Briefly, Hel-sin-ki i Tallin

Hel-sin-ki. Sí. Ja he tornat, "ja sóc aquí" com deia aquell. Si. I vaig a resumir, en tres síl·labes ("porqué yo lo valgo") les impressions del viatge.

La primera part de la capital, queda clara: HEL. De l'anglès "Hell" (infern), fa referència al fred gèlid i la neu que envaeix tot el paisatge durant els mesos d'hivern de aquesta ciutat melancòlica i trista, com els finesos. Si, sé que un infern tendeix a ser el contrari, un lloc calurosament insoportable ple de flames i dimonis escuats i tot això, però aquest és un infern gelat, de -20ºC de màxima. Només us dic que durant els mesos de més fred el mar Báltic es congela i podries anar caminant des de Helsinki a Tallin (capital d'Estonia) si tinguessis cullons. Ningú ho deu haver fet mai, us ho asseguro. Ara, es veu que hi posen cotxes al damunt del mar i tot... Tot i aquest sentiment de fred gèlid, que vam viure'l durant les nits, durant el dia vam tenir la sort de veure el sol, en nombroses ocasions i en molts minuts del dia i l'escalfor dels seus rajos va fer l'ambient més suportable-agradable.

A veure, anem per la segona: SIN. "Sin" fa referència en aquest cas a varies coses. De l'anglès "sin" (pecat) ve a constatar, en primer lloc, la bellesa pecaminosa de les finlandeses que viuen a Helsinki i rodalies (ho dic perquè són les que he vist, i no totes...). Quan et topes amb una rossa platí de les maques, caus de cul. Són precioses i em farien pecar. Oi tant! A més del pecat, és un concepte antagònic del que beuen els finesos: podríem dir que no veuen res "sin". És a dir, tot amb alcohol i quanta més graduació millor. Què passa... Doncs resulta que el caràcter dels finlandesos és melanconiós, trist, a-prori-decebut, de ganes d'oblidar que viuen, gairebé (després d'aquesta descripció lamentable es recomana veure Nubes pasajeras d'Aki Kaurismäki gran director de cinema finlandès on mostra molt bé el caràcter i la manera de ser dels finlandesos...) i per a oblidar, per a tenir una mica de joie de vivre (quants milions de vegades hauré d'usar aquesta expressió per a cansar-me d'ella... és que m'encanta!) beuen. I beuen molt. I a totes hores. I de tot. Sobretot, està clar, vodka (que en realitat són mig rusos aquesta gent). En aquest apartat cal destacar la visió esfereïdora, al baixar a la parada del tranvía, d'una rossa maquíssima i arreglada mig morta per l'alcohol, amb la barbeta recolzada en els seus genolls, ajaguda i amb les constants una mica inconscients. L'altre, és la delirant i trista visió de gent de 45-50 anys ebria perduda caient pel terra i donant-se cops mentre intentaven coordinar dos passos de ball en una discoteca (pija a més no poder) en un 6è pis, des d'on podies veure gran part de la capital del fred. Maco. I va sonar La Macarena. Estic millor, però... vaig haver de prendre molts calmants (i barrejat amb el Gin Tònic doncs...). Finalment, i com us dic, el "sin" de Hel-sin-ki, significa "sin medida": beuen ambsense mesura.

En tercer lloc tenim el KI. "Ki" ve del finès "kitätelablüsa" que significa "cullons quin port, quines esglèsies i quina Biblioteca Nacional més boniques!" (ja, ja sé que no cola, però alguna cosa havia de dir, no?). Sí. Em va encantar el port Helsinquès i l'esglèsia lutherana menumental que es veu a la foto del post anterior i l'esglèsia ortodoxa, de colors marrons-granatosos, i sobretot, sobrettutto, el port en sí, els vaixells de vela, tots alineats, en un mar gairebé dolç (és per això que es congela, si fos molt salat no podria seeer!) degut a que arriba una gran quantitat d'aigua dels rius i el desgel, i també l'interior de la Biblioteca Nacional, una joia de la cultura, que no obstant, no, no compta però amb un exemplar de l'Incerta Glòria de'n Sales ni del Tòkio Blues de Murakami. És gonic, però l'Empordà té llocs preciosos també, i no fa tant de fred (mola frivolitzar i dir frases d'aquest estil).

També vaig ser a Tallin. Aquesta és una ciutat medieval inspirada en Praga però sense l'esplendor i la repercussió internacional d'aquesta última. Tot i això és una ciutat preciosa amb molt de turisme i plena de gent comprant alcohol i tabac (és l'Andorra dels finlandesos) degut a que els impostos són molt baixets (o nuls) i està 3-4 vegades més barat que a Helsinki. Vam anar-hi amb ferry i a la tornada, el ferry anava carregadíssim de gent del revés (entenguis borratxos a més no poder de vodka, etc.) i gent amb bosses i maletes plenes de "contraband". Val la pena fer-hi una visiteta. El contrast de la part medieval, la ciutat emmurallada amb la ciutat nova, plena de gratacels, és molt heavy metal. I al voltant del port els homless demacrats i alcoholitzats que pots arribar a veure, també.

I ja us deixaré alguna foto per aquí, en un proper post, que ara em fot mandra.

Moi moi (adéu en finès... ja tenen delicte aquesta gent, ja...).