però aquest avui on tot és cert
(sens ser veritat)
és el que prenc
per fer de mi
un jo més tu.
No sé si sabré ser, no sé ni què,
no sé si jo, ni sé si tu,
però sé que faci o no,
de fet, depèn de tu.
21.07.09
Des d'algún racó de Barcelona...
dimarts, de setembre 30, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
estas sensible, sensible.
poesia des de les vísceres! uau.
ja fa dies que dura, eh, aquesta "sensiblor"...
De totes maneres, si ha de servir perquè escriguis ja està bé! ;)
(m'ha agradat molt el poema!)
Hay sonetos, tercetos, versos endecasílabos y broquil.lades de mi primol.
Ho haveu vist.
Mira que és difícil el verb ser...
Publica un comentari a l'entrada