dimarts, de març 01, 2011

L'oïda de Déu

Déu no existeix, d'acord. Ara bé, sigui com sigui, de vegades m'escolta. "Vejam":

1) Avui he assistit al programa 3.000 del Versió RAC1 i no han actuat els meus estimats Amics de les Arts (tot i que sí ho han fet els pesadets de "Facto Delafé y los Penes Azules").

2) Em comenten a casa que "Infidels" cau de la cartellera de TV3. Apa, bon vent. (Tot i que en realitat em sap greu, era la única sèrie feta ex professo per dones. Es rumoreja que cau de la cartellera perquè als d'Unió no els hi agrada que apareguin lesbianes en antena i visquin el sexe i la vida en parella lliurement...).

3) Vaig a dinar un menú (cutrillo) de 10 euros i de primer "tatxán": arròs negre. Error: "no el demanis". Però inevitablement hi caus. Com en el "orujo" blanc per tirar avall.

4) Manel molt aviat treurà un disc i deixarem d'escoltar per mil-millonèsima vegada "Ai, Dolors".

5) A la cata de vins hem fet la varietat "Verdejo".

I ja està. Fins aquí bé. Ara que, per altra banda, potser a vegades es fa el sord:

6) Desastre de resultats al laboratori (ni les cèl·lules que havien de transportar transporten, ni els clons d'estables que havien de crèixer creixen...).

7) Encara no he trobat "Breaking Bad" en DVD. I mira que s'ho val.

8) La temptació, en qualsevol de les seves formes, viu a cada cantonada.

9) L'Sporting va empatar i no em van tocar els 65 euros que em pertocaven per haver fet una Quiniela (la única fins ara) amb cara i ulls.

10) The Wire (among others -llegeixi's Breaking Bad, per exemple-) m'impedeixen de llegir un llibre en un temps prudencial, fa molt de temps. Shit.

I això. Que per no existir, dunidó. I demà, o quan tingui una mica de temps escriuré sobre la magnífica Contra d'avui de La Vanguardia (Avantguarda, en català). Potser obvia, però educativament i fascinant narrada... una mica difícil de seguir, però potser per això, millorencara.

He de tornar a llegir coses illegibles. Són les millors. És bonic no entendre res. És bonic que costi no entendre res. És bonic no entendre res i que a sobre, et costi. És bonic, costi el que costi, no entendre res i que costi. Potser un dia ho provaré amb Joyce. Segurament no.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Mira, avui estem d'acord en moltes coses. Primerament, en la no existència de Déu. Després, en que Facto són molt pesats i en no tenir massa afecte a Infidels. Ah, i que espero començar aviat 'Breaking Bad', que me l'han recomanat encaridament. Però no em cal que sigui en DVD.

Yeral ha dit...

Breaking Bad hauria de ser obligatoria a les escoles, Xexu! És mooolt molt molt recomanable. La millor sèrie que he vist mai (val a dir que no n'he vist masses tampoc!).
Abraçada.

Mortadel·la ha dit...

3) Vaig a dinar un menú (cutrillo) de 10 euros i de primer "tatxán": arròs negre. Error: "no el demanis". Però inevitablement hi caus. Com en el "orujo" blanc per tirar avall.

I això. Que per no existir, dunidó

He de tornar a llegir coses illegibles. Són les millors. És bonic no entendre res. És bonic que costi no entendre res. És bonic no entendre res i que a sobre, et costi. És bonic, costi el que costi, no entendre res i que costi. Potser un dia ho provaré amb Joyce. Segurament no.

SEnyor Formig vostè és atòmic...
Quina farts de riure! Demà l'enllaço. Ara ja és tard...

enfrancis ha dit...

- el nou disc de manel es diu "10 milles per veure una bona armadura". flipa.

- i no ens enganyem. infidels l'única gràcia que tenia era veure a gent fent com que follava. bé, veure com en julio manrique follava.

una salutació.

Sr. Tinc ha dit...

Llegir coses il·legibles... mmm, jo no t'ho recomano: la pèrdua de temps és increïble... Infidels cau? Ostima, tu: per fi algú -encara que sigui d'Unió- amb criteri: aquesta sèrie sí que era il·legible (au, has vist que bé ho he lligat?) Salutacions!

tomàtec ha dit...

Ara m'ho deixes a güevo... vols llegir un llibre i no entendre res de res? doncs t'emplaço a llegir-ne un d'en Vila-matas (ja sé que puc semblar rabiós): "Aunque no entendamos nada". En aquest llibre n'Enrique cita a en Bolaño en aquesta apreciació que fa l'escriptor xilè: "Hay una pregunta retórica que me gustaría que alguien me contestara: ¿Por qué Pérez-Reverte o Vázquez Figueroa o qualquier otro autor de éxito, digamos, por ejemplo, Muñoz Molina o ese joven de apellido sonoro De Prada, venden tanto? ¿Sólo porque són amenos y claros? (...) La respuesta es no. No venden sólo por eso. Venden y gozan del favor del público porque sus historias se entienden".

Josep ha dit...

El punt 8 ha de ser desenvolupat. Parla vostè de tabac? Sexe de peatge? Reciclatge de xiclets?