dijous, de juny 05, 2008

Absurdes veritats absurdes i una reivindicació coherent

1.- Les Absurdes Veritats Absurdes

Ahir, tornant de Montcada i Reixach amb la meva apreciada Renfa, em van venir al cap una sèrie de premises que, tot i ser aburdes, per ser conegudes per el 98% de la població mundial, no deixen de ser certes, i vaig dir-me: les hauria de compartir amb tothom al Bròquil, no sigui cas que algú se'm despisti i després vagi pel món ambsense saber-les. Són les següentes:

1.- En posició horitzontal les diferències d'alçada disminueixen, sí, però si ets tan absurd de tenir una estanteria plena de llibres a l'alçada del cap et clavaràs un cop un dia o altre.

2.- Sota els llits, sota tots els llits del món, hi ha un forat negre (i no penseu malament, malalts) que va i ve i que de tant en tant et fa la punyeta empassant-se objectes metàl·lics lluents (com fan una garsa si li deixes aprop d'una finestra oberta un objecte temptador, diuen) però que mai s'endú/empassa aquell pesat/da que, un cop acabada una relació sexual té ganes de parlar de l'hermenèutica i dels problemes de la sonda "Opportunity" en el seu viatge a Mart. (Últim fragment inspirat en "El Lado Oscuro del Corazón", pel·lícula francament recomanable).

3.- La Renfa és impuntual, mandrosa i desastrosa. Els FGC, tot i que més pijus, com a mínim, informen de quan ve un tren i de si arribaràs el mateix dia a la teva destinació.

4.-Hi ha molt fanàtic de la selecció espanyola que és estúpidament il·lús creient que pot guanyar alguna cosa més enllà d'un refredat en un entrenament a l'aire lliure. Que ho assumeixin: Espanya com a país està "desaccelerada" i com a selecció és una putíssima merda.

5.- Scarlett Johanson està boníssima, sí, però és imbècil. No, maca no, no saps cantar ni per adormir a un home brutalment ebri de whisqui. El disc de versións (res d'homenatge, eh? res...) de Tom Waits te'l podries haver estalviat, perquè primer, no aporta res, i segon, et fa perdre 150 punts en el rànking de les meves possibles futures esposes. I com a actriu... pfff...

6.- Tom Waits és Déu. Déu és avar. Espero que els 125 euros que he pagat (i els dos dies trucant a Telentrada amb la conseqüent lesió al dit índex de la mà dreta) me'ls recompensis amb un concert inoblidable. Perquè si més no "I'm gonna take it with me when I go..."

7.- Obama és negre. Obama és un home. Hillary és blanca. Hillary és una dona. Si s'uneixen en la campanya per a la presidència apareix la farsa del cafè amb llet descafeïnat de sobre amb sacarina. Jo vull un cafè sol, curt, intens i sense sucre.

8.- A Barcelona, a l'estiu, hi ha "uns quants" Festivals de Música. Ara, o demanes un prèstec al Banc Central Europeu o veus els reportatges pel 33. Jo, fugint de la dèria www.bcn.es, sóc partidari del Festival de Jazz de Vitoria, i aquest any més, que han guanyat la lliga de bàsquet! Aupa TAU!! (aquesta és la part provocadora del post).

9.- És més fàcil anar de Barcelona a París en transport públic que de Cerdanyola a Sant Cugat. Des de Sabadell l'últim tren cap a Sant Cugat és a les 23:17h. Si, posem per cas, quedes a les 22h a Sabadell i et trobes a les 22:15h. pel retard de rigor, téns 1h i 2 minuts justos per gaudir de l'amistat i d'un somriure. Gràcies FGC, gràcies Renfa, gràcies Generalitat.

10.- A Barcelona la música en directe aviat serà delicte i anirà purlupenal. A partir de les 12h. aviat no podrem ni parlar pel carrer. Jo, de moment, vaig fent els papers per l'exili (ja sigui a Ucraïna, a Les Galàpagos o a alguna illa del Carib), perquè de pas, i en el cas remot de que la selecció espanyola passi de quarts, no hi vull ser.

2.- La reivindicació:

Ei, ei, ei... Primer de tot, val a dir que, per sort, fa molt poc hi ha hagut un canvi de normativa municipal que permet als bars musicals de Barcelona oferir actuacions en viu. Això, es diu, comença a donar fruits. El cas és que fins fa pocs mesos els bars musicals a Barcelona només podien programar música enllaunada. Res de concerts. Ni que fos un senyor/a amb una guitarra cantant a Llach. Res. La música en viu de petit format (la millor, la més propera, la que se sent de debó), estava tocada de mort. A Barcelona, les denúncies dels veïns pels excessos de soroll van provocar el tancament de locals tan històrics com La Paloma o el London Bar. La música apareixia de nou com una font de conflicte. L'Ajuntament es va trobar llavors amb una forta resposta popular i mediàtica: la seva imatge no sortia ben parada. Gràcies a un canvi de rumb de l'Ajuntament, amb el seu moment àlgid en el plenari que va aprovar fa uns mesos la normativa municipal per permetre que els bars musicals poguessin programar música en directe. Encara però regna la prudència, en aquest sector.

Jo dic, muntem un bar musical, volem música en directe jaaa!!! Cada dia!!! Cada hora!!! A cada moment i a cada plaçaaa!!! I es clar que sí! Sembla ser que en poc temps des de l'aprovació de la nova normativa més de 10 bars musicals barcelonins que només podien oferir música enllaunada estan preparant ja una programació estable de concerts i d'actuacions en viu de petit format! Això, només això, és una raó per brindar durant tota la nit. I així ho farem.

