dimarts, de desembre 29, 2009

2009: un any per recordar

Acaba un any i toca allò que en la majoria de blogs regulars i "com cal" ja han fet: fer balanç del 2009 amb les seves alegries i les seves penes.

Seré breu.

El 2009 ha sigut un any per recordar: he trobat l'amor de la meva vida i he acabat la tesi, m'he doctorat. Què més voleu que us digui? Amb això ja n'hi ha per ser feliç per la resta de la meva vida, no creieu?

Els propòsits pel 2010 són: continuar essent tan pallasso, tan entusiasta i tan optimista com avui i ser una mica menys somiatruites i bala-perduda. A més, vull acomplir un somni: un viatge, una estada d'un temps mig-llarg a fora... i el post-doc així ho indica. Per sort, Ella també hi vol anar. Veurem què passa. Us mantindré informats (penseu que si marxo, el blog pren un caràcter amb molta més anècdota interessant pel lector i possiblement la publicació de posts es fa més regular i excitant). Comença bé el 2010 (encara sense haver començat): finalment faré un programa de jazz a Ràdio Sant Cugat, gràcies a l'impuls de la gent de Jazzenviu. Cada dimecres de 23-24h. (presumiblement a partir de la primera setmana de febrer). Ja penjaré els Podcasts per aquí o per allà.

Un temasso mid-tempo de l'últim disc (Trouble Shootin') d'un dels millors saxofonistes europeus, l'italià Stefano Di Battista, per desitjar-vos molt Bon Any a totes i tots!



3 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, em sembla que no et pots queixar d'any. Segur que hi ha hagut coses no tan bones, però les bones les superen. Només puc desitjar-te que al 2010 res no canviï, si no és per millorar encara més.

Seguiré amb interès allà on vagis, tinc curiositat per saber les teves preferències, quins destins consideres, què t'interessa investigar...

lamitall ha dit...

nano, que la fortuna i els astres et segueixin protegint ;)

bon any deu!

maria ha dit...

"Re"torno per compartir el meu calaix de sastre... No sé on em durà, però de moment, ja està obert! Una abraçada i bon any!!

http://olordexocolata.wordpress.com/