El senyor de les xancletes

Ahir vaig viure una experiència inolvidable, un fet curiós i irrepetible. Crec que l'heu de conèixer. A mitja tarda, després de sortir de casa vaig tenir una conversa amb alemany amb un senyor. Bé, ell en alemany i jo en morse...

La cosa va anar així: vaig sortir de casa (en aquesta pausa s'aconsella agafar aire...), tot estiuenc degut a la calor insoportable que està provocant el canvi climàtic i que afecta a la zona sud d'Alemania com afecta inevitablement a altres parts del planeta i fa que el deglaç dels pols sigui cada cop més preocupant per alguns però no tant per mi perquè jo estic per altres coses, i em vaig ajupir per mirar què redimonis tenia entre els dits dels peus ja que les xancletes de pasucatamboli que duia m'estaven fent un mal de cal déu. Immediatament, un home que caminava tot cofoi per l'acera es va adonar de que m'obserbava el peu i tot somrient, com si tingués a veure amb ell, com si fos el seu peu, em digué quelcom en alemany tipus "was ich desh trumen drimel mulita francis" (o alguna cosa així). I jo que li dic "Ja, ja..." (no és un riure, és un si, si, el que vosté digui...). I l'home, poc satisfet amb l'eloqüent resposta, em va fotre un altre rollo tipus "was ist daina kurtz wein fest in dreiman wöfel bratswurt komme aus klinsmann" (com abans tot somrient i complagut). I jo: "Ja, ja" (el meu vocabulari en alemany, com veieu, és més extens que la patagonia).

I ull que l'home, encara flipo, se'n va anar satisfet, com dient, "hòstia, quin paio més simpàtic" i sobretot, i és el més sorprenent, pensant-se que jo havia entés alguna cosa... quan no havia entés un borrall (pel que podem deduïr que possiblement el tio reia perquè m'acabava de dir: "ets un imbècil integral per portar aquestes xancletes de platja pel meu poble alemany, vés-te'n a la Barceloneta immediatament a caçar crancs i un cop en tinguis un bon nombre te'ls introdueixes un a un, i sense treure'ls-hi les pinces, per l'orifici anal i si no ho fas t'estaré guardant rencor tota la meva vida d'alemany ordenat, disciplinat i ros" i jo li havia contestat que sí, que sí...).

I jo que me n'alegro.

Aquest dijous (per fi Déu Nostre Senyor Del Cel i de la Terra ha atès les meves pregàries) faig la segona classe d'alemany.

Ara quan em torni a trobar al senyor de les xancletes en comptes de respondre "ja, ja" li podré dir "ja, ja, ich bin idiot".

Què bonic és aprendre idiomes... eh?