dissabte, de maig 24, 2008

No a la transmigración en otra especie.
No a la post vida, ni en cielo ni en infierno.
No a que me absorba cualquier divinidad.

No a un más allá, ni aun siendo el paraíso
reservado a islamitas, con beldades
que un libro garantiza siempre vírgenes.

Porque esos son los juegos para ingenuos
en que mi agnosticismo nunca apuesta.
Mi envite es al no ser. A lo seguro.

Rechaza otro existir, tras consumida
mi ración de este guiso indigerible.
Otra vez, no. Una vez ya es demasiado.

Josep María Fonollosa

Fonollosa muere el 7 de Octubre de 1991 en Barcelona. Sobre su mesa, junto a varios borradores y un esbozo de testamento a lápiz, se encontró este poema.

Albert Pla, en 1995 musicó con su particular maestría una docena de poemas de Fonollosa lo que dio lugar a uno de los mejores discos, si no el mejor, de toda su obra: Supone Fonollosa.

En Supone Fonollosa Robe Iniesta le pone voz al poema "No", recitándolo.

Apa, siau.

7 comentaris:

  1. "Otra vez, no. Una vez ya es demasiado." Això va directe a l'estómac...!

    Fonollosa, assignatura pendent!

    ;)

    (m'he baixat alguna cosa d'en Waits...)

    ResponElimina
  2. A mi me l'han youtubejat. (En Waits, dic.) Un plaer :)

    ResponElimina
  3. Guapo!!


    Què bo el snyor fonollosa, quasi tan bo com tu!

    La bresquilla ha tornat a l'atac, quan vulguis visitar-me ;)

    petó gran

    la prima

    ResponElimina
  4. El Robe al final i, insisteixo, l'Eugenio al principi, a la declaració de principis (que és brutalíssima, per cert).

    Apali.

    ResponElimina
  5. m'he enganxat a una cançó de Tom Waits, ara només falta sentir Pla fonolloseant.

    i que tot es capgiri!

    ResponElimina
  6. Maria, Fonollosa i Waits, bona aproximació al cel.

    La Marlene, Waits, Waits, Waits... Un plaer recíproc.

    Helena, per fi et llegeixo a la Bresquilla... què bonic, cosina! Escolta, per, a més de llegir-te, veure't, com ho hauria de fer??

    Perdi, aquí el téns, brutalíssim, amb la veu d'Eugenio:

    CARRER DE PELAI III (Puedo empezar)

    Tengo ya preparadas las respuestas para las entrevistas periodísticas que me harán en la prensa, radio y tele. Querrán saber qué opino y cómo soy. Me mostraré ingenioso y espontáneo.

    Tengo ya preparadas unas listas de personalidades importantes e incluso redactados ya los textos, muy agudos, de las dedicatorias.

    Tengo ya preparadas las metáforas que servirán como brillante ejemplo o síntesis que aclare lo que exponga. Saldrán como galaxias de las páginas.

    Y tengo preparada mi postura al sentarme o de pie, tono de voz, expresión de los ojos y la boca. Todo está preparado. Todo a punto. Puedo empezar, pues, a escribir mi libro.

    Lamitall, només a una t'has enganxat?? Jo m'he enganxat a discos sencers, a èpoques senceres de Waits... Però bé, ara tinc curiositat per quina. Albert Pla fonollosant és boníssim.

    Abraçades per tots i totes...

    ResponElimina
  7. Visca l'Albert Pla i visca el Robe. D'aquest Fonollosa no en tinc el plaer.
    Visca també l'Eduardo Mazo, descobert tot fent el guiri per les rambles.
    M'han dit que ens trobarem el dia 5 a Malapell, no?

    ResponElimina