dimarts, de setembre 30, 2008

No sé si ser

No sé si ser sensat és ser sincer
però aquest avui on tot és cert
(sens ser veritat)
és el que prenc
per fer de mi
un jo més tu.

No sé si sabré ser, no sé ni què,
no sé si jo, ni sé si tu,
però sé que faci o no,
de fet, depèn de tu.

21.07.09
Des d'algún racó de Barcelona...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

estas sensible, sensible.

Anònim ha dit...

poesia des de les vísceres! uau.

Maria ha dit...

ja fa dies que dura, eh, aquesta "sensiblor"...

De totes maneres, si ha de servir perquè escriguis ja està bé! ;)

(m'ha agradat molt el poema!)

Unknown ha dit...

Hay sonetos, tercetos, versos endecasílabos y broquil.lades de mi primol.

Ho haveu vist.

Anònim ha dit...

Mira que és difícil el verb ser...