A petició d’un amic que em va ferir la sensibilitat, escric el post Fenòmens paranormals que m'han passat avui (III) com li hagués agradat llegir-lo a ell. Ja sabia que era dolenta la segona part (sempre són les pitjors, per això no acostumo a escriure-les), però volia tornar a iniciar el Bròquil, redéu! Penso que tampoc calia dir-ho tan explícitament. I si era broma, no em va fer gràcia. Potser l’hauria d’haver censurat, també, la seva broma. Per això, aquí ho "denuncio", com a queixa, autocensurant-me. No t'ho prenguis malament, Amic, ans al contrari. Sé que no ho feies per ferir-me, però mira, a vegades diem coses que no hauríem i com que, reconeguem-ho, sóc un ésser hipersensible i una mica imbècil, em va fer mal (una mica...). Potser precisament perquè ets l'Amic més Gran del Món. Potser perquè havia pres tres "tubus" de birra i m'havia pujat al cap. Potser perquè em vaig sentir molt petit, al teu costat, per un moment (com quan llegeixo un text teu, Beckettià). Potser perquè estic desorientat i sense inspiració artística/literària. Hi vaig estar donant masses voltes. Masses, he dit. És absurd. I ho sé. Però mira. I sí, ho reconec, no és el millor que he escrit mai, però tampoc tinc pretencions literàries, que sóc de ciències jo! I no se'n parli més. Que és tonteria...
El proper post, prometo currar-me’l de valent, per guanyar un premi Pulitzer. (Aquesta és la part cínica del post).
Són aquests, els "fenòmenus":
1.- (Censurat).
2.- (Censurat).
3.- (Censurat).
4.- (Censurat).
5.- (Censurat).
6.- (Censurat).
7.- (Censurat).
8.- (Censurat).
9.- (Censurat).
10.- (Censurat).
11.- (Censurat).
12.- (Censurat).
13.- (Censurat).
14.- (Censurat).
15.- (Censurat).
Són aquests, els "fenòmenus":
1.- (Censurat).
2.- (Censurat).
3.- (Censurat).
4.- (Censurat).
5.- (Censurat).
6.- (Censurat).
7.- (Censurat).
8.- (Censurat).
9.- (Censurat).
10.- (Censurat).
11.- (Censurat).
12.- (Censurat).
13.- (Censurat).
14.- (Censurat).
15.- (Censurat).
7 comentaris:
La veritat és que m'he perdut una mica llegint el teu post. Però suposo que aquest és precisament el camí a seguir si vols guanyar el Pulitzer.
Doncs jo vaig riure molt (per enèssima vegada llegint els teus posts)... serà que sóc un púbic agraït??!!!!
No a la censuraaaaaaa!!!!! :P
ai, Bròquil... com t'enyorava!
públic!!!! per Déu! perdó!!!!!
Sí, sí Georgina, ja ho deies bé, no te n'amaguis ara...
Gràcies Georgina, no hi ha lectors com tu... I sí, ets un púbic ben agraït. Res de censura!
I gràcies a la fidelitat de'n Xexu. Plogui o nevi, sempre hi ets, eh? Serà que vas ser qui em va "obligar" a començar amb això??
Abraçades!
Com si a tu se't pogués obligar a alguna cosa... No et queixaràs, no t'ha anat tan malament, no?
No, no m'ha anat gens malament. Ara em toca reanimar-ho, que està una mica pansit aquest Bròquil! Ja esdevindrà verd i "turgent" jaa!
Publica un comentari a l'entrada