I aquí enumero i celebro alguns dels vigents clubs/bars musicals on actualment es fa música en directe (sigui quin sigui l'estil) regularment:

Visca el Bubblic, el JazzSí, l'Inercia, el Harlem Jazz Club, el Jamboree, el club Mas i Mas (organitzen concerts de jazz i música clàssica de 30 minuts i fan tres passes al dia... això sí que és una proposta!), la Cova del Drac-Jazzroom, l'Heliogàbal, el Pepsi Club, el Best Seller, el Leounge, El Dorado, La Torreta, Línea 625, el Jala Jala, La Vaqueria, el Minusa Club, el Quilombo, el Pastís, el Club Mix, La Nau, Bar Mediterráneo, El Cangrejo, el Lunatic Pub, el Blue Monday i el Bublic, a més dels malauradament desapareguts London Bar (que obriran de nou aviat!) i La Paloma. Visca la música en directe, cullons!!

(ei, i que consti que no he estat ni de bon tros en tots aquests llocs -però hi hem d'anar!!-, que això ho extrec en part del reportatge d'Israel Punzano "Música viva" del Quadern del diari El País del 22 de maig de 2008).

Salut i molta música en directe!!

Anuncis musico-festiu:

Aquesta nit a les 21:30h a l'Estruch de Sabadel Manos de topo i, atencióóó: Love of Lesbian!

P.D. Si Tom Waits és Déu, Caetano Veloso és la verge Maria (sobretot quan fa falset). La verge Maria també és força avara. Val molts diners anar-lo a veure al Festival Jardins de Cap Roig el dia 30 de Juliol. El dia 13 de Juliol és el meu aniversari. Queda dit.

11 comentaris:

perdedor ha dit...

El món farà moltes voltes i moltes coses canviaran. Veuràs naves en llamas más allá de Orión y rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tannhaüser.

Però company, no pateixis: Espanya no passarà de quarts. Iupi.

lamitall ha dit...

marededeusinyó, quanta informació!

d'aquests locals eroticofestius que assenyales no he estat mai a cap, és possible? sóc de poble, ja ho dic jo.

la meva porra: 2, 5, 9 i 10
(l'ordre dels factors no altera el producte, no?)

juanfran ha dit...

T'has passat amb la Scarlett. Has perdut un lector.

Tirai ha dit...

Com que veig que ens informes que el 13 de juliol és el teu aniversari, jo informo, com qui no vol la cosa, que el 26 de juny és el meu i això és abans (joder! que en faig molts! Però ja vaig rebre el primer regal: un paraigües verd!)
No feu gaires maleses al concert d'avui!

maria ha dit...

Ei, ei, ei! Què vagi molt bé el concert de LOL!!! Jo crec que pel proper ja estaré preparada!!! De moment continuo escoltant...!

(cada cop que sento "Renfa" em venen al cap les risas de l'altre dia! Jajaja!)

;)

Er Savi ha dit...

Sidecar, t'has deixat el Sidecar!!!

Grans concerts (més a prop de l'Indi que del Jazz però en directe).
I si vols música en directe i festa, presenta't el dilluns a la nit al Sidecar a les sessions "Antikaraoke"... aquí podràs cantar des de divinitats de Tom Waits a himnes més terrenals de Nirvana...tot plegat està molt be, l'únic problema és que cada dia és més difícil entrar per aforamenta!!!
Si no pots entrar vine a Gràcia que li cantarem la cartilla a qui se’ns creui per davant.

I deixa a l’Scarlett que ens torturi amb el que vulgui...

Petons

Martí B. ha dit...

Tiu, com t'enrotlles... dues coses:

Per anar de Cerdanyola a Sant Cugat la Renfa va tenir la genial idea de reobrir la línia que va a Martorell per Sant Cugat. Que després has de caminar molt de coll Favà a casa? Va, home, va...

Els de Cap Roig si que són uns pijus elitistes rentacares. Puta fundació Caixa Sabadell, que munten concerts amb i per als amiguetes... Julio Iglesias i Paul Anka, deuméu! I l'any passat van portar a la Liza Minnelli.

Això sí, ve el Franco Battiato...

XeXu ha dit...

Mira-ho pel cantó bo, si la renfe et fa esperar i pateix retrassos i inconvenients, això et deixa temps per pensar pocs com aquest. Jo si tinc un llibre amb mi, no ho passo tan malament.

Segur que no has anat al Cangrejo? Allà actua en directe la Carmen de Mairena, em sembla. Però dubto que es pugui catalogar com a música.

M'ha agradat saber això dels bars i les normatives, no estava al cas d'aquestes coses.

la Marlene ha dit...

Jo també vaig dir algun dia el teu punt 1. Però ho vaig fer davant la torre Eiffel, que de lluny sembla molt alta, sí, però si l'estiressis a terra, bah, ni d'aquí a aquí (les mesures gestuals no funcionen teclejant, ho sé).

Vau arribar sans i estalvis?
Visca Ucraïna.

Anna Tarambana ha dit...

Jo també vull un cafè com el teu!!

Per cert, ja fa temps que dic i perdo, que la Johanson si no es cuida de gran estarà ben refetota!!!

proudemax ha dit...

VISCA LA MÚSICA EN DIRECTE, sí senyor!