Adherint-me a la iniciativa de'n Leanan (na Leanan, correcció necessària... perdoni senyoreta) i degut a la insistència de'n Perdi, vinc a dir-vos que sí, que m'encanta el meu blog, que m'agrada escriure-hi i que em llegiu i que em feu comentaris... però és que a més a més, a vegades em poso turgent llegint-lo i rellegint-lo... que m'excito, vaja... Sóc tant sensual, tant tremendament irresistible... I un capullo també... Però què bé que em sento escrivint això, i què feliç que sóc, i prenent les paraules d'un text d'un gran amic que potser un dia em deixarà penjar aquí com a post, finalment us diré: Hòstia puta, quina tranquil·litat!
I per celebrar la grandesa del meu blog, les magnífiques reflexions, els posts inacabables i indefinibles, les poesies més belles i tot això que us ofereix, aquí us obsequio amb un video d'un temassu (Delta City Blues) de l'increíble saxofonista de jazz Michael Brecker, tristament desaparegut degut a una leucèmia fulminant ara fa cosa d'un any. Aquest és el meu petit hommage al meu blog i a ell, gran intèrpret, explorador incansable, músic versàtil:
I a qui no li agradi el jazz té dues opcions: no clickar per veure el vídeo, o posar-s'hi fulles.
I s'ha acabat el bròquil!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Olé-olé!!! Sí senyor, clar que sí!!!
Olé! A mi també m'agrada el teu bloc. I també m'agrada el jazz, sí senyor. Encara que em diguin pijo i encara que el súperfestival l'organitzin a Malarraça.
(Ups. Per cert, no és "en Leanan", seria "na Leanan". Una noia (i quina noia, company Yeral, quina noia!))
Ja hi tornem a ser...!?? Una altra noia!!?? NA LEANAN?? Quin és el seu blog, Perdi, quin és el seu blog?!!! Jejeje... M'has posat la mel a la boca (i mai millor dit, tenint en compte que m'estic convertint en Home Abella...). M'agrada el teu blog! M'agrada el meu blog!! ENS AGRADEN ELS NOSTRES BLOOOOOOOOGS!!! Sí, senyor!
No voldria interposar-me entre les floretes que us envieu, només dir que si molestem marxem, eh? Però com que a mi també m'agraden els vostres blogs, tontes, us ho permeto.
I a mi també m'agraden els vostres blogs (els de tots plegats que comenteu més amunt).
Coi... em sembla que avui em repeteixo en els comentaris!
Les coses no haurien acabat així, si al Club de la Serpiente haguessin escoltat menys Bessie Smith, n'estic segura..
No, no tinc blog. Només passo per aquí sovint, i ara he pensat, digues algo, surt a saludar, i que escolti Asstrio a veure què li sembla. És genial:
http://www.goear.com/listen.php?v=1b378c2
Ah, per cert, encantada! Però guardis la mel a la nevera :)
NO guardis la mel a la nevera! (això!)
Gràcies pels comentaris...
Xexu, no et posis gelosa. Saps que per mi sempre seràs el més gran... el meu Master.
Neus, encantat de llegir-te altre cop i cert, la mel no es guarda a la nevera. Ara mateix escolto els AssTrio... Em sembla que els conec...
Lluna, no està de més repetir que quelcom és maco i t'agrada. A mi també m'agrada el teu blooooooog!!!
Un petó per tots i per totes!
Publica un comentari a l'entrada