a mínim ajuda a apropar-te a segons qui, tot fent el "burru" ballant.

Anònim ha dit...

yeral, si mai heu de muntar una festa catalana, puc facilitar-vos una àmplia discografia del país, que inclou repertori de la saga Feliu (la tieta Núria i la neboda Mireia) i del gran (per voluminós) Pere Tàpias.

Unknown ha dit...

Jo si vull comentar lo de la bandera espanyola i el reaggeton, trobo que és una preciosa al·legoria del que és la Barcelona del segle XXI com a capital turística del Reino d'EspaÑa. I a més trobo a faltar els barrets mexicans i també les nines folklòriques. A més, hem de felicitar a aquest noi en preparar una sangria amb mango i pinya, i hagués pogut fet cocido madrileño amb yuca i platano macho, és molt latino. Que collons, això és mestissatge, si Barcelona en va plena, ja ho diu Manu Chao, Macaco, el Okupis... el mestissatge mola i Barna mola més. El teu "amic" alemany és un individu informat, un exemple a seguir.

Er Savi ha dit...

Yeral, et recomano que la següent festa portis la discografia de Yasuri Yamileth...aquests no saben el que és el bon reaggeton!
La beguda, tot i que la sangria és prou correcte i encertada, podria millorar amb Ponche Caballero. I el vestuari, per tal de posar-te a l'alçada del company, la millor opció és una samarreta de tirants tipus "imperio", un escuradents per pitillu i l'entrepà de xopet sota el braç.
Així no pots perdre Yeral!!! La festa és teva!!!

àlex martin ha dit...

El mundo de la simbología siempre ha sido mu' curioso.

¡VIVA EL TAISCOLA!

A VERSE.