dilluns, d’abril 21, 2008

De competi i superació personal

La ciència és una puta competició. Sí. Ningú pot negar-ho això. La finalitat de la investigació és publicar: quan més millor, i quan més bona sigui la revista (més impact factor -IF-, tingui) millor. I això és tot. De vegades fa riure la cosa. Sembla, fins i tot, que tan és el què publiquis, què hi diguis a la publicació. Si publiques molt, ets bo. Ara bé, dic jo, anem a veure on publiques també... I què publiques! Perquè de vegades... tela... llegeixes cada cosa... I això sí, i li hauria d'entrar al cap a algun(a) que conec: tan és que el teu tema sigui súper novedós i aporti dades crucials per descobrir, per exemple, la vacuna contra la SIDA, si no ho publiques, no val per a res. I això és així. I punt. Malauradament, avui dia en ciència, si no ets al PubMed, és com si no existissis. A no ser que treballis a casa, per compte propi, construint el transbordador espacial que ens ha de dur a tots a Mart, un cop ens haguem carregat aquest planeta (i calculo que, a aquest pas, serà el dijous o divendres de la setmana vinent...). En aquest cas, et faràs famós de totes maneres, sense publicar i tot.

Que perquè us deixo anar aquest rollo? No sé. L'altre dia a la tarda hi pensava. I pensava també en una afirmació (crec que molt encertada) que va fer un dia el Professor Dr. Hermann Koepsell, l'eminència que dirigeix la meva investigació aquí a Alemania (dic eminència perquè així em dóna un punt d'importància, però no deixo de ser un pringat becari de Doctorat...): "en ciència un no pot ser humil". I això venia arrel de què una gent a qui els hi havia passat unes cèl·lules per a treballar li demanaven si volia aparèixer en un article seu i ajudar-los a millorar el manuscrit. Què havia de dir? Que no?? Que ell no havia contribuït a la feina com per aparèixer-hi?? Vaaaaa, homee, vaaaaa... És com si el Casasses escriu una obra de teatre la vol publicar i et demana que facis un pròleg. Què li diràs: "No senyor, jo no sóc digne de que entreu a casa meva, digueu res més de paraula, serà salva la meva ànima. Amén"? És una opció, la de la Biblia, com sempre la més estúpida.

En realitat, com en tot, el que hauríem de ficar-nos al cap, és que hem de competir amb nosaltres mateixos. Intentar superar-nos. Avançar. I sobretot: errar, errar. I tornar a errar. Fer més, i fer-ho millor. O no. No sé, tu veuràs. Però en un capítol de House, l'altre dia en Greg deia: "Si no hubieramos competido entre nosotros todavía seríamos seres unicelulares". House sempre ho sap tot. Té la veritat absoluta, ja sabeu. I sinó diu que és Lupus. I ja està. Ara, tampoc cal fer-ne una lluita a vida o mort, eh? Jo, quan em diuen allò de "susto o muerte", sempre trio "susto", perquè com a mínim estic segur que hi ha un després. Això sí, jo em supero cada dia: cada dia arribo més tard als puestus.

Aquest dijous em toca presentar davant de tot el laboratori els resultats que he obtingut en la meva estada a Alemania, que no són pocs. I avui, encara amb les idees un pèl inconnexes, m'adreço a vosaltres, fidels Broquil·lians, perquè em desitjeu sort... Anirà bé, d'això n'estic segur, però una mica de sort per a trobar la paraula adequada en el moment oportú, mai està de més, no? És en anglès, eh? No fotem, si fos en alemany, ja m'hagués fugat del país... fiju...

Ah, i per suposat, quan acabi els pocs experiments que em queden, em poso a escriure i a veure si puc afegir un treball a la llista no-massa-extensa-però-és-lo-que-iá d'articles d'un servidor i col·laboradors...

Laaaa-la-la-la... que diria Massiel. I després se senten queixes de la lletra del Chiki Chiki...

Fenya, fenya, fenya... algún gintònic per digerir el sopar, de tant en tant... això sí... i la versió del Rabo de Nube de Silvio interpretada per Charles Lloyd Quartet, això tambéé...!

Gràciiis!

18 comentaris:

Maria ha dit...

Neeeeeeen, quanta informació!!! Quan encara no m'havia recuperat de lo del condó (què fort!!!! Com pot ser que no te n'adonis de que te l'estàs empassant!!!! En fi...), va i em cites a House, el meu estimat Greg, patapam!

