divendres, d’abril 27, 2007

Tot és vertigen

Avui, amb una son força considerable i un sentiment de desídia força aclaparador, em disposo a inagurar el meu blog personal induït per la inexorable (i pesadeta, perquè no dir-ho...) veu de'n Xexu, blogger per antonomàsia i incansable espiadimonis.

Tinc massa coses a dir i poques neurones despertes per a ordenar les idees.

Tant sols dir que aviat parteixo cap a Würzburg, ciutat repleta d'Erasmus (i no precisament de Rotterdam) a uns 100 km de Frankfurt, on faré una estada curta (home curta, curta... 5 mesets hi seré) en el laboratori del Dr. Hermann Koepsell. En Koepsell, per qui no tingui el gust de conèixer-lo, és un megacrack dels transportadors de cations orgànics i dels cotransportadors de Na+/glucosa, una eminència en el món del transport a través de membrana amb uns quants PNAS ("penas" com diria la Izquierdo) a la butxaca, i ni més ni menys que un Nature. Ahí queda eso.

Allà m'hi espera el Marc Soto, santcugatenc amic, fill d'amics dels meus pares, amant de l'escalada i de tot el que sigui festiu, com jo, sobretot pel que fa a la segona part. De fet pel que fa a l'escalada, l'únic moment destacable que recordo a la meva vida, ocorregué un dia que no arribava a agafar la cafetera que tinc a casa i que el Miquel, company de pis metrenoranta havia deixat en un estant superior, molt superior per mi, i vaig haver d'enfilar-me a una cadira, més enllà... tot és vertigen....

I hom pensarà: quin vertigen l'impulsa a realitzar una experiència tan folla?? Doncs, el doctorat, es clar... el doctorat. Es veu que aquests alemanys saben el què es fan i tenen mandanga güena per a l'estudi del transport de cations. Així que cap allà me n'hi vaig amb uns fàrmacs antivirals a veure quines alegries em donen... Si usté me lo transportare...

I això, que espero que des d'allà pugui escriure sovint i us expliqui coses maques, experiències inolvidables, festes incansables, experiments magnífics, avenços en el meu coneixement de l'alemany i demés criaturades.

Aquí comença aquest "S'ha acabat el bròquil!", blog personal, surrealista, absurd, romàntic, passat de moda, fashion, íntim, soberbi, impersonal, confús, impúdic, lasciu, rar, insípid, gustós, ingràvid... tòtil.

Ça commence aujourd'hui!

2 comentaris:

Sergi ha dit...

I jo que et llegiré sempre que tingui l'oportunitat,i que seguiré amb interès les teves evolucions per Alemanya, més val que curris com una bèstia que vull resultats ja!! No perdis el temps en bajanades com escriure un blog! És conya! Llarga vida a 'S'ha acabat el bròquil!

GG ha dit...

Doncs moltes felicitats per l'obertura del teu blog caníbaaaal!!! Per suposat que anirem llegint les aventures de'n Yeral per Deutschland, viele Glück mein Freund!! Auf wiederlessen!!