"Lo de ambivalencia radical es una contradicción que mantenemos. Nos parece que nuestro espectáculo es así, elevado intelectualmente, pero a la vez es muy primario, muy de barrio, muchos tacos, somos mal hablados. Nos gusta así, tener un toque cultivado y a la vez meter barrio a tope. Citar a Kierkegaard y a la vez meterse con la puta madre de alguien".
Faemino y Cansado
dilluns, de setembre 27, 2010
dijous, de setembre 09, 2010
Raona la teva resposta
Bona nit a tothom,
Reanimo (gairebé li faig el “boca a boca”, podríem dir) aquest blog perquè crec que potser ja toca. Potser només serà un intent, unes ganes tontes d’aquesta nit tonta amb les cervicals a Can Pistraus (si mai tinc un bar i/o restaurant es dirà així) i amb poques ganes d’anar a dormir però molta son.
No sé ben bé el perquè vaig deixar d’escriure i pràcticament de llegir altres blogs però en tinc tres teories:
(1) N’estava fins als collons de tanta tonteria.
(2) Els plaers amorils-carnals i els amicals (en format canya de tarda-vespre) van poder amb la regularitat durant un temps i ja ho van fotre tot enlaire.
(3) Les dues anteriors són correctes.
Raona la teva resposta.
Si, au!
Reanimo (gairebé li faig el “boca a boca”, podríem dir) aquest blog perquè crec que potser ja toca. Potser només serà un intent, unes ganes tontes d’aquesta nit tonta amb les cervicals a Can Pistraus (si mai tinc un bar i/o restaurant es dirà així) i amb poques ganes d’anar a dormir però molta son.
No sé ben bé el perquè vaig deixar d’escriure i pràcticament de llegir altres blogs però en tinc tres teories:
(1) N’estava fins als collons de tanta tonteria.
(2) Els plaers amorils-carnals i els amicals (en format canya de tarda-vespre) van poder amb la regularitat durant un temps i ja ho van fotre tot enlaire.
(3) Les dues anteriors són correctes.
Raona la teva resposta.
Si, au!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
