Un regal de Nadal, segur un dels millors que em facin aquest any, que m'arriba de la Senyoreta N (ella i jo ja sabem de qui parlo) via mail. Amb el seu permís i el de la SGAE us el deixo aquí a tots perquè en gaudiu i descobriu que també es poden tenir amigues (tot i que nosaltrus sempre les veiem com a amants...).
El regal em deixa encisat i desitjós de veure-la i fer-li una abraçada de les que tallen la respiració. Heus-lo ací:
Cómo explicarlo...
¿Sabes?
Amo la música en tu guitarra,
la poesía en tu voz,
el amor en tus palabras.
No debes dejar de escribir.
Te necesito amando su mirada limpia,
sus labios, su sonrisa. Soñando su pecho desnudo,
el tacto de su piel,
sus caderas.
Respirándola, bebiéndola,
mirándola así, como quizá alguna vez me miraste. O tal vez no,
pero qué bueno imaginarlo...
Porque te amo sin amarte,
aunque, a veces, asomen los celos
por no ser ella...
Senyoreta N, 20.12.07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Um... Acabo d'escriure un comentari super llarg que he esborrat perquè no venia a tomb. O sí, però... És complicat. Hi ha coses a les que no hauríem de posar barreres i d'aquí no en surts. Els tòpics, els convencionalismes pel que fa els sentiments no tenen solta.
Bé, que m'ha agradat el post
Això és un regal, i tota la resta ximpleries. I és que t'ho mereixes, perquè ets un Caníbal. En Yeral... és molt Yeral...
Després d'això, la veritat és que tot el que pugui esciure't son ximpleries, bajanades, rucades... així que quan menys em cargoli millor.
Molt xules les lletres.
Publica un comentari a l'entrada