Una de les frases més doloroses, més sagnants i cruels quan prové d'una noia (llegeixis en una relació heterosexual en la qual l'home està escoltant la dona en un moment donat) és la sentència maquiavèl·lica del "T'estimo molt, però com a amic".
Aquesta és una frase que no es pot resumir en un post, així que enceta una sèrie de posts, potser infinits, que intentaran definir el caos còsmic que envolta aquestes paraules maleïdes ("las carga el diablo").
L'anàlisi de la frase citada ha de començar forçadament per dir que aquesta no és pronunciada per cap dona en un moment qualsevol, ni gairebé mai és dita en va. Que per què? Doncs perquè el 99,9% de les vegades ve precedida per un atac en tota regla de l'individu en qüestió (en aquest cas de sexe masculí) cap a ella. L'atac (encaminat a dormir -entenguis practicant sexe, i mai millor dit això de practicant-) pot ser de tres tipus (per a fer-ho curt). Analitzem-los també jaquisom:
1) Descarat i frontal: és el que s'anomena, en llenguatge especialitzat, el Fènix, en el qual ell es llança amb una força sobrenatural i sense previ avís als llavis de la víctima per a procedir a besar-la (el fet de que intervinguin altres músculs, a més dels facials, ja és qüestió de l'excitació del moment i de la resposta d'Ella -recordem que Ell sempre estarà disposat a anar a més-). Resposta més freqüent: l'anomenada Cobra; aquesta consisteix en un moviment zigzaguejant del cap amb incliniació de -35º, és a dir, dit d'altre manera retirada a temps per part d'Ella amb moviment eficaç per a evitar el contacte llavi-llavi i fins i tot el contacte llavi-pell-de-qualsevol-part-del-cos.
2) Directe, clar, concís: aquest és ben simple i moltes vegades tant o més efectiu que l'atac número 1. Es tracta de dirigir-se a la noia amb un "Anem al llit?" o un "Tinc ganes de fer-te l'amor" (aquí ja entrem en un conflicte, que és la prioritat d'ús del verb follar o l'ús de l'expressió -més romàntica, tendra, menys barruera, diguem- fer l'amor). Que cadascú decidexi per ell mateix.
- Respostes positives: "A casa teva o a la meva?", "Duus preservatius?", "D'acord però abans fem un altre Gin Tònic, no?" (-possiblement, li agrades una mica, però necessita un punt més de desinhibició, o sigui, que necessita anar una mica més ebria per oblidar la teva cara de pardal-).
- Respostes negatives (i ara ve quan ens sentim identificats i recordem nits passades): "Ehh?" (fatal, s'està fent la sorda, no és la música de la discoteca! Es fa la tonta), "Jo encara no tinc son, ja vols anar a dormir?" (com en l'anterior, no us en refieu, s'està fent la bleda i fa com que no s'entera de què li estàs proposant), "Quan el meu xicot vingui me n'hi vaig" (l'única alternativa és atacar altre cop dient un "no, no, escapem abans que vingui..." però ja aviso que en podem sortir mal parats -i no vull incitar a ningú a forçar la situació, que consti en acta-),
"Sóc lesbiana" (possiblement no sigui veritat, però no hi ha res a fer, a no sé que vulguis rebatre-li la seva orientació sexual), o simplement, "No" (aquesta és la millor, com a mínim, és sincera -no cal que et digui les raons, generalment... són evidents-).
3) Romàntic i absurd: us pensareu que no, però existeix, i en sóc un especialista. Després de xerrar una mica amb ella, i de conèixer-la mínimament -requisit indispensable- entres amb frases del tipus "Saps que m'agrada molt la poesia i que escric... Vols que et reciti quelcom?" o "Una de les coses que m'és m'omplen és arribar a casa, agafar la guitarra i tocar una bossa nova de Jobim..." o "L'últim llibre de Paul Auster però no m'acaba de fer el pes... l'has llegit?"; llavors la conversa prendrà un gir més pseudo-intel·lectual en el qual et mous com peix a l'aigua però ull de no despistar-nos i desviar-nos massa del tema (no parlar mai de temes massa filosòfics i/o metafísics, aquests acostumen a baixar-los la libido).
Aclaració: la conversa serveix per desviar l'atenció, fer-nos els interessants però, i això és molt important, no desviar-nos de l'objectiu final: endur-nos-la a casa.
