I survived Oktoberfest!! (o això crec...)

No he pogut escriure abans doncs m'estava recuperant dels litres de cervesa que vam prendre el dissabte passat a Munich.

La Glòria (una amiga de Terrassa que estava de visita a Würburg!), la Tere, la Cris (les de Saragossa) i jo vam sortir a les 4h. (sí, sí, a les 4h. de la matinada...) per agafar un tren regional a les 4:30h. direcció München (Munich pels profans en la matèria germànica) -Cullons, una frase amb quatre parèntesis, això del Perdedor realment s'encomana!-. A l'arribar a la capital de la cervesa, bastant fets pols de son, ja tothom anava vestit amb la indumentària adient per la ocasió i només calia seguir la multitud per a arribar a bon port. I sí, vam arribar, a les 8:45h. del matí aproximadament per a posar-nos a la cua en una de les nombroses immenses casetes que hi ha en el recinte més gran del món on corren litres i litres de cervesa durant 2 setmanes sense parar. Mmm... Doncs bé, entrar, vam entrar després de molt empènyer i molta estona aguantant la respiració (degut a la pressió que patiem a les costelles era impossible respirar, una bogeria!), però lloc, el que seria lloc per seure, no en vam trobar. Es clar, era la inaguració, el primer dia d'OKTOBERFEST.

Així doncs, amb la cua entre les cames vam sortir d'aquell immens local per anar a la zona de Paulaner (una de les millors cerveses del món, juntament amb la Späten, segons un servidor, expert en la matèria i modestia apart i sinó que li preguntin a aquest personatge) i vam trobar lloc, encara no sé ni com, en una taula a la terrassa (el que és igual a estar al putu sol tot el dia! -imagineu el mal de cap barreja d'insolació i uns quants litres de cervesa).

La resta, ja us ho podeu imaginar: una rera l'altre, i ara un descanset per picar un bratwurst i ara un descanset per estirar-me una estona a la gespa, i ara un altre litre...

I arribat aquest punt he de dir, i llàstima que no tinc una bona foto (tot i que demà us mostraré una on es pot veure el seu perfil...), que el nostre cambrer partícular era clavadet a l'Steven Seagal i no vaig prendre més de 5 gerres de litre perquè em va començar a entrar la paranoia (no sé si fruït de l'alcohol o fruit del sol que m'havia fet liquar el cervell) de que començés a repartir a tort i a dret patades voladores d'aquelles tant seves, o comencés a trencar braços una miqueta perquè sí... Steven ha fet molt mal a la història del cinema perquè negar-ho.

Ah, i encara sort que era el primer dia i la inaguració oficial del Festival no es va fer fins les 12h. cosa que va impedir que prenguéssim cervesa fins a aquesta hora. A partir d'aquella hora...

I quines ganes tinc ja de tornar-hi... No sabeu com va entrar de fresquet el primer litre després d'haver estat esperant amb ansies dues hores sota el sol demanant refrescs per compartir i per a fer temps...

I encara sort que no se'ns va acudir pujar a cap atracció de les que envolten les casetes... perquè em fot gràcia també... tots ebris de cervesa i els alemanys pujant en unes cadiretes que s'eleven 75 metres i girent a una velocitat de por i una noria gegant, i un bitxo que et puja a 100m. i baixa com a mínim a una acceleració de 20 metres per segon al quadrat... Maramevaaa!

Tot plegat una bogeria. Però quina bogeria tant bella!!!

Demà prometo un reportatge fotogràfic estupendu (o sigui una tria d'entre les 150.000 fotos fetes, ara he de marxar. Sé que ho entendreu i podreu esperar: hi ha rosses -i no només parlo de cerveses-).