Indefens

“El amor no se manifiesta en el deseo de acostarse con alguien,

sino en el deseo de dormir junto a alguien”

Milan Kundera, La insoportable levedad del ser

Enamorar-me?? Encisar-me d'algú?? Sentir-me més que atret per una mirada, uns malucs, un caminar?? M'ha passat tantes vegades, i tantes vegades he caigut, que em sento indefens i alhora inútil i estúpid. No hi ha res a fer. No es pot controlar. L'amor t'atrapa i no te'n pots desfer tant fàcilment. Tot i que hi hagi algú que es cregui més fort que la neuroquímica dopaminèrgica i serotoninèrgica, us dic jo, bioquímic empedernit i convençut, que no hi ha res a fer. "No, aquella noia no m'agrada... Bé, sí, una mica, és maca i em cau d'allò més bé, però no n'estic enamorat...". Un cop has pronunciat aquestes paraules (o frases del tipus "que la donin", "passant d'ella", "no en vull saber res", "ja em trucarà quan vulgui", "ja ens veurem, si ella vol..."): patapám! Ja hi som. Altra vegada. A patir. I a gaudir del patiment. O a patir del gaudi. Ahhhhhhhh... Mmmmm...

Sí, ja sé. Això està ple de típics tòpics... que em repeteixo més que l'all cru i que ja ho sabem tot això. Sí. Però és que hi ha gent, que em permeto la llicencia d'anomenar il·lusa, que encara viu en aquella madura etapa de l'Erasmus a Würzburg que consisteix en el "fóllate-la, si és una guarra" (paraules textuals d'algún individu conegut que mantindré en el bicarbonat). Sí. L'únic fi del seu, i de molts Erasmus, és follar. Molt bé! Aplaudiments!! Una ovació, per favor!! Magnífic. I sense dubte, crec, és l'únic fi de la seva vida. I emborratxar-se perquè sí (que també és una gran fita). O així ho sembla. I jo em pregunto. Un cop han arribat a l'orgasme, han sentit aquell plaer absolut acompanyats d'algun desconegut/da i són al llit de boca terrosa... què pensen?? Dormen tant sols?? És que pensen, alguna vegada?? Existeix en la seva consciència un sentiment d'amor cap a alguna persona?? Qui diu amor, diu amistat, diu apreci... Es clar. Si només volen follar i prou, perquè tenir una amistat amb una noia?? No... "És una pèrdua de temps", et diran. "Pregunta-li si vol alguna cosa, ja... i si no te n'oblides". Es clar. Què fàcil. Dic jo... La truco, li dic "Ei, senyoreta, se'n recorda de mi?? Estava pensant si voldria passar la resta de la setmana a casa meva, dinant, sopant, bevent alguna copa de vi, xerrant d'això i d'allò altre i sobretot, fent l'amor, es clar... Només em preguntava si li vindria de gust, si li agrado, si me la mamaria...". I ella: "Oi tant! Ara mateix pensava en vostè i en com deu tenir el membre viril! Què bé que m'hagi trucat! Ara mateix faig una bosseta amb quatre tangues de lleopard, unes manilles i un fuet de cuir que sempre porto al damunt i vinc cap a casa seva, eh? Gràcies per la trucada, jove". Sí, aquesta és la resposta típica. He reproduït una conversa típica d'enamorats, oi que sí? Bé. Doncs hi ha gent pel món que això creu. Hi ha gent que es pensa que l'amor és follar. Ni tant sols fer l'amor, sinó follar. Què fàcil seria tot, no creieu? Massa fàcil. Rollo Trivial Subnormals Edition, sabeu? -amb tot el respecte cap als subnormals- Aquell de color blau cel... (Pregunta exemple de color Blau: Capital de Francia; pregunta exemple de color groc: En qué año acabó la Guerra Civil?; pregunta exemple de color Rosa: La llamaban la Faraona y tiene una hija llamada Lolita y otra Rosario; pregnta exemple de color verd: Quantas patas tiene un oso?; pregunta exemple color marró: Quién escribió El Quijote?).

(Incís: a Alemania, per demanar-te foc et diuen "Foyas hoy?"... I tú que et quedes amb una cara de tonto -si t'ho ha preguntat una rossa d'aquelles que fan esfereïr- i dius "Nein, nein...", acollonit de debó).

I oju! No us penseu que estic fent apologia de l'amor etern i de la fidelitat infinita (tot i que sóc fidel jo, però...), ni que sóc de l'Opus Dei, ni de què sense amor no hi pot haber sexe!! Eeeeeeep!! Que sóc el primer, que si un dia tinc oportunitat i em ve de gust, apa som-hi doncs! (o com deia l'Al Pacino: "Ante la duda, folla"). Però noteu que he dit i em ve de gust, perquè aquí representa que a totes hores i amb totes les dones del món ens ha de venir de gust follar o fer l'amor. Jo dic: no. No. I no per això sóc homosexual, no?? I si per això ho sóc, doncs vinga: on m'he d'apuntar? És que l'individu acapullat del que us parlava, em diu durant la magnífica i madura conversa que vam tenir sobre l'amor: "Però tú te la vols follar, o no?? O és que ets gay?" I jo dic: "Potser sóc gay, sí, però també m'agradaria fer-li l'amor... però sense forçar-la, no?? No es considera violació això...?". I ell: "Doncs follate-la". I jo: "Li pregunto primer, no creus? O em fico al seu llit sense més...??". Mare de Déu. No puc transcriure més...

El que dic, és que quan un cau en la infranquejable magnetisme d'una mirada i d'uns malucs, ja pot dir missa qualsevol ésser errant sobre la capa de la Terra, que un, no té ulls per altra cosa. I no vol follar-se aquells ulls, ni Tant Sols, aquells malucs... Vol dormir al costat seu i mirar els malucs a la llum de la lluna i veure com durant la fase REM les seves pupil·les es mouen ràpida i espasmòdicament. I vol llevar-se al seu costat... i fer poesia.

No follar, nanu, no follar. Que no t'enteres, cullons.

I s'ha acabat el Bròquil!