diumenge, d’abril 27, 2008

Alles Gute zum Geburtstag!

Tal dia farà un any que ens vam conèixer, estimat Bròquil, i tinc la sensació, més que comú, del si-sembla-que-fos-ahir. Tot i això, estant pel Rürur en concret i les Alemanies en general, la veritat és que han passat bastantes coses i he après i he vist i he sentit i he intuït. Per fer-ho més senzill al lector i perquè ho escric jo això, i no una tercera persona com a l'Ana Rosa, a continuació enumeraré algunes de les coses que he après i que crec, val la pena que conegueu, més que res perquè no us la fotin en el dia a dia d’anar per la vida:

1.- Les alemanes són en un 85.6% roses (o tenyides de ros) i no a totes els hi agraden els Bratwursts (si algú vol pensar malament, és lliure de fer-ho, però que tingui clar que la meva ment és neta… i que si he de parlar de sexe ho faré amb totes les lletres).

2.- A menys sol, més volum tetil. Aquesta és una teoria que, si no recordo malament (que podria ser), ja va ser exposada al Bròquil temps enrera. Val la pena saber-ho. Les alemanes no guanyen prou per sostenidors de tal tamanyu. Suyuru.

3.- Si una alemana diu nein, és que no. Realment, a Catalunya i a Espanya, un no té molts matisos. Moltes vegades, si prové d’una noia, un “no” és un “sí”, diuen. I després passa el que passa… Ara bé, a Alemania us ben asseguro que no hi ha grisos: o blanc o negre. I el negre es porta més.

4.- (me n’he adonat que només estic anotant l’aprenentatge en el terreny de les dones… vaig a dissimular) Per aprendre alemany necessites tres coses: un culló, un altre culló, i poca vergonya. De lo primer en tinc, concretament dos, però sóc força vergonyós, tot i que els que em conegueu quan llegiu això poseu el crit al cel. És cert, fins que no sé pronunciar bé alguna cosa, i sé ben bé com dir quelcom, no em llanço a parlar un idioma que no és el meu. I així vaig sempre amb la frase “kann ich meinem kind hier die brust geben” per bandera. És bona: gràcies Lonliplanet.

5.- Els horaris rars molen però fan que et surtin més canes em diuen Clooney- i que les pupiles se’t quedin eternament dilatades (per allò de no veure el sol, eh? Aquí sí que us prohibeixo pensar malament…).

6.- A Italia es parla italià i l’idioma de la moda i els complements, a India hi ha 18 idiomes (com a mínim), els rusos no són tan freds com diuen i els turcs s’estan apoderant del món en base a crear puestus de Dönner.

7.- Si te la peles molt, no et quedes cec, però tampoc se’t cura la miopia. Ho sé perquè he vist molts bisbes i capellans, a Barcelona i aquí, i cap anava amb bastó i gos pigall.

8.- Si te la peles poc, no et quedes cec, però els somnis amb Scarlett Johanson, ex-novies, ex-empaitades, ex-convictes, i ex-traterrestres seran recurrents. I no és bo per l’artèria femoral i pots gafar lupus i el Dr. House no te’n salvarà perquè és un personatge de ficció.

9.- Déu no existeix, i si existeix, en porta unes quantes per setembre. (A veure, que ja ho sabia d’abans, però que ho he confirmat a Alemania: si existeix com és que no seia a la seva dreta algun dels àngels que he vist al Brauhaus els dilluns… ben ebris que anaven, i sense les ales!).

10.- El món dels blogs val la pena perquè pots conèixer o aprofundir en la ment (i el cos, si es dona la ocasió) de gent collonuda i ovàrica (perquè les noies de puta mare, són ovàriques, no collonudes, no?) com aquests: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13… (haurien de ser links, però ja sabeu quins són).

I res, això, que gràcies a tots per llegir-me, per comentar-me, per insultar-me a l’esquena, per tenir-me ràbia, per tenir-me admiració i apreci, per pensar que sóc un parameci (rimava amb apreci i la he colat, ho sento), per pensar que em mereixo el Nobel, per menysprear-me, per sobrevalorar-me, per niciós, per favor.