Encara estic en estat de xoc, però malgrat tot, em veig amb cor de desitjar-te mooooooooooooolts sort per dijous!!!! ;)

Ja has fet el menú de la setmana per les teves nenes? ;)

miquel ha dit...

Ja que ho demanes, molta sort! Potser ara no seria el moment d'errar, oi?

Unknown ha dit...

Sooooooort! I com deia aquell: Scalextric és competició!

Er Savi ha dit...

Com un bon científic que ets, sempre segueixes buscant respostes. Malgrat errar sempre segueixes preguntant, fins i tot al fons dels gintònic.
No és pas possible que no trobis la paraula adient.

Petons empírics per tu, germà!

Anònim ha dit...

Oh oh! Molta sort! I un brindis amb gintònic amb regust de Bessie Smith!

Zincpiritione ha dit...

Au, doncs nem per fenya i molta sort!!!!

Si me dijeran: pide un deseoooooo... aixxxx, ja me l'has enganxat!!! :D

martí b ha dit...

SOOOORT!!

I a publicar força, sobretot literatura, porquetulovales!

meta.N ha dit...

Iep,

El món acadèmic és una mica així així. És com un món medieval amb els caps de departament enrocats a les seves respectives torres lluitant ferotgement per publicar.

Sigui com sigui jo també et desitjo sort de cara a la teva exposició davant tants teutons.

Sort!

Sergi ha dit...

Dono fe que no tens pocs resultats, i que te'ls menjaràs amb patates (kartofeln). La teva feina està molt bé i parla per si sola, llàstima que no hagi après a parlar en anglès, i li hagis de donar un cop de mà per explicar-ho als altres.

Estic molt d'acord amb tu amb el que expliques al principi, evidentment. Estic tan d'acord que descobreixo que això no és per mi. I sóc un competidor nat, més amb mi mateix que amb qualsevol, però arriba un punt que et dius, val la pena? El pubmed està ple de mentides, sigui a la revista que sigui. Val la pena vendre la nostra ànima per ser algú, encara que sigui explicant mentides? Si total, si tens un bon treball, no el publicaràs igualment a una revista puntera si a)ets de països subdesenvolupats com España o b)si no tens padrins.

Sergi ha dit...

Ostres, quin cap el meu, m'acabo de recordar que no t'he desitjat sort! Que vagi molt bé, nano, que no la necessites, però deixa'ls a tots bocabadats.

Anònim ha dit...

jo crec q si entremig dius les quatre paraules amb alemany que saps, ja no hi haurà qui et superi ;)

ah, i quedem pels puestus.

Somiatrufes ha dit...

Ja és ben veritat tot això que dius de la competició... Però és aixins, i es veu que poca cosa més es pot dir. De tota manera l'experiència que t'hauràs endut d'Alemanya no te la treu ningú, i això en el fons (que sonin els violins i posin imatges de superació personal) és tan o més important que publicar.

En tot cas: molta sort Yeral!!!

Laia Llobera ha dit...

Moltíssimes gràcies.



La nit és plena de situacions per descobrir, de blocs i països enramats.


Una abraçada aurembiaixenca doncs. Amb ànima tafanera, entrarem per aquí.


Molta sort demà!


Per cert...Yeral? Tafaneria...:)

Laia Llobera ha dit...

Feliç dia encara que sigueu lluny!

Txari ha dit...

És una merda. El capitalisme es fot a tot arreu. Fomentem l'individualisme fins i tot a un camp com la ciència, que hauria de ser sempre de col·laboració i no de competició.

I per colmu hi sumem l'afany trepador d'alguns...

Sóc feble. Jo ja fa anys que vaig decidir que aquest món no era per mi.

Que vagi molt bé els dijous, els deixaràs amb la boca oberta!!

Unknown ha dit...

Deixa el pavelló ben alt i aprofita aquest anglés a l'Estartit que et donarà més al.legries de ben segur.

Yeral ha dit...

Gràcies a tots pel comentaris i els ànims... Realment he tret un "progressa adequadament"!! Ha anat molt bé la presentació!!

Maria ha dit...

eiiiiiiiiiiii, acabo de veure que diumenge, el teu bloc fa un anyet!!! Quina emoció!!

Comença el compte enrere... tic-tac-tic-tac...