1.- Les millors (o pitjors) excuses per a que vingui a casa teva:
- "Si vols véns a casa i et toco alguna cançó amb la guitarra" (Probabilitat de fracàs: 43%; probabilitat de no sucar ni per casualitat -N.S.N.P.C.-: 98%).
Aquesta és una frase que no es pot resumir en un post, així que enceta una sèrie de posts, potser infinits, que intentaran definir el caos còsmic que envolta aquestes paraules maleïdes ("las carga el diablo").
L'anàlisi de la frase citada ha de començar forçadament per dir que aquesta no és pronunciada per cap dona en un moment qualsevol, ni gairebé mai és dita en va. Que per què? Doncs perquè el 99,9% de les vegades ve precedida per un atac en tota regla de l'individu en qüestió (en aquest cas de sexe masculí) cap a ella. L'atac (encaminat a dormir -entenguis practicant sexe, i mai millor dit això de practicant-) pot ser de tres tipus (per a fer-ho curt). Analitzem-los també jaquisom:
1) Descarat i frontal: és el que s'anomena, en llenguatge especialitzat, el Fènix, en el qual ell es llança amb una força sobrenatural i sense previ avís als llavis de la víctima per a procedir a besar-la (el fet de que intervinguin altres músculs, a més dels facials, ja és qüestió de l'excitació del moment i de la resposta d'Ella -recordem que Ell sempre estarà disposat a anar a més-). Resposta més freqüent: l'anomenada Cobra; aquesta consisteix en un moviment zigzaguejant del cap amb incliniació de -35º, és a dir, dit d'altre manera retirada a temps per part d'Ella amb moviment eficaç per a evitar el contacte llavi-llavi i fins i tot el contacte llavi-pell-de-qualsevol-part-del-cos.
2) Directe, clar, concís: aquest és ben simple i moltes vegades tant o més efectiu que l'atac número 1. Es tracta de dirigir-se a la noia amb un "Anem al llit?" o un "Tinc ganes de fer-te l'amor" (aquí ja entrem en un conflicte, que és la prioritat d'ús del verb follar o l'ús de l'expressió -més romàntica, tendra, menys barruera, diguem- fer l'amor). Que cadascú decidexi per ell mateix.
- Respostes positives: "A casa teva o a la meva?", "Duus preservatius?", "D'acord però abans fem un altre Gin Tònic, no?" (-possiblement, li agrades una mica, però necessita un punt més de desinhibició, o sigui, que necessita anar una mica més ebria per oblidar la teva cara de pardal-).
- Respostes negatives (i ara ve quan ens sentim identificats i recordem nits passades): "Ehh?" (fatal, s'està fent la sorda, no és la música de la discoteca! Es fa la tonta), "Jo encara no tinc son, ja vols anar a dormir?" (com en l'anterior, no us en refieu, s'està fent la bleda i fa com que no s'entera de què li estàs proposant), "Quan el meu xicot vingui me n'hi vaig" (l'única alternativa és atacar altre cop dient un "no, no, escapem abans que vingui..." però ja aviso que en podem sortir mal parats -i no vull incitar a ningú a forçar la situació, que consti en acta-),
"Sóc lesbiana" (possiblement no sigui veritat, però no hi ha res a fer, a no sé que vulguis rebatre-li la seva orientació sexual), o simplement, "No" (aquesta és la millor, com a mínim, és sincera -no cal que et digui les raons, generalment... són evidents-).
3) Romàntic i absurd: us pensareu que no, però existeix, i en sóc un especialista. Després de xerrar una mica amb ella, i de conèixer-la mínimament -requisit indispensable- entres amb frases del tipus "Saps que m'agrada molt la poesia i que escric... Vols que et reciti quelcom?" o "Una de les coses que m'és m'omplen és arribar a casa, agafar la guitarra i tocar una bossa nova de Jobim..." o "L'últim llibre de Paul Auster però no m'acaba de fer el pes... l'has llegit?"; llavors la conversa prendrà un gir més pseudo-intel·lectual en el qual et mous com peix a l'aigua però ull de no despistar-nos i desviar-nos massa del tema (no parlar mai de temes massa filosòfics i/o metafísics, aquests acostumen a baixar-los la libido).
Aclaració: la conversa serveix per desviar l'atenció, fer-nos els interessants però, i això és molt important, no desviar-nos de l'objectiu final: endur-nos-la a casa.