I per molts anys!! I s’ha acabat el Bròquil!!

P.D. Us preguntareu què hi fa aquesta rossa amb patints encapçalant aquest post de felicitació... Jo també m'ho pregunto. Ara bé, no em negareu que és una bona postal d'aniversari...

P.D.2: Atenent a la petició de la maria, he afegit per a totes les dones la foto del tio bo, que contraresta a la nena rossa amb patints, i fa d'aquest escrit un post en pro de la igualtat i la paritat... Diuen que el tamaño no importa, no?

17 comentaris:

Llum ha dit...

Per molts anys, i per molts posts, Yeral!

M'has fet riure molt amb la 2. També serveix per les noies d'aquí que són blanquetes i tenen pell de sueca? Perquè si és així, em sembla que començo a entendre moltes coses...

Maria ha dit...

Ieeeeeeeepa!!! He flipat amb la foto!!! I deixa'm dir-te que des del sector ovàric, em sembla discriminatori que no hi hagi un noi també!!!! (ja en parlarem, ja...!!)

De totes maneres, el post m'ha fet riure molt i molt!!!

MOLTES FELICITATS!!! I per molts BRÒQUILS!!!

Un patunassu!!

Sergi ha dit...

Moltes felicitats Yeral, ai, si que sembla que va ser ahir... Ja tenim un anyet, i si, el món dels blogs val la pena. Molt bon post per celebrar, ets un tio que evoluciona i aprèn. Que es noti. Per molts anys que el bròquil es vagi acabant!

Anònim ha dit...

Tio, ja ho hauries de saber! Al final mai, però mai mai, és lupus.

Per molts posts, company!

Unknown ha dit...

Felicitats Yeral, els aires germànics sembla que afavoreixen l¡escriptura creativa, esperem que els aires catalans també. En la veiem Mr.

miquel ha dit...

Moltíssimes felicitats! He passat 4 dies a la capital del teu país (d'adopció?, d'exili?) i hi afegiria que en aquesta ciutat concreta la gent és molt però que molt GUAI!
Llarga vida al bròquil!

Unknown ha dit...

Estàs p'allá nen. Tens una facilitat per fer llistats d'aquests en que enumeres mil coses que fijo que el sr. blogger amb tu perd calers !!!!

Estàs tocat del broquil !!!!

Unknown ha dit...

a) Gràcies en nom del col·lectiu femení (toma ya, que em crec jo) per la foto de l'home, encara que sigui minúscula. Clar que gaire el meu tipus no és.

b) Sobre el punt 2: O sigui que això és perquè fa sol? Però si no en prenc gaire!

Ai! Me'n descuidava felicitats!

Laia Llobera ha dit...

Doncs una benanada plena de nit.

Plena de forja, de bòbila i enramada, per damunt de tot.




En ple segle X les dones i els homes eren de carn i ossos, no fets amb el clic esquerre del ratolí de l'ordinador (es diu així, encara no el domino, perdoneu) i m'atreviria a dir que els gèneres, en el fons, estaven molt més deconstruïts a cops de pedra.



Salut, un plaer forà llegir-vos, i ens veiem a la nit.



Aurembiaix

APV ha dit...

Hi ha un director de cine català i collonut que es diu Albert Espinosa que proposa que la gent es masturbi pensant en persones a qui es vol donar sort, en el que es coneixeria com a "palles positives".

Això em porta a pensar que hauríem de preguntar a Scarlet Johanson quin número compra per la loteria de Nadal...

Er Savi ha dit...

Estimat Yermà de croquetes i nadales:

Jo he aprés...

1- Que els patins són un gran complement per anar quasi despullat.
2- Que Rurur és més a prop del que em pensava
3- El briquindance!
4- A rebuscar per internet, pels blogs, pels puestus...
5- Que malgrat detestar el bròquil sempre em senta tant bé...
6- He conegut a la fandilla marrona per exemple
7- A valorar el Gin Tònic
8- Que no em quedaré cec!
9- Que hauria d'haver vingut a fer unes Pilsner Kartofen alguna tarda morta
10- Que en algun lloc està escrit, que el desig es va avançar a la intenció i ho va escriure. Que si!





