Mahler, la llibertat absoluta i la reproducció asexual de Fragaria chiloensis (maduixa silvestre)

A La Mitall, perquè em dóna la gana

(Post que hauria de ser llegit amb la música de Mahler de fons, sinó no val)

Avui, tard i amb una son considerable, sé que demà...

Viuré en un somni que tinc encara calent a la memòria, d'una nit que no vam passar junts, però que ens la debem.

Viuré en un somriure enlluernador i citostàtic, quan dic "good luck!" i marxa a la reunió de Medical Doctorands.

Viuré en un Pleicherhof, un dissabte qualsevol quan una amiga teva em dóna el telèfon i jo faig veure que escric el seu telèfon mentre observo com es mou a ritme d'una Balcan Music un pèl estrambòtica, una mica mironiana.

Viuré en una nit a casa del Ferrater, bevent Priorat i escoltant a Bill Evans o a Coltrane. I rient-nos-en ja dels "incidents".

Viuré en la visió d'aquesta tarda, havent dinat, i la cafeteria oberta de nou, i tu, tan desconeguda, amb aquell piercing tan sensual al bell mig del llavi inferior, fumant, desinteressada, avorrida, fastiguejada fins i tot, del Benito II.

Viuré en una festa amb la caipirinha que ella ens preparava i en l'Odeon entre dos mons que no parlaven.

Viuré en un post que parla de trifulgues d'amors quotidians, i en un altre de trinxeres plenes de sacs, de fang i de pedres.

I en El Aleph i en Oliveiro y La Maga, viuré.

Demà viuré en la il·lusió, que és la llibertat més absoluta. I l'emoció anirà de la mà.

Res més, bona nit.

(Escoltant aquest Adagietto de Mahler me n'he adonat: quelcom està escrit, ja sigui en una paret bruta de les afores de Berlin o en el genoma octoploide de Fragaria chiloensis -maduixa silvestre-, però us asseguro que està escrit).