dimarts, de novembre 06, 2007

You smell smells like garlic or something...

Ei, Bròquil!! Què tal...??
T'escric des d'Alemania, sí, altre cop. Però aquest amb uns quants graus centígrads menys (ahir estàvem a 6ºC) i amb pis nou. Aquest és un pis magnífic, a només 5 minuts de la feina, espaiós a més no poder, amb una cuina gegantina, i dues habitacions espectacularment grans. La meva però encara no té llit i aquest anit he dormit en una espècie de sofà que hi ha a casa, després d'anar ahir al Brauhaus, i com era obligat, a veure les rosses i el cambrer Yintò (perquè em serveix els millors Gin Tònics de la comarca i ara, a més l'han posat dins les ofertes de les Studententags -dia d'estudiants-, cosa que ajuda, si més no econòmicament, degut a què en comptes de pagar 7 euros per un Gin Tònic, en pagues 4,5).

Visc amb dos amics, l'un el gallec trempat del que ja t'he n'havia parlat alguna vegada, el Enrique, o més conegut com "Gallego"; l'altre, la seva xicota de Burgos, la María, una noia molt motivada-de-la-vida, que a vegades es fa feixuga degut a-que-organitza-una-mica-la-vida-als-demés, i és, digue'm-ho així, un pèl egocèntrica, egòlatra, ego-totuquetuvulguis.

Ahir, al arribar a casa, la mare de la María (la qual no recordo com es diu) tenia el sopar ben preparat, cullons si el tenia, i em va endosar un plat amb ous amb tonyina, ensaladilla rusa, choriço, uns palets de formatge, carn adobada i per postre, una sopa d'all que ressucitava un mort. Oju!

Avui m'he llevat i tenia una son força considerable (tenint en compte que venia del viatje d'ahir i que vam anar a dormir a les 2:00h i que vam beure una mica), i la mare de le María encara era per allà. M'he dutxat i després d'esmorzar amb les Maríes he anat cap al laboratori.

Només arribar (i que consti que m'he rentat les dents just abans de sortir de casa!) m'he trobat a una tècnic de laboratori, l'Elke, que m'ha preguntat què tal estava i que si tal i que si qual. La seva tercera frase que m'ha dit però, m'ha deixat de pedra: "You smell smells like garlic or something..." (i jo que em quedo flipant, pensant en el gust de menta de la pasta de dents que encara ara sento a la boca, i dic): "Sorry" (tot i que pensava, "fuck you"). Perquè, jo em pregunto, quin comentari és aquest?? Quina mena de rebuda és aquesta?? Realment tanta olor a all em feia l'alè, després d'haver pres café, haver-me begut 2 cerveses i un gin tònic ahir a la nit i haver-me rentat les dents abans de sortir de casa??? Nooo...

No crec. Però si més no, ho sento, el meu estòmac va retenir l'olor a all, què vols que hi faci. Sóc un putu garlic.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs si que era potent la sopa d'all de la mare de la María... aquesta dona no podria passar per casa meva? Però sense la sopa aquesta, eh?

fonamental ha dit...

jejeje... perdó, volia dir... que cabrona aquesta tècnic no? és com si en comptes de dir-te "Hola apreciat Yeral, benvingut de nou" t'hagi dit "Yeral, saps que apestas?", és mereixia el fuck you, ho saps.

minu ha dit...

Ara no la fem més grosa així que tingues cura de les teves axiles i tracta de controlar les ventositats si us plau.

En aquestes ocasions però, pren relevància i criteri aquella famosa dita popular: "La mare que la va parir" (en al.lussions a la ego-Maria).

annatarambana ha dit...

Però quina poca educació, no? Ostres! D'altra banda, potser portaves el mateix jersei i quest va quedar com impregnat o alguna cosa així... Deu ni do!