Home! Si en té prouta!!!

martí b ha dit...

Felicitats, bròquil, per l'anyet!! Hauràs de bufar una espelma en un pastís d'hortalisses.

Espero veure't aviat per terres vallesanes!

Anònim ha dit...

Felicitats!

si això és tot el que ha donat de si l'aventura alemanya, tela! això vol dir que el bròquil s'acaba? nooooooo, oi?

i, ai, la miopia ;)

Yeral ha dit...

Ei, ei, ei... Gràcies a tots pels comentaris!! A veure, anem un per un...

Llum, quina sorpresa! Feia temps que no comentaves, tot que sé que passes per aquí, com jo pel teu nou blog... (tot i que et confesso que l'he descobert fa poc...)

Maria, àcies, àcies.... Petonarrus també per tu... parlem després? Ja saps...

Xexu, que evoluciono? Vols dir?

Perdi, i es clar que ho sé... però algun dia haurà de ser, no? Bé, sigui com sigui, gràcies, companyer!

Fonamental, espero que així sigui. Jo crec que inevitablement, els aires catalans m'aniran bé... els necessito!

L'altre, on has estat? A Berlín?? Brutaaaaaaal! Brutaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal! Gràcies.

Minu, tu sí que vales... Un petó per la Inés i per la Eli...

Tirai, la foto no està mal, per molt que no sigui el teu tipus... Si m'agrada a mí i tot!! I en quan al punt 2: no serà per taaant! I que sàpigues que per mí en aquest cas, i ho dic de debó, la mida no importa... és més una qüestió de forma ;)

La nit, en realitat a mi la rossa dels patins no m'agrada... Si se m'apareix qualsevol nit, surto corrent esfereït... de debó. Em tens als teus peus. Les teves paraules són alliçonadores: només sóc un deixeble inexpert.

Sr. amanyaga-tòtils, com et penses que ha arribat a Hollywood i a rodar amb Woody Allen l'Scarlett? Hem estat nosaltres i les nostres "palles positives" que l'hem portat on és... I Elena Anaya? i Marta Etura? I... va ja callo. Llegir-lo és un plaer, com sempre.

Er savi, em fascina el punt 10 del seu decàleg i suscric la resta, sobretot el punt 9. Encara l'espero.

Martí, merci (que com deia la Proudemax) és el present de subjuntiu del verb merçar.

Lamitall, el Bròquil s'acaba cada dia, perquè segueix endavant! Oi tant! I amb més energia que mai! Que ara vinc a Catalunya i els seus aires m'aportaran idees boneeesi fresquetes! De la miopia, no tinc res més a dir, que encara la liaria.

Gem ha dit...

Yeral!!!

Si que sembla que va ser ahir! I quin tiu, tot i que petitet!!! (El de la foto dic...) Però ja ho diuen que al pot petit hi ha la bona comfitura... Què t'he d'explicar! :P

Et vull felicitar perquè tot i no haver pogut seguir cada moment, he intentat no perdre el fil (llàstima que no sempre ho he aconseguit, ho sento...) d'aquest gran blog, que ha anat guanyant seguidors a mida que ha anat passant el temps.

Un any i quantes coses viscudes, quin canvi de vida hem fet... Coses bones, coses dolentes, coses pitjors i coses que no voldries que haguessin passat, però que esperes que hagin passat per a millor...

Moltes felicitats i no canviïs mai!

Un petó molt fort i una abraçada!

Somiatrufes ha dit...

Per molts anys company!

Anava a preguntar-te si la darrera frase ("I s’ha acabat el Bròquil!!") era una amenaça de clausura, però ja he vist en els comentaris que ho desmenteixes. Millor!

Trobo els punts per anar per la vida molt adequats, i després de parlar de palles m'agrada que hagis enllaçat un personatge de ficció com el Dr. House amb Déu, que com bé dius si existeix ens hauria de dir on passa les vacances.

Fins aviat, Clooney.

Zincpiritione ha dit...

Moltes felicitats en vida de tots i que per molts anys ens puguem anar llegint.

(arribo tard, però és que la senyoreta de l'encapçalament m'ha fet despistar, i no he "pogut" llegir el post fins avui...)