dilluns, de juny 11, 2007

Els nostres secrets

Mozart a l'aire lliure i en un marc incomparable. Sí, senyor. D'això en dic jo una vetllada plàcida de diumenge vespre... Ahir, una amiga alemana, la Sarah, que, afortunadament per mi ha estat a Perú i parla un castellà gairebé perfecte, em va convidar a anar a un concert de Mozart als jardins de la Residenz, un dels monuments més espectaculars de Würzburg.

La tal Residenz, és la principal obra barroca del sur d'Alemania i un dels palaus més importants d'Europa (així resa la pàgina oficial de Würzburg). És patrimoni mundial de la UNESCO i així us podeu imaginar els jardinets que té, eh? Com la terrassa de casa meva... Igual. Es veu que durant la Segona Guerra Mundial la part central es va salvar de les bombes mentres que la resta va ser destruït. Aquest alemanys però hi tenen la mà trencada amb això de la reconstrucció... Quin remei!!! S'adjunta foto... perquè pugueu gaudir-ne una mica:



Així doncs, cap a les 19:30h. estàvem fent cua per comprar les entrades (aquests alemanys ténen un ordre, cullons, unes cues tant perfectes... mare de déu! Que n'aprenguin a Espanya... que n'aprenguin!) i cap a les 20h. ja ens van deixar entrar. Vam estirar una manta als jardins que aquí dalt veieu i apa... Un vinet i a esperar que començés el concert.

Música plàcida (un pèl massa Mozartiana...) però fàcil i digerible (m'imagino un diumange amb Wagner al mateix lloc i potser dilluns no vaig a treballar, saps?!) i un vinet negre, dolent, però fresquet. I sobretot, bona companyia, eh? Hi havia unes 7 alemanes... una de les quals de tant rossa tenia el cabell blanc (com molt bé va apuntar la Sarah) i un sol alemany que voldria calificar de típic-xulopiscines-que-porta-un-polo-verd-que-fa-por-però-té-una-nòvia-que-encara-en-fa-més-de-lo-bona-que-està. Sí.

Va ser, si més no, curiós. Estirats a la manta, amb la Sarah, ens deiem coses en veu baixa perquè ningú se n'assabentés... Ni tant sols Mozart. Eren els nostres secrets. D'ella i meus. De ningú més.


Ssshh...

1 comentari:

XeXu ha dit...

És veritat, la Residenz, jo hi vaig estar. Però més que el palau recordo una guerra de boles de neu que vam fer per allà, som com la canalla...

Ara la Sarah... una altra cosa no, però xiquetes no te'n falten allà a Würzburg...