dijous, de setembre 06, 2007

Èxtasi brasilè

La seva veu em glaça la sang, m'encisa fins al punt d'arribar a extasiar-me.

Marisa Monte (amb Paulinho de Viola a la guitarra) interpreten una de les cançons més belles que mai s'han escrit, o no, però és que sóc fàcil per ella: si em canta el Gegant del Pi trempo.

I no tinc res més a dir. Bé, si, una coseta... Que si algú tingués el telèfon de la Marisa em faria un gran favor facilitant-me'l, més que res perquè li he de demanar matrimoni, hem de decidir on establir-nos, hem de pensar en el nom dels fills, li he d'escriure uns poemes i cançons, i li he de fer l'amor amb la mirada, mentre em xiuxiueja a cau d'orella la Dança de Solidao...

Total, que qui no la conegui no és digne d'entrar a cal Bròquil (tas passau bacalau, aquí he perdut 2 o 3 lectors...).

Per favor, conegui-la, escolti-la, gaudeixi'n...

Per un servidor, és una de les dones més sensuals del planeta, gràcies, entre d'altres factors a la seva veu trencada, harmoniosa i punxant... Grrrrfff... M'agafen esgarrifances! I els cabells!? I la seva boca?! Mmm... Estic malalt de Monte.

4 comentaris:

minu ha dit...

Pren nota (34)6789685948.

De res.

Txari ha dit...

Gràcies pel consell. Compta com que la conec perquè me n'havien parlat, així que estic orgullosa de considerar-me digne de llegir els teus posts (pels pèls!!).

Avui al vespre ho posarem a descarregar...

Yeral ha dit...

Gràcies, Minu, sabia que un Minuesa com tu tindria a la seva agenda un telèfon tant important com aquest...

Txari, no te n'arrepentiràs. És magnífica. Et recomano el disc "Rose and Charcoal" i els dos últims "Infinito Particular" i "Universo ao meo redor". Magnífics!

Georgina ha dit...

Uf... m'ha agradat molt la Marisa, tu! Jo també n'havia sentit a parlar, però encara no la tenia a l'iTunes... Gràcies per les recomanacions, espero ser digne de llegir el teu blog a partir d'ara! :P
La veritat és que portava una setmana sense poder llegir els teus posts, i ja em faltava alguna cosa. Crec q hi estic força enganxada, em desestressen molt! Gràcies per aquest Bròquil tant simpàtic.