1.- Les millors (o pitjors) excuses per a que vingui a casa teva:
- "Si vols véns a casa i et toco alguna cançó amb la guitarra" (Probabilitat de fracàs: 43%; probabilitat de no sucar ni per casualitat -N.S.N.P.C.-: 98%).
- "A casa tinc una ampolla de vi que se'm farà malvé, et ve de gust que la obrim?" (Probabilitat de fracàs: 35% -a moltes els hi agrada el vi-; probabilitat de N.S.N.P.C.: 85% -es redueix respecte l'anterior perquè l'alcohol, a més de desinhibir, puja la libido i l'estat d'excitació augmenta -no si es pren en excés, eh? Més de 3 ampolles per cap, malament-).
- "Doncs ahir em vaig comprar l'últim disc de Bruce Springsteen, vols que anem a escoltar-lo i després te l'endús...?" - no cal que sigui Bruce, pot ser qualsevol disc/cantant del que sàpigues ella n'està enamorada - en el sentit musical, pel teu bé- i ve que l'odies i ve que fa tres dies no sabies ni que havia tret un disc, però si cola... cola...- (Probabilitat de fracàs: 45% -cullons, com a excusa és dolenta-; probabilitat de N.S.N.P.C.: 75% - si realment li agrada la música que li poses, tot alegant que l'últim del Bruce precisament l'has deixat, ja se sap, tens molt de guanyat).
- "És que no recordo cap de les poesies que he escrit últimament, però si véns a casa te les ensenyo i te'n llegeixo alguna" (de fet, i si sou uns putos romàntics, com jo, moltes possiblement versin d'ella i se senti identificada quan les hi llegiu... eviteu que surti el seu nom... que es mantingui el suspens, l'enigma, la flama...). (Probabilitat de fracàs: 75% -no vindrà, ja us ho dic ara-; probabilitat de N.S.N.P.C.: 99,9% -la poesia no ha servit mai, ni serveix per sucar-).
2.- Les millors (o pitjors) excuses per anar a casa seva:
- "Dorms en un llit doble o individual?" (Si triomfes amb aquesta és que et desitjava des del primer moment que t'ha vist... Siguem sincers, ningú ha pronuciat mai aquesta frase lamentable i ha acabat al llit de la víctima -o sí-).
- (En el cas de saber del cert que estem aprop de casa seva, i llunyíssim de la nostra): "Uff... Què tard, i no hi ha busos... ni metro... ni tinc diners per un taxi..." (trist, és trist però a vegades efectiu, el cert és que no garanteix ni de bon tros que dormiu junts, només sota el mateix sostre, cosa que pot arribar a ser perjudicial per la salut perquè una trempera overnight no ha de ser bona pels vasos que reguen el membre en qüestió).
- "És que estic tant sol, i és tant freda casa meva..." (no cola, les coses com són... no cola).
Així, davant de totes aquestes opcions (lamentables per altra banda, o potser precisament per això), la resposta més probable de la noia en qüestió sigui la frase de la que partíem en aquest post, la magnífica, la autèntica, la inigualable i incansable frase del "T'estimo molt, però com a amic".
I, i ara parla l'experiència, pitjor és que t'ho escriguin per mail: se't queda una cara de tonto...
Apa, ja vinc.
- "És que no recordo cap de les poesies que he escrit últimament, però si véns a casa te les ensenyo i te'n llegeixo alguna" (de fet, i si sou uns putos romàntics, com jo, moltes possiblement versin d'ella i se senti identificada quan les hi llegiu... eviteu que surti el seu nom... que es mantingui el suspens, l'enigma, la flama...). (Probabilitat de fracàs: 75% -no vindrà, ja us ho dic ara-; probabilitat de N.S.N.P.C.: 99,9% -la poesia no ha servit mai, ni serveix per sucar-).
2.- Les millors (o pitjors) excuses per anar a casa seva:
- "Dorms en un llit doble o individual?" (Si triomfes amb aquesta és que et desitjava des del primer moment que t'ha vist... Siguem sincers, ningú ha pronuciat mai aquesta frase lamentable i ha acabat al llit de la víctima -o sí-).
- (En el cas de saber del cert que estem aprop de casa seva, i llunyíssim de la nostra): "Uff... Què tard, i no hi ha busos... ni metro... ni tinc diners per un taxi..." (trist, és trist però a vegades efectiu, el cert és que no garanteix ni de bon tros que dormiu junts, només sota el mateix sostre, cosa que pot arribar a ser perjudicial per la salut perquè una trempera overnight no ha de ser bona pels vasos que reguen el membre en qüestió).
- "És que estic tant sol, i és tant freda casa meva..." (no cola, les coses com són... no cola).
Així, davant de totes aquestes opcions (lamentables per altra banda, o potser precisament per això), la resposta més probable de la noia en qüestió sigui la frase de la que partíem en aquest post, la magnífica, la autèntica, la inigualable i incansable frase del "T'estimo molt, però com a amic".
I, i ara parla l'experiència, pitjor és que t'ho escriguin per mail: se't queda una cara de tonto...
Apa, ja vinc.
10 comentaris:
Jo tb t'estimo molt, però com a amic.
Has vist aquest blojj?
Jajajajajajaja, quin riure, ja sé que és un tema fotut , per les noies també, eh? Però escrit com ho has fet tu, fa gràcia!
Jo he viscut algun àtac d'aquests i és morir-se. Però el pitjor de tot la d'un amic que s'acaba de comprar un pis i em va demanar consell (com qui no vol la cosa) sobre els matalassos i sobre quins preferia jo. Va ser horrorós i, ni is explico el dia que vaig haver d'anar a fer la visita de cortesia al piset! Per favor! Quin mal tràngol! :S
Jo sempre pregunto: Oye, quieres rollo?
jeje, molt bé, crec que aquest pot ser el primer capítol d'un manual... que també pot servir per les noies: "com aprendre a dir no" es podria aplicar en altres situacions, però si les dic desmereixeria el post.
Què gran!
També es pot provar el que li van dir un cop a ma germana: "Tinc un llit molt gran"...
Ah! I si vols afegir més terminologia, al Fènix jo sempre li havia sentit dir l'Avió!
Molt bones les anàlisis.
A mi un dia em van dir: "No puc". Així, apa, en plan Chiquito, "No puc", i tampoc vaig indagar en quin sentit o per què no podia. En aquest cas les probabilitats de fer l'amor semblaven d'un 93,7%, però van resultar ser d'un 0%, acompanyats això sí de petons al 50%. Algu és algu.
D'altra banda, un hom ja sap perfectament quan pot o no pot tirar la canya... no? (vaja, per part meva sé quan NO puc)
Sempre pots fer-li l'amor com a amic...
Ara no sé si riure o plorar. El post és bo de collons, això no t'ho treu ningú, però quina depressió, no? 'T'estimo, però com a amic', quina puta merda d'excusa és aquesta? Però bé, sius plau, digues quines d'aquestes frases que cites d'acostament o per intentar quedar-te a casa seva has fet servir realment, perquè jo no tindria pebrots de dir-ne cap...
Ah, i crec que la Txari té raó, per què no escriure un manual, encara faràs calés amb això? Jo no el compraria, ja t'ho dic ara, me'l baixaria d'internet.
Jo em quedo amb la de: "Ets fantàstica, divertida, atractiva, m'encantes...però no puc". I m'ho va dir un tio!!!- que la tenia petita fijo- -
Si nosaltres també prediquem la religió de l'horitzontal no crec que calgui muntar-se tantes pel.lícules eh? -dijo la loba -.
Per mi que la cosa es complica quan també ens agrada parlar en horitzontal, a part de ... fer l'amor?bah.... menos lobos caperucitos!
T'estimo molt, però com a amic, és una frase dolorosa, creada probablement durant un conclau femení a finals dels segle XVIII als afores de Marsella (la versió T'estimo molt, però com a amiga, és clarament posterior, tot i que d'origen desconegut, se situa en el temps després de la Segona Guerra Mundial). La seva perfecció i eficàcia denoten la mà de la il·lustració Francesa en la seva elaboració. Però tot i això val a dir que un s'ho veu a venir, en el fons estàs psicològicament preparat per aquesta resposta, doncs sempre ve precedida per un acte desesperat i sovint suïcida de la part masculina en veure que les seves oportunitats amb la fèmina en qüestió són cero, o hi tendeixen asimptòticament. La sorpresa apareix quan et trobes amb una resposta positiva, cosa que personalment posaria al mateix nivell que que et toqui l'Euromillón.
Publica un comentari a l'entrada