dimecres, de novembre 21, 2007

Síndrome de Veronika-Luli

Hi ha noies que de belles fan esfereïr.

Hi ha noies que més valdria no haver conegut mai.

Hi ha noies a qui no pots escoltar, per més que ho desitgis.

Hi ha noies amb qui no pots anar a la platja.

Hi ha noies que d'atractives no deixen dormir.

Hi ha noies que semblen fetes per encàrrec, a Bill Gates, i a mala llet.

Hi ha noies que es despullen i ja pots apretar a còrrer.

Hi ha noies amb qui no pots anar a enlloc (de la mà) per no guanyar-te enemics.

Hi ha noies alades, que caminen a un metre del terra.

Hi ha noies que haurien d'anar perlupenal.

Hi ha noies que quan van a fer-se el DNI no els hi demanen dues fotos de carnet sinó mitja dotzena.

Hi ha noies que no els cal llum a l'habitació.

Hi ha noies que mirant-les pots desenvolupar la Síndrome de Stendhal.

Digueu-me superficial, però a vegades per ser feliç tant sols cal una noia amb un rostre angelical i un cos perfecte preguntan-te "I vós, de donde sós??"

8 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

I si la síndrome d'Stendhal se't presenta vestida de blau... uffffff! Definitivament és la dona de la teva vida!

XeXu ha dit...

Però Yeral, ja tornes a estar enamorat??

Zinc, això d'stendhal i la noia vestida de blau em sona molt... on serà que ho he llegit...?

Somiatrufes ha dit...

Certament, hi ha noies que sense voler no deixen que deixis de fixar-li la mirada, per un estrany encanteri que, de fet, té molt a veure amb l'art i la testosterona.

Yeral ha dit...

Zinc, a la que em refereixo jo tant és el color que porti... Stendhal fixe!

No parlo d'amor, Xexu, parlo de BELLESA. L'amor em té una mica abandonat últimament. I jo a ell. Només estimo les meves CHO-hOCTs i al JPET... Jeje...

Somiatrufes, certament parlo d'això, de Testosterona i d'Art: l'art d'allò bell que, induïts per la testosterona, ens pot provocar taquicàrdies i vertigen...

Una bogeria.

Modgi ha dit...

I el que ens arriben a vulgaritzar quan ens n'adonem que al seu voltant hi ha 14 mandrils més mirant-la, exactament igual que nosaltres.

Yeral ha dit...

Què bo Modgi, què bo!! I què cert que és déu meu, què cert!! Jeje... M'has fet riure, nanu... Una abraçada!

minu ha dit...

A terres germanes t'estan posant el cap com un bombo nen.

El tema mujeril però és un filó literari teu que no has de perdre mai.

Ara, no estaria de més que alguna et fotés una miqueta de cas (i deixa de fer-te tantes preguntes coi).

Somiatrufes ha dit...

Yeral: He fet un post sobre el meme que em vas passar. M'he pres la llicència de citar els teus consells i refregir-los amb d'altres.

Fins aviat!