You smell smells like garlic or something...

Ei, Bròquil!! Què tal...??

T'escric des d'Alemania, sí, altre cop. Però aquest amb uns quants graus centígrads menys (ahir estàvem a 6ºC) i amb pis nou. Aquest és un pis magnífic, a només 5 minuts de la feina, espaiós a més no poder, amb una cuina gegantina, i dues habitacions espectacularment grans. La meva però encara no té llit i aquest anit he dormit en una espècie de sofà que hi ha a casa, després d'anar ahir al Brauhaus, i com era obligat, a veure les rosses i el cambrer Yintò (perquè em serveix els millors Gin Tònics de la comarca i ara, a més l'han posat dins les ofertes de les Studententags -dia d'estudiants-, cosa que ajuda, si més no econòmicament, degut a què en comptes de pagar 7 euros per un Gin Tònic, en pagues 4,5).

Visc amb dos amics, l'un el gallec trempat del que ja t'he n'havia parlat alguna vegada, el Enrique, o més conegut com "Gallego"; l'altre, la seva xicota de Burgos, la María, una noia molt motivada-de-la-vida, que a vegades es fa feixuga degut a-que-organitza-una-mica-la-vida-als-demés, i és, digue'm-ho així, un pèl egocèntrica, egòlatra, ego-totuquetuvulguis.

Ahir, al arribar a casa, la mare de la María (la qual no recordo com es diu) tenia el sopar ben preparat, cullons si el tenia, i em va endosar un plat amb ous amb tonyina, ensaladilla rusa, choriço, uns palets de formatge, carn adobada i per postre, una sopa d'all que ressucitava un mort. Oju!

Avui m'he llevat i tenia una son força considerable (tenint en compte que venia del viatje d'ahir i que vam anar a dormir a les 2:00h i que vam beure una mica), i la mare de le María encara era per allà. M'he dutxat i després d'esmorzar amb les Maríes he anat cap al laboratori.

Només arribar (i que consti que m'he rentat les dents just abans de sortir de casa!) m'he trobat a una tècnic de laboratori, l'Elke, que m'ha preguntat què tal estava i que si tal i que si qual. La seva tercera frase que m'ha dit però, m'ha deixat de pedra: "You smell smells like garlic or something..." (i jo que em quedo flipant, pensant en el gust de menta de la pasta de dents que encara ara sento a la boca, i dic): "Sorry" (tot i que pensava, "fuck you"). Perquè, jo em pregunto, quin comentari és aquest?? Quina mena de rebuda és aquesta?? Realment tanta olor a all em feia l'alè, després d'haver pres café, haver-me begut 2 cerveses i un gin tònic ahir a la nit i haver-me rentat les dents abans de sortir de casa??? Nooo...

No crec. Però si més no, ho sento, el meu estòmac va retenir l'olor a all, què vols que hi faci. Sóc un putu garlic.