Primer sopar a Can Funfunfunsich

Can Funfunfunsich, aquest és el nom de la meva nova i temporal llar a Baviera. Sí, sé que és un nom absurd, estúpid, imbècil i tots els insults que s'us acudeixin, però m'agrada. M'agrada la sonoritat. I m'agrada perquè em fa riure, la paraulota. Amb lo fàcil que és dir cincuanta-cinc i aquest alemanys caparruts s'entesten en dir "funfunfunsich". Què grans que són! Entre la manca de vocals i els sons xistosos, estic que no dormo.

Ahir vaig fer la meva primera classe d'alemany. Mare de déu senyor. N'hi ha per llogar-hi cadires. Ja us ho dic ara: això no és una llengua, és una venjança, una tortura, un suplici, un maleït cop de pal. No hi ha qui s'aclari. Però bé, diuen que el més dicífil és el principi, que després, un cop li has agafat el "truquillo" ja vas més alleugerit. Mentida. Sé que ho diuen per animar-me...

A més a més, he acudit a tu Bròquil per explicar-te que a la nit va haver-hi festa a casa. Bé, festa, un sopar amb una de les millors truites de patates que mai he fet (serà per la gana que tenia??) i uns spaghetti d'allò més complets (tomàquet, all, ceba, pebrots tricolori, xampinyons, carbassó i pastanaga... ahí queda eso). Eren les 21:30h. i estava esperant amb devoció que arribéssin l'Indi i la russa, l'Alina, que sabia, si venien, serien puntuals. Res... Eren les 21:49h. i a casa estàvem la truita, els spaghettis i jo... Ningú més. Què trist! Vaig pensar, com no vingui ningú em sentiran. Em sentiran plorar els veïns, volia dir... Cullons. Tota la tarda cuinant com un tonto perquè no vingui ningú... Iep?!! El timbre. Espera que encara farem festa. Era el Carde, un dels gallecs, que acudia, segons ell, puntual a la cita amb una ampolla de licor d'herbes (mariconades, dic jo). Deu minuts més tard, cap a les deu, i després que el Carde i jo ja ens haguéssim begut unes cervesetes, va arribar l'estimada Julia i un amic seu d'orígen rus però alemany de nacionalitat anomenat Roman (em sembla recordar...). La Julia havia patit un atac repentí dels seus i s'havia fotut a dormir de 19h a 21h. Ja em diràs tú... I llavors la cosa va començar a despertar: sí, sí... Van venir l'Enrique (gallec 2nd) i la nòvia, la Maria (que acabava d'arribar de Reikjavic, Islandia), la Micha (alemana) i la seva amiga Andrea (que no calla ni sota l'aigua) i finalment, el que faltava pel duro, el de la truita més gran del món, el Paco (Palentí, si es que es diu així, no confondre amb Palestí). Així doncs ja erem un bon grapat però sense la companyia russa i india. Bé. Vam sopar i vam beure. Només dir-vos que com a aperitiu, a més de la cervesa, vam fer uns xarrups de licor d'herbes (mariconades, ja us dic). La truita era realment magnífica. Una de les millor que he fet mai. I tinc un truc que em va ensenyar el Paco. No no us l'explicaré que encara el patentarieu. La cosa va acabar amb xarrups de vodka, primer sol i després amb taronja, per allò de l'estalvi.

I us podeu imaginar com vam sortir de casa. Una mica del revés... sí. I cap al Loma. Aquest tal Loma és un bar modernet del centre de Würzburg, ple de joves modernets, i música moderneta per gent moderneta i amb cambrers i cambreres modernets servint begudes modernetes i modelets modernets a doju. Però m'agrada. A mi em van aquests ambients modernets. Jo, a vegades, em vesteixo modernet també... i tot i que la resta de mi no acompanyi. Bé i això. Güisqui amb cola. Però güisqui amb cola que semblava cola sola i de l'Hacendado (o del Lidl, si voleu, que estem a Alemania, cullons...).

Sortint del Loma vam anar a la Verbindung. I això s'ha d'explicar. Les Verbindung (ho vaig veure escrit així, espero que sigui correcte) són unes festes rollo película de Hollywood, amb moltes dones, molt alcohol, molt desfase, molt de morro, molta gent, molta calor, molta música a tope i molta taja, que organitzen una espècie de Confederacions o Sectes o Nosequí. Es un cristo de cuidado... Ahir quan vam arribar al Soto i a un amic seu els havien fet fora ves a saber perquè (ells deien que s'estaven intenant lligar a la nòvia d'un dels organitzadors, i es clar, a aquest no li va quedar més remei que fer-los fora) així que la resta, la gran majoria vam decidir recular i anar a dormir.

La ressaca ha estat maca també. I el transport d'avui... ull, també.

Marxo cap a casa que he de dormir una mica i veure el resum del Roland Garros (cullons, hi estic enganxat...).

Gràcies per tot, i Carde, la propera vegada, porta algo amb cara i ulls cullons com la Micha (un ampolla de vi negre) o els Enrique-Maria (Vodka, cerveses i una ampolla de suc de taronja). Això és una festa, no un licor d'herbes de Galícia, cullons...

Funfunfunsich.

P.D. M'he saltat d'explicar el viatge a Hamburg però ull que potser el proper post tracti sobre aquest i vagi acompanyat d'alguna que altra foto magnífica... Espero les de la Micha. Que n'eren de bones!!