Professions que són una putada - 1a Entrega

No sé si la calor o la desidia han fet que estigui molts dies sense escriure, com sense llegir ni comentar masses blogs. Bé, avui torno, amb el cap com un timbal, però torno per fer una reflexió absurda i menyspreable, típica del Bròquil, tot i què espero que sigui, com a mínim, divertida...

Missatge a tots aquells individus/es que han acabat la selectivitat i estant a punt de, o bé començar una carrera universitària o bé aprendre una professió de les de profit, de les de guanyar-se la vida amb dignitat (llegeixis manyà, fonatner, mecànic, fuster -una mica en desús avui dia, a resultes del monopoli IKEístic-, peixeter o barman):

- Ull, ull amb la professió que escolliu que algunes "las carga el diablo".

I això ho dic perquè l'altre dia vam estar fent la reflexió amb uns amics, a mitja tarda i entre cerveseta i cerveseta, de què, algunes professions són molt desagraïdes en el sentit de què, MAI deixes de treballar i la gent, els amics, els familiars, els coneguts i tot, no et deixen viure en pau i descansar i no pensar en el què fas. M'explico: hi ha professions que són una putada i de les grosses perquè MAI pots deixar de ser assetjat per a que col·laboris, i normalment, de forma gratuïtam es clar, en empreses de caire domèstic, fora de l'abast de les teves obligacions, però que si no fas, quedes molt malament i pots arribar a ser titllat de mala persona. Les frases "m'ajudes amb això..." o "em podries mirar allò altre" o "tú que saps de què va, perquè no em..." són les que introdueixen una conversa gens agradable per a (entrega 1):

1.- Informàtics: en bona hora se't va acudir fer-te informàtic. En època de Bill Gates, quan ell estava a la facultat de Informàtica de la Universitat de Massachutes, encara, perquè n'hi havia dos d'ordinadors i no eren precisament un PC o un portàtil com els d'ara... Però avui en dia, que tothom té, com a mínim, un ordinador a casa, si no és que en té 3 o 4 contant portàtils i demés bestioles... Com se t'acut??

- Escolta, Pere, tú que ets informàtic, em pots desintal·lar el Windows Vista i instal·lar-me el XP i de pas m'instal·les un antivirus com deu mana...? Clar que no el tinc l'antivirus, en téns algún tu??

O el clàssic:
- És que al Word em surt un missatge d'error raríssim i no em deixa fer res més... T'ho pots mirar?

- Ah, que téns un ordinador nou? No pateixis el meu fill és informàtic, ja li diré que passi i t'instal·li el Router inalàmbric, que t'obri un compte de correu i de pas que se'l miri i et digui quins programes et convenen...

- Hòstia, que em falla l'internet i em diu que és un problema d'IP... Saps què és això de la IP tu, Pere? Jo només ho relaciono amb Imbècil Perdut, que és el que sóc jo amb els ordinadors... jeje... (a sobre et surten amb brometes, saps?)

Quants informàtics hauran maleït fer-se informàtics només per deixar de tenir ocupades les tardes de dissabte fent feinetes pels amics, coneguts, familiars...

Un Pare Nostre i dos Ave Maries per tots ells.

Andreu, Daniel: us acompanyo en el sentiment.

